Ingenieria d'elevació

L'ingenieria d'elevació és la branca de l'ingenieria que estudia, dissenya i eixecuta les maniobres necessàries per a l'elevació i posicionament de càrregues. Se sol reservar este terme per a càrregues d'especial dificultat en el seu posicionament, pel seu pes, dimensions o atres circumstàncies. Este terme prové de l'anglés lifting engineering, amprat habitualment com a sinònim de Heavy lifting (issat pesat).

Les maniobres especials apareixen com a complement de les que es podria cridar maniobres estàndar; és dir, l'ocupació de grues de qualsevol tipo, sense necessitat de desenrollar un estudi o procediment específic de maniobra.

És erròneu el concepte de que maniobra especial és tota aquella que no es fa en una grua. En ocasions es pot incloure en el concepte de maniobra especial a aquelles que requerixen de l'ocupació de grues.

Determinació de factors que justifiquen l'ingenieria d'elevació

Factors

Dins dels factors tècnics es troba, com a primer i més bàsic, l'impossibilitat d'amprar mijos estàndar. En ocasions, les càrregues són tan elevades que no hi ha disponible maquinària estàndar que permeta realisar els moviments, i cal dissenyar equips a mida.

També és possible que siga necessària una precisió elevada en els moviments. En este aspecte destaca l'ocupació de gats de cable monitorizados en temps real (precisió de l'orde del milímetro).

Determinades peces a moure són especialment delicades o presenten particularitats en el seu comportament estructural, que obliguen al desenroll d'una maniobra especial.

Atres voltes és la zona de treball la que requerix el desenroll d'estes maniobres, be per no dispondre d'espai per a emplaçar mijos estàndar (en l'interior d'edificis, per eixemple), be perque la capacitat portante del terreny és baixa, etc.

Els factors tècnics poden resumir-se en:

• Moviment de grans càrregues.
• Requerida elevada precisió en l'ajust de la peça.
• Particularitats de la peça.
• Particularitats de la zona de treball (interferències, obstàculs, capacitat portante del terreny).
• Atres factors tècnics menys freqüents (temperatura de la zona de treball, climatologia, presència de mareas; temps disponible, com per eixemple en una llínea férrea en explotació, etc.).

Factors econòmics

Les maniobres realisades per ingenieria d'elevació no solen ser “competència” de les maniobres estàndar, per factors econòmics. Realment abdós procediments de treball es complementen. En qualsevol cas, la teoria de que “si es pot fer en mijos estàndar, és més econòmic en mijos estàndar”, no sempre és correcta, i la seua aplicació cega pot donar lloc a cometre importants errors. En unes ocasions seran més econòmiques les maniobres especials i en unes atres les estàndar.

Per eixemple, si es desija montar un sol reactor petroquímic molt pesat, el montage en màstils d'issat i gats de cable competix directament en el montage per mig de grues. Inclús menors pesos també poden competir econòmicament. Si en lloc d'un, són més reactors, és més provable que resulte favorable l'ocupació de grues.

Com a resum, podem afirmar que, per a prendre una decisió correcta deuen analisar-se totes les opcions, sense prejuïns o biaix que puguen provocar errors en la presa de decisions.

Factors relacionats en la seguritat

El tractament de la seguritat, com a factor que decanta la decisió de realisar una maniobra especial, requerix una adequada atenció. En teoria, abdós procediments (l'estàndart i l'especial), si es fan be, deuen ser segurs. De la mateixa manera, abdós procediments presenten els seus riscs.

Per tant, cap d'estos procediments és intrínsecament segur o insegur. Seran factors externs de seguritat els que habitualment influïxquen en la decisió i faran més adequat un procediment o un atre.

Lo verdaderament important en abdós casos és que, tant si la maniobra és estàndar com si és una maniobra especial, el contractiste deurà ser solvent des d'este punt de vista. Sol ajudar que els equips siguen moderns, i en tots els casos deurà exigir-se-li la certificació, per entitats externes, dels seus equips crítics (gats de cable normalment).

Vore també

• SAED