Inestabilitat de dos fas
La inestabilitat de dos fas és un tipo d'inestabilitat comuna en la física de plasmes, i pot aparéixer a través de l'injecció d'un fes de partícules en un plasma, o també induint una corrent a través del plasma de manera tal que les diferents espècies que la componen (ionés i electrons) posseïxquen velocitats de deriva diferents (d'a on ve el nom "dos fas"). L'energia de les partícules pot dur a l'excitació d'ones de plasma.
Relació de dispersió
[editar | editar còdic]Considere's un plasma fret, uniforme i no magnetizado, a on els ions siguen estacionarios i els electrons tinguen velocitat , o siga, en el sistema de referència desplaçant-se junt al fes de ions. Siguen les ones electrostàtiques del tipo:
Aplicant una linealización de les equacions de moviment, de continuïtat, i de Poisson, i introduint operadors harmònics espacials i temporals , podem obtindre:
, lo que representa la relació de dispersió d'ones llongitudinals. Esta equació representa una equació de quarta orde en térmens de la freqüència d'ona . Les solucions poden ser expressades en la següent forma general:
Si la part imaginària (), llavors les solucions simplement representen els modos possibles sense sofrir creiximent ni amortiguamiento temporal algun:
Si , o siga, si alguna de les raïls és complexa, elles van a existir en forma de parells conjugats, i en substituir en l'expressió per a ones electrostàtiques s'obté:
La dinàmica temporal de l'amplitut de l'ona va a dependre fortament del paràmetro ; si , les ones van a sofrir un amortiguamiento exponencial; si , llavors les ones van a créixer en forma exponencial, tornant-se inestables.
Interacció ona-partícula
[editar | editar còdic]
L'inestabilitat de dos fas pot ser considerada com el resultat del procés invers del amortiguamiento de Landau, a on l'existència de més partícules resonantes llentes que ràpides (en relació en la velocitat de fase de l'ona) produïx una transferència d'energia des de l'ona cap a les partícules llentes. En este cas, per eixemple, en injectar un fes d'electrons en un plasma, la funció de distribució de les partícules posseïx un chicotet "mont" (cridada distribució bump-on-tail). Per a una donada velocitat de fase de l'ona, en la regió a on l'inclinament de la curva és positiva, va a haver més partícules resonantes ràpides () que partícules resonantes llentes (), o siga, hi haurà una major cantitat d'energia transferida d'estes partícules ràpides cap a l'ona, que de l'ona cap a partícules llentes, provocant que l'ona creixca en forma exponencial.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bittencourt, J. A. Fundamentals of Plasma Physics, Third Ed. 2004 Springer-Verlag, New York.
- Chen, Francis F. Introduction to Plasma Physics and Controlled Fusion. Second Ed., 1984 Plenum Press, New York.
- Nicholson, D. R. Introduction to Plasma Theory. 1983 John Wiley & Sons, New York.
- Tsurutani, B., and Lakhina, G. Some basic concepts of wave-particle interactions in collisionless plasmes. Reviews of Geophysics 35(4), p.491-502
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inestabilidad de dos haces» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.