Ingenieria financera
Per a estudiosos de l'economia empresarial la ingenieria financera, es pot definir en térmens generals com «l'utilisació d'instruments financers per a reestructurar un perfil financer existent i obtindre aixina un atre en propietats més desijables» .[1]
S'enfoca cap a la lluita contra els perfils de risc de les entitats oferint una doble alternativa:
- Substituir tot el risc per certea o,
- Substituir el risc perjudicial deixant solament el risc beneficiós.
També es pot definir com l'aplicació de l'inventiva i l'utilisació d'instruments financers per a realisar inversions i/o manejos en una empresa o en una organisació, a efectes que siguen redituables, i pràcticament sense risc o en molt poc risc.
Factors determinants
[editar | editar còdic]Moltes són les explicacions que s'han aportat per a justificar l'important desenroll de l'ingenieria financera en els últims trenta anys, entre les quals podem destacar:
- El pas dels tipos de canvi flotants: fluctuacions importants en els tipos de canvi despuix de la caiguda del sistema de Bretton Woods, acompanyat de l'existència d'elevades taxes d'inflació. Tot això comporta un aument de la volatilitat del tipo d'interés i del tipo de canvi, en el creiximent de l'incertitut, la seua evolució i la necessitat de cobertura.
- Ordenadors i tecnologia de l'informació, en la suficient agilitat i fiabilitat per a la seua utilisació en els mercats financers, en ràpida transmissió de les cotisacions, fent que els mercats siguen més perfectes.
- Innovació i creiximent econòmic mundial, en la creixent internacionalisació dels mercats financers, salvant les barreres creades pels sistemes de controls de capitalés.
- Regulació i desregulación dels mercats financers, salvant les barreres creades pels governs des d'una doble perspectiva: en la seua condició de generadors d'innovacions financeres, donada la necessitat de busca de noves vies de finançació que permeten afrontar el dèficit públic, i en la seua condició de inductor indirecte d'innovacions privades a través de la via llegislativa.
- Incidència negativa en la solvència de les entitats de crèdit que varen tindre fenomens tals com la crisis de deute exterior dels països en desenroll i les crisis sectorials [Sanz Cavaller, J.I. 2000. p. 57 ]
- Necessitat de trobar fòrmules més eficients per a la cobertura de riscs.
Aplicacions de l'ingenieria financera
[editar | editar còdic]Les aplicacions de l'ingenieria financera es resumixen en quatre aspectes bàsics:
- Cobertura: Es produïx quan una entitat que ya es troba somesa a un risc intenta eliminar eixa exposició adoptant una posició oposta en un o més instruments de cobertura.
- Especulació: Es produïx quan algú, que vol traure partit de la seua personal apreciació del mercat, pot especular en els canvis que intuïx, creant d'esta manera una exposició a on abans no existia, recolzat en el fet de que els principals fruts de l'innovació financera, els derivats financers; es caracterisen per tindre un elevat grau de apalancamiento, oferixen la capacitat de conjuntar estratègies complexes i de crear exposicions impracticables d'un atre modo.
- Arbitrage: Donades les relacions matemàtiques que vinculen els preus d'instruments financers comparables, oferixen la possibilitat d'obtindre estrets màrgens quan els preus en els mercats s'ixen de la llínea marcada o establida.
- Estructuració: L'ingenieria financera pot utilisar-se per a reestructurar les característiques d'una transacció o exposició en particular.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ingenieria financera, Barcelona: Foli. ISBN 978-84-7583619-5.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ingenieria financera, Barcelona: Foli. ISBN 978-84-7583619-5.
- Modern Financial Engineering: Counterparty, Credit, Portfolio and Systemic Risks, WORLD SCIENTIFIC. doi:10.1142/12725.
- Zopounidis, Constantin; Doumpos, Michael; Pardalos, Panos M. (Eds.); [enllaç trencat]; Séries: Springer Optimization and Its Applications, Volume 18, 2008, ISBN 978-0-387-76681-2
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ingeniería financiera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.