Inscripció de Bitola
La inscripció de Bitola és una inscripció medieval de pedra escrita en antic eslau eclesiàstic. Va ser trobada en 1956 durant el derrocament d'una antiga mesquita otomana en la ciutat de Bitola, Macedònia del Nort i que es conserva en l'Institut i Museu de Bitola monument epigràfic com «».[1] El text commemora l'enfortiment de les obres en la fortalea de Bitola baix un tal sar Iván. Es creu que data aproximadament de 1015 i el monarca en qüestió és el sar Iván Vladislav de Bulgària.[2][3][4][5][6] Segons alguns estudiosos, l'inscripció data de el XIII, en el cas de la qual seria el sar Iván Agarren de Bulgària.[7][8]
Text
[editar | editar còdic]El text de l'inscripció està parcialment danyat. El text, en algunes conjectura fetes per Vladimir Moshin i Iordan Zaimov de reconstruir les parts danyades, diu lo següent:[9][10]
| † Въ лѣто Ѕ ҃Ф ҃К ҃Г ҃ отъ створенїа мира обнови сѧ съ градь зидаемъ и дѣлаемъ Їѡаном самодрьжъцемъ блъгарьскомь и помощїѫ и молїтвамї прѣс ҃тыѧ влад ҃чицѧ нашеѧ Б ҃чѧ ї въз()стѫпенїе І ҃В ҃ i връховънюю ап ҃лъсъ же градь дѣлань бысть на ѹбѣжище и на сп҃сенѥ ї на жизнь бльгаромъ начѧть же бысть градь сь Битола м ҃ца окто ҃вра въ К ҃. Конъчѣ же сѧ м ҃ца ... исходѧща съ самодрьжъць быстъ бльгарїнь родомь ѹнѹкъ Николы же ї Риѱимиѧ благовѣрьнѹ сынь Арона Самоила же брата сѫща ц ҃рѣ самодрьжавьнаго ꙗже i разбїсте въ Щїпонѣ грьчьскѫ воїскѫ ц ҃рѣ Васїлїа кде же взѧто бы злато ... фоѧ съжев ... ц҃рь разбїенъ бы ц҃рѣмь Васїлїемь Ѕ ҃Ф ҃К ҃В ҃ г. лтѣ оть створенїѧ мира ... їѹ съп() лѣтѹ семѹ и сходѧщѹ . | En l'any 6523 (1015) des de la creació del món, esta fortalea, construïda i feta per Iván, el sar de Bulgària, va ser renovada en l'ajuda i les oracions de la Verge Santíssima i per intercesió de les seues dotze suprems Apòstols. La fortalea va ser construïda com a refugi i per a la salvació de les vides dels búlgars. El treball en la fortalea de Bitola va començar en dia vint del més d'octubre i va finalisar en el [...] Este sar va ser búlgar per naiximent, net dels piadosos Nicolás i Ripsime, fill de Aarón, que era germà de Samuel, el sar de Bulgària, els dos que varen derrotar a l'eixèrcit grec de l'emperador Basilio II en Stipone a on l'or va ser pres [...] i en [...]este sar va ser derrotat per l'emperador Basilio en 6522 (1014) des de la creació del món en Klyutch i va morir a finals de l'estiu.[11] |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Among the most significant findings of this period presented in the permanent exhibition is the epigraphic monument a marble slab with Cyrillic letters of Jovan Vladislav from 1015/17." The official site of the N. I. Institute and Museum [1] archivat en Wayback Machine. of Bitola, retrieved on October 9, 2007.
- ↑ The New Cambridge Medieval History: c. 900-c. 1024, Timothy Reuter, Rosamond McKitterick, Cambridge University Press, 2000, ISBN 0-521-36447-7, p. 600
- ↑ The legend of Basil the Bulgar-slayer, Paul Stephenson, Cambridge University Press, 2003, ISBN 0-521-81530-4, pp. 29-30.
- ↑ Southeastern Europe in the Middle Ages, 500-1250, Cambridge medieval textbooks, Florin Curta, Cambridge University Press, 2006, ISBN 0-521-81539-8, p. 246.
- ↑ Basil II and the governance of Empire (976-1025), Oxford studies in Byzantiu, Catherine Holmes, Oxford University Press, 2005, ISBN 0-19-927968-3, pp. 56-57.
- ↑ Dones makedonische Jahrhundert: von donen Anfängen der nationalrevolutionären Bewegung zoom Abkommen von Ohrid 1893-2001; ausgewählte Aufsätze, Stefan Troebst, Oldenbourg Wissenschaftsverlag, 2007, ISBN 3-486-58050-7, S. 414.
- ↑ Lunt, Horace (1982): On dating Old Church Slavonic bible manuscripts. In: A. A. Barentsen, M. G. M. Tielemans, R. Sprenger (eds.), South Slavic and Balkan linguistics. Rodopi. p.230.
- ↑ Mathiesen R. (1977): The Importance of the Bitola Inscription for Cyrilic Paleography. The Slavic and East European Journal 21: 1-2.
- ↑ Мошин, Владимир. Битољска плоча из 1017. год. // Македонски jазик, ХVІІ, 1966, с. 51-61
- ↑ Заимов, Йордан. Битолският надпис на цар Иван Владислав, самодържец български. Епиграфско изследване, София 1970 For criticism of this reconstruction, see: Lunt, Horace G. (1972): [review of Zaimov]. Slavic Review 31: 499.
- ↑ The reconstruction of the Macedonian scientist Ugrinova-Skalovska is very similar to the recunstruction made by Russian/Yugoslavian Moshin and Bulgarian Zaimov - Угриновска-Скаловска, Радмила. Записи и летописи. Скопје 1975. 43-44
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inscripción de Bitola» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.