Anar al contingut

Inestabilitat baroclínica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La inestabilitat baroclínica és un mecanisme meteorològic que proporciona energia als destorbament sinópticas de l'atmòsfera terrestre. Es tracta del mecanisme principal en les latitut miges terrestres. La font d'esta energia és el fluix principal.

Per a les condicions normals d'estabilitat estàtica la llongitut d'ona de màxima inestabilitat baroclínica és d'uns 4.000 km i el vent tèrmic necessari és d'uns 4 m/s. Ya que estos números estan dins de lo habitual en els sistemes sinópticos mijos es conclou que l'inestabilitat baroclínica és el mecanisme principal que proporciona energia a estos destorbament.


Referències

[editar | editar còdic]