Anar al contingut

Inducció forta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La inducció forta o inducció completa és un método de demostració matemàtica similar a l'inducció matemàtica comuna, pero diferix en el raonament de lo que volem demostrar. Es pren un número fix i es pren com hipòtesis que és cert per a un atre número fix major que este i per a tots els que estan entre ells. Aixina, l'afirmació és certa només si també es complix per al successor d'este últim número.

Existix també un método de inducció dèbil o inducció desplaçada, que usa un raonament en cert modo invers a est, ya que pren com a base l'hipòtesis de que és certa per a l'antecessor del que es vol demostrar.

El procediment és vàlit considerant que els elements de lo que volem demostrar pertanyen a un conjunt inductivo. És dir, el conjunt de totes les afirmacions és un conjunt inductivo.

Enunciat

[editar | editar còdic]

Podem enunciar el principi d'inducció forta tal i com es mostra a continuació:

Siga P(n) una afirmació que depén del paràmetro n sancer, i suponent que es demostra lo següent,

  • 1) P(n0) és certa per a un cert n0 sancer
  • 2) Sempre que P(k) és cert i que P(m) és cert per a qualsevol sancer n0<m<k, es tindrà que P(k+1) és cert,

llavors l'afirmació P(n) serà certa para tot sancer nn0.

Sol ser més complicat i no trivial solucionar els problemes comuns d'inducció en este método, pero pot ser ventajós.

Eixemple

[editar | editar còdic]

Prova d'una de les propietats de la successió de Fibonacci.

Siga {Fn}n la successió de Fibonacci i Fn el n-ésimo número de Fibonacci n,Fn2n


Demostració

Usant el principi d'inducció forta:

  • i) Provar la base inductiva n=0,1
F0=020=1
F1=121=2
  • ii) Iterando suponem que l'hipòtesis inductiva val per a 1,2,...,n en n>2
Fk2k en k=1,2,...,n
  • iii) Per demostrar que n+1,Fn+12n+1
Com n+13
Fn+1:=Fn+Fn1
Usant l'hipòtesis d'inducció Fn2n,Fn12n1
Fn+Fn1=Fn+12n+2n1 i com 2n+2n12n+2n=2n+1, per transitividad de la desigualtat es té
Fn+12n+1

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • H. Cárdenas, E. Lluis, F. Raggi i F. Tomás, Àlgebra Superior, Mèxic, Trillas, 1978. ISBN 968-24-3783-0.