Indústria minera en Angola
La indústria minera en Angola és una activitat que posseïx un gran potencial econòmic, ya que el país posseïx un dels majors i més diversificados recursos miners d'Àfrica. Angola és el tercer productor de diamants en Àfrica i solament s'ha explorat el 40% del territori en potencial diamantífero del país, pero li ha segut difícil atraure inversors estrangers a causa de l'elevat nivell de corrupció, les violacions als drets humans i el contrabando de diamants.[1] La producció va créixer un 30% en 2006 i Endiama, la companyia nacional de diamants d'Angola, tenia planificat aumentar la producció de diamants un 8% en 2007 per a produir 10,000,000 kilates (2000 kg) per any. El govern intenta atraure companyies estrangeres cap a les províncies de Bié, Malanje i Uíge.[2] Ademés, històricament Angola ha segut un gran productor de mineral de ferro.
Petròleu
[editar | editar còdic]Cap al 2012 els ingressos per explotació de petròleu representaven més del 95% dels ingressos per exportacions d'Angola i casi el 45% de el PBI.[3] En el 2016 les reserves comprovades de petròleu d'Angola eren de 9,523 millons de barrils, mentres que les reserves comprovades de gas eren de 308 000 millons de m³.[4]
Diamants
[editar | editar còdic]Si be existixen alguns registres que donen conte de l'exportació de diamants des d'Angola per part dels portuguesos al començament de el XVIII,[5] l'indústria moderna d'extracció de diamants va començar en 1912, quan es varen descobrir gemas en una riera en la regió de Lunda en el noreste. En 1917 se li va otorgar a Diamang una concessió per a prospecció i extracció de diamants, la qual va mantindre fins a l'independència d'Angola. El govern va prendre el control de l'empresa en 1977. Una llei sobre mineria (Llei 5/79) va ser promulgada en abril de 1979 i per mig de la mateixa se li va otorgar a l'estat els drets exclusius de prospecció i extracció de minerals. Per la qual cosa en 1981 es va fundar una empresa estatal de mineria de diamants, la Emprêsa Nacional de Diamants--Endiama, la qual va absorbir les accions que el govern tenia de Diamang. UNITA va elegir a l'indústria de mineria del diamant com un dels seus objectius principals, i pronte va fer mella sobre les activitats mineres que es duyen alvance. Les dos companyies estrangeres involucrades en l'operació de les activitats mineres es varen anar d'Angola en 1986 i a mitan de 1986 Diamang va ser formalment dissolta, deixant numerosos deutes.[6]
Els atacs portats a terme per UNITA sobre els centres miners, el bloqueig de les rutes de transport, el robo i el contrabando generalisat varen fer que les vendes de diamants caigueren a 33 millons de dólars en 1985 i a un estimat de 15 millons de dólars en 1986.
A fins de 1986, Roseguen Selection Trust (RST) International, una subsidiària de l'empresa registrada en Luxemburc ITM International, va començar a explotar la zona de Cafunfo, a lo llarc del caixer del riu Cuango, lloc dels més valiosos depòsits aluvionales de diamants en Angola. La mineria en dita regió hi havia estat suspesa durant més de dos anys luego que UNITA atacara el campament miner en febrer de 1984, seqüestrant 77 treballadors estrangers i danyant la maquinària minera. Després del seqüestre d'un treballador britànic en novembre de 1986, es varen reforçar les forces de seguritat en la zona, lo que va permetre reprendre l'activitat minera. En 1987 la producció era d'uns 60 000 quilats, i atres 120 000 quilats eren produïts en les atres dos zones mineres, Andrada i Lucapa. Cap a 1987 la producció de diamants havia creixcut a 750 000 quilats, comparat en menys de 400 000 quilats produïts en 1986. No obstant, la producció de 1987 era similar a la de 1985 i a penes la mitat de la de 1980.[6]
Este aument de la producció s'ha vist beneficiat per l'increment del preu per quilat pagat pels diamants d'Angola. El rellançament de la mineria en la zona del riu Cuango i un descens en la cantitat de robos de les pedres de major valor en les zones d'Andrada i Lucapa han aumentat el produït. No solament això, Endiama, que supervisa l'indústria i realisa vendes mensuals, s'ha vist beneficiada per la millora en els preus del mercat mundial de diamants com en l'acceptació per part dels comerciants de pagar preus majors en l'esperança d'assegurar-se posicions de privilegi en futures negociacions i compres. Per lo tant, el preu promig per quilat observat durant les vendes mensuals durant 1987 va superar els 110 dólars, més del doble del valor en 1985 (45 dólars) i és el seu valor més alt des de 1981 (119 dólars).[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Angola: U.S. Must Strengthen Ties to Protect Strategic Energy and Security Interests Council on Foreign Relations via AllAfrica
- ↑ Angola wants foreign investors for diamond sector [1] archivat en Wayback Machine., July 26, 2007. Reuters
- ↑ Angola sees iron ore production from 2014 or 2015
- ↑ OPEC
- ↑ 'Some Observations on Diamonds' in Supplement to The Universal Magazine, Volume 5, 1749, p. 324.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Clark, Nancy. "Diamonds". Angola country study. Library of Congress Federal Research Division (February 1989). This article incorporates text from this source, which is in the public domain.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Industria minera en Angola» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.