En Espanya, el Informe d'Evaluació de l'Edifici, més conegut per les seues sigles IEE, és un document que justifica la situació en la que es troben els edificis, en relació al seu estat de conservació, en el compliment de la normativa vigent sobre accessibilitat universal i en el grau del seu eficiència energètica. L'administració competent, segons situació, pot solicitar-ho als propietaris d'immobles ubicats en edificacions en tipologia residencial de vivenda colectiva.

Normativa

La normativa bàsica inicial de referència era estatal, concretament la Llei 8/2013 (Derogada en la seua gran part des de 30 d'octubre de 2015 - Real Decret Llegislatiu 7/2015), de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, publicada en el BOE núm. 153 de 27 de juny de 2013.[1] Esta Llei conté un Títul I dedicat al “Informe d'Evaluació dels Edificis”. Els artículs i disposicions que fan referència al mateix són els següents:

  • Artícul 4 El Informe d'Evaluació dels Edificis.
  • Artícul 5 Coordinació administrativa.
  • Artícul 6 Capacitació per a l'Informe d'Evaluació dels Edificis.
  • Disposició transitòria primera Calendari per a la realisació de l'Informe d'Evaluació dels Edificis.
  • Disposició final dihuitena Qualificacions requerides per a subscriure els Informes d'Evaluació d'Edificis.

Sense perjuí d'esta regulació estatal, que té caràcter bàsic, pot existir normativa autonòmica o municipal que la desenrolle.

La present normativa té com a objectiu primordial l'alcançar les exigències a nivell estatal exigides per la Directiva d'eficiència energètica en edificis designada per l'Unió Europea en la Directiva 2012/27/UE[2] per a 2020.

Real Decret Llegislatiu 7/2015,[3] de 30 d'octubre de 2015, pel que s'aprova el text refòs de la Llei de Sol i Rehabilitació Urbana. Esta llegislació propon una unificació de diferents criteris, entre ells, el contingut i forma - en la seua gran majoria - de lo establit en la Llei 8/2013 sense propondre cap canvi rellevant.[4] Esta Llei constituïx un pas més en el canvi de model en la política de vivenda impulsat des del Ministeri de Foment en la finalitat d'equilibrar la nova construcció en la rehabilitació, impulsar l'eficiència energètica en el parc edificat espanyol, aixina com eliminar traves i flexibilisar el sistema.

Els artículs derogats de la Llei 8/2013 davant el text refòs de la Llei de Sol i Rehabilitació Urbana (R.D. Llegislatiu 7/2015) són: Els artículs 1 a 19, les disposicions adicionals primera a quarta, les disposicions transitòries primera i segona i les disposicions finals duodècima i dihuitena, aixina com les disposicions finals denovena i vigèsima de dita llei.

Característiques

Qué conté

El IEE deu identificar el ben immoble, en expressió de la seua referència catastral[5] i contindre, de manera detallada:

a) L'evaluació de l'estat de conservació de l'edifici.

b) L'evaluació de les condicions bàsiques d'accessibilitat universal i no discriminació de les persones en discapacitat per a l'accés i utilisació de l'edifici, d'acort en la normativa vigent, establint si l'edifici és susceptible o no de realisar ajusts raonables per a satisfer-les.


c) La Certificació energètica d'edificis, en el contingut i per mig del procediment establit per a la mateixa per la normativa vigent.[6]

Quan, de conformitat en la normativa autonòmica o municipal, existixca una Inspecció Tècnica d'Edificacions (ITE) que ya permeta evaluar els extrems senyalats en les lletres a) i b) anteriors, es podrà complementar en la certificació de l'eficiència energètica referida en la lletra c), i sortirà els mateixos efectes que l'informe regulat per la Llei 8/2013. Aixina mateix, quan el IEE continga tots els elements requerits de conformitat en la normativa autonòmica o municipal, podrà sortir els efectes derivats de la mateixa, tant en relació en la possible exigència de la subsanación de les deficiències observades, com sobre la seua possible eixecució subsidiària per part de l'Administració i a costa dels obligats. Tot això, en independència de l'aplicació de les mides disciplinàries i sancionadores que procedixquen, de conformitat en lo establit en la llegislació urbanística aplicable.

Obligatorietat

Segons l'artícul 4 de la Llei 8/2013, estan obligats els propietaris d'immobles ubicats en edificis de tipologia residencial de vivenda colectiva que tinguen una antiguetat superior als 50 anys. Segons l'artícul 2, apartat 6 d'esta Llei, s'entén per edifici de tipologia residencial de vivenda colectiva: “el compost per més d'una vivenda, sense perjuí de que puga contindre, de manera simultànea, atres usos distints del residencial. En caràcter assimilat s'entén inclosa en esta tipologia, l'edifici destinat a ser ocupat o habitat per un grup de persones que, sense constituir núcleu familiar, compartixquen servicis i se someten a un règim comú, tals com a hotels o residències”. En principi, i llevat que aixina ho exigixca la normativa autonòmica o municipal, estan excloses per tant les vivendes unifamiliars.

També estan obligats a realisar el IEE els propietaris de qualsevol edifici, en independència de la seua antiguetat, quan pretenguen solicitar ajudes públiques per a realisar obres de conservació, d'accessibilitat universal o eficiència energètica, i sempre en anterioritat a la formalisació de la petició de la corresponent ajuda.

