Anar al contingut

Inestabilitat de dos fas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La inestabilitat de dos fas és un tipo d'inestabilitat comuna en la física de plasmes, i pot aparéixer a través de l'injecció d'un fes de partícules en un plasma, o també induint una corrent a través del plasma de manera tal que les diferents espècies que la componen (ionés i electrons) posseïxquen velocitats de deriva diferents (d'a on ve el nom "dos fas"). L'energia de les partícules pot dur a l'excitació d'ones de plasma.

Relació de dispersió

[editar | editar còdic]

Considere's un plasma fret, uniforme i no magnetizado, a on els ions siguen estacionarios i els electrons tinguen velocitat 𝐕0, o siga, en el sistema de referència desplaçant-se junt al fes de ions. Siguen les ones electrostàtiques del tipo:

𝐄1=ξ1exp[i(kxωt)]𝐱^

Aplicant una linealización de les equacions de moviment, de continuïtat, i de Poisson, i introduint operadors harmònics espacials i temporals tiω, ik podem obtindre:

1=ωpe2[me/miω2+1(ωkv0)2]

, lo que representa la relació de dispersió d'ones llongitudinals. Esta equació representa una equació de quarta orde en térmens de la freqüència d'ona ω. Les solucions poden ser expressades en la següent forma general:

ωj=ωjR+iγj

Si la part imaginària (Im(ωj)=0), llavors les solucions simplement representen els modos possibles sense sofrir creiximent ni amortiguamiento temporal algun:

𝐄=ξexp[i(kxωt)]𝐱^

Si Im(ωj)0, o siga, si alguna de les raïls és complexa, elles van a existir en forma de parells conjugats, i en substituir en l'expressió per a ones electrostàtiques s'obté:

𝐄=ξexp[i(kxωjRt)]exp[γt]𝐱^

La dinàmica temporal de l'amplitut de l'ona va a dependre fortament del paràmetro γ; si γ<0, les ones van a sofrir un amortiguamiento exponencial; si γ>0, llavors les ones van a créixer en forma exponencial, tornant-se inestables.

Interacció ona-partícula

[editar | editar còdic]

L'inestabilitat de dos fas pot ser considerada com el resultat del procés invers del amortiguamiento de Landau, a on l'existència de més partícules resonantes llentes que ràpides (en relació en la velocitat de fase de l'ona) produïx una transferència d'energia des de l'ona cap a les partícules llentes. En este cas, per eixemple, en injectar un fes d'electrons en un plasma, la funció de distribució de les partícules posseïx un chicotet "mont" (cridada distribució bump-on-tail). Per a una donada velocitat de fase de l'ona, en la regió a on l'inclinament de la curva és positiva, va a haver més partícules resonantes ràpides (v>vph) que partícules resonantes llentes (v<vph), o siga, hi haurà una major cantitat d'energia transferida d'estes partícules ràpides cap a l'ona, que de l'ona cap a partícules llentes, provocant que l'ona creixca en forma exponencial.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Bittencourt, J. A. Fundamentals of Plasma Physics, Third Ed. 2004 Springer-Verlag, New York.
  • Chen, Francis F. Introduction to Plasma Physics and Controlled Fusion. Second Ed., 1984 Plenum Press, New York.
  • Nicholson, D. R. Introduction to Plasma Theory. 1983 John Wiley & Sons, New York.
  • Tsurutani, B., and Lakhina, G. Some basic concepts of wave-particle interactions in collisionless plasmes. Reviews of Geophysics 35(4), p.491-502