L'immigració francesa en Veneçola té poca rellevància en relació a atres corrents migratòries com l'espanyola, la portuguesa i l'italiana, pero va tindre un espai destacat dins de la societat veneçolana.

Història

A pesar dels balancejos en els principis de l'etapa republicana, açò no va impedir que alguns mils de francesos s'instalaren en Veneçola durant el XIX, principalment procedents de Còrsega i del Suroccidente. Si els cors varen conseguir prosperar gràcies al cacao i al rom en la regió de Carúpano (Edo. Sucre), els bearnés es varen enfrontar a majors dificultats, com ho demostra el fracàs del proyecte de comunitat agrícola francesa "Colónia Bolívar" prop de Guatire (Edo. Miranda). Els francesos varen ingressar a territori veneçolà deixant la seua influència cultural en el teatre i les arts, conseguint influir en la ciutat de Caracas, en ser els precursors del pensament científic en Veneçola. Ademés, varen dur en ells les seues costums.[1]

No obstant, no varen conseguir formar una gran comunitat, com lo succeït en països com Canadà (pel seu passat llingüístic), Estats Units, Argentina o Brasil. No obstant, varen conseguir descollar en la societat per les seues capacitats en els negocis.

Vore també

Referències