Determinis de presentació

D'acort en la Disposició la Disposició Transitòria Primera de la Llei 8/2013, i sense perjuí de que una Comunitat autònoma - segons ubicació de l'immoble - aprove una regulació més exigent i de lo que disponguen les ordenances municipals, l'obligació de dispondre de el IEE deurà fer-se efectiva, com a mínim, en relació en els següents edificis i en els determinis que a continuació s'indiquen:

a) Per als edificis de tipologia residencial de vivenda colectiva que ya tingueren més de 50 anys el 28 de juny de 2013 (data d'entrada en vigor de la Llei), en el determini màxim de 5 anys. És dir, deuran contar en el IEE abans del 28 de juny de 2018.

b) Per als edificis de tipologia residencial de vivenda colectiva que vagen complint 50 anys a partir del 28 de juny de 2013, en el determini màxim de cinc anys, a contar des de la data en la que vagen alcançat tal antiguetat.

c) Per als edificis de tipologia residencial de vivenda colectiva de més de 50 anys que ya hagueren realisat, en anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 8/2013, l'Inspecció Tècnica de l'Edifici (ITE) de conformitat en la seua normativa aplicable i que, d'acort esta, deguen revisar-la abans de 10 anys a contar des de l'entrada en vigor de la Llei, en el moment que corresponga dita revisió.


d) Per als edificis de tipologia residencial de vivenda colectiva de més de 50 anys que ya hagueren realisat, en anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 8/2013, l'Inspecció Tècnica de l'Edifici (ITE) de conformitat en la seua normativa aplicable i que, d'acort esta deguen revisar-la transcorreguts més de 10 anys des de l'entrada en vigor de la Llei, deuran completar la seua ITE en els aspectes que estiguen absents de la mateixa i que s'exigixquen d'acort en el IEE, abans del 28 de juny de 2023.

i) Per a qualsevol edifici, en independència de la seua antiguetat, els titulars de la qual pretenguen solicitar ajudes públiques per a realisar obres de conservació, d'accessibilitat universal o eficiència energètica, en anterioritat a la formalisació de la petició de la corresponent ajuda.

f) El restant dels edificis, quan aixina ho determine la normativa de la comunitat autònoma o l'Ajuntament corresponents, que podran establir especialitats d'aplicació del citat informe, en funció de l'ubicació de l'edifici, la seua antiguetat, tipologia o us predominant.

Tècnics competents

L'artícul 6.1 de la Llei 8/2013, de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbanes (Capacitació per a l'Informe d'Evaluació dels Edificis) establix lo següent:

“1. L'Informe de l'Evaluació dels Edificis podrà ser subscrit tant pels tècnics facultatius competents com, en el seu cas, per les entitats d'inspecció registrades que pogueren existir en les Comunitats Autònomes, sempre que conten en dits tècnics. A tals efectes es considera tècnic facultatiu competent el que estiga en possessió de qualsevol de les titulacions acadèmiques i professionals habilitantes per a la redacció de proyectes o direcció d'obres i direcció d'eixecució d'obres d'edificació, segons lo establit en la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'Ordenació de l'Edificació, o haja acreditat la qualificació necessària per a la realisació de l'Informe, segons lo establit en la disposició final dihuitena.”

Dits tècnics, quan ho estimen necessari, podran recaptar, en relació en els aspectes relatius a l'accessibilitat universal, el criteri expert de les entitats i associacions de persones en discapacitat que conten en una acreditada trayectòria en l'àmbit territorial de que es tracte i tinguen entre els seus fins socials la promoció de dita accessibilitat”.

Establix la Disposició final dihuitena de la Llei 8/2013, lo següent:

“Per mig d'Orde del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme i del Ministeri de Foment, es determinaran les qualificacions requerides per a subscriure els Informes d'Evaluació d'Edificis, aixina com els mijos d'acreditació. A estos efectes, es tindrà en conte la titulació, la formació, l'experiència i la complexitat del procés d'evaluació”.

Ademés, l'apartat 2 d'este artícul 6 de la Llei 8/2013 dispon que:

“2. Quan es tracte d'edificis pertanyents a les Administracions Públiques enumerades en l'artícul 2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, podran subscriure els Informes d'Evaluació, en el seu cas, els responsables dels corresponents servicis tècnics que, per la seua capacitació professional, puguen assumir les mateixes funcions a que es referix l'apartat anterior”.

Termina senyalant l'apartat 3 del mateix precepte que “Les deficiències que s'observen en relació en l'evaluació de lo dispost en l'artícul 4.2 es justificaran en l'Informe baix el criteri i la responsabilitat del tècnic competent que ho subscriga.”

Nota: Vore també "Nota informativa Subdelegació General d'Urbanisme - La capacitació per a subscriure Informes d'Evaluació d'Edificis"[7]

Cóm es realisa

S'ha desenrollat una aplicació informàtica oficial des del Ministeri de Foment - en llínea - per a la complimentació per part dels tècnics competents de l'Informe d'Evaluació dels Edificis, segons el model que apareix en l'Anex del Real Decret 233/2013, de 5 d'abril, pel que es regula el Pla Estatal de foment del lloguer de vivendes, la rehabilitació edificatoria, i la regeneració i renovació urbanes, 2013-2016[8]

On s'entrega

Segons l'apartat 6 de l'artícul 4 de la Llei 8/2013, els propietaris d'immobles obligats a la realisació de el IEE deuran remetre una còpia del mateix a l'organisme que determine la Comunitat Autònoma.

La mateixa regla resultarà d'aplicació en relació en l'informe que acredite la realisació de les obres corresponents, en els casos en els que el IEE integre el corresponent a l'Inspecció Tècnica, en els térmens prevists, i sempre que d'este últim es derivara la necessitat de subsanar les deficiències observades en l'immoble.

L'incompliment del deure complimentar en temps i forma el IEE regulat per la Llei 8/2013 tindrà la consideració d'infracció urbanística, en el caràcter i les conseqüències que atribuïxca la normativa urbanística aplicable a l'incompliment del deure dotar-se de l'informe d'inspecció tècnica d'edificis o equivalent, en el determini expressament establit.


Referències