Ilusió de control

La Ilusió de control és la tendència dels sers humans de creure que poden controlar, o a lo manco influir, els resultats en els que clarament no tenen cap influència.

Demostració experimental

Un tipo de demostració involucra una instalació en dos llums que marquen "Puntaje" i "Sense puntaje". Les persones deuen intentar controlar quin s'encén. Jenkins & Ward (1965) va presentar a unes persones dos botons per a pressionar. Allan & Jenkins (1980) tenia un botó, al com les persones decidien en cada tanda pressionar o no pressionar. Les conexions podien ser arreglades per a que cada acció encenga una llum en una provabilitat donada, per lo que les persones no tenien cap control sobre quina llum es capcionaria o un monte variable de control. A les persones se'ls va dir que podia no existir relació entre les seues accions i les llums.

Se'ls va demanar a les persones estimar quànt control tenien sobre les llums. Els seus estimats no guardava relació en el control que en realitat tenien, sino que estava relacionat en cuán a sovint s'encenia la llum de "Puntaje". Inclús quan no hi havia diferència en lo que triaren, les persones informaven en seguritat que eixercien algun control sobre les llums.

En una série d'experiments, Ellen Langer (1975) va demostrar, en primer lloc, la prevalença de l'ilusió del control; i en segon lloc, que era més provable que la gent es comportara com si pogueren eixercir control en una situació a l'encert a on estaven presents "habilitats clau". Per habilitats clau, Langer es referia a propietats de la situació més normalment associada en l'eixercici de destrea, en particular l'eixercici d'elecció, competència, familiaridad en l'estímul i participació en decisions.

Una forma simple d'esta falàcia es troba en els cassinos: quan un jugador de craps llança els daus, este tendix a aventar en major força els daus quan busca números alts i en menys força quan busca números més baixos. Baixe certes circumstàncies, subjectes experimentals han segut induïts a creure que podien afectar el resultat d'un purament al encert cara o creu. Els subjectes que varen endevinar una série de cara o creu en èxit varen escomençar a creure que eren en realitat millors adivinadores i creïen que el seu rendiment en endevinar seria menys precís si estigueren distrets.

Una ilusió del control sobre certs events externs podria ser una base per a creure en telequinesis.

Interpretació del fenomen

Taylor & Brown (1988) argumenten que les ilusions positives són adaptatives quan s'incrementen la motivació i la persistència. Esta posició és respalada per l'argument d'Albert Bandura de que 'autovaloraciones optimistes de la capacitat, que no són excessivament dispars de lo que és possible, poden ser ventajoses, considerant que juïns verídicos poden ser autolimitantes' (Bandura, 1989, p.1177). No obstant, deu notar-se l'us de Bandura de la calificació 'no excessivament dispar de lo que és possible'. El seu argument està essencialment preocupat per l'efecte adaptatiu de les creències optimistes sobre el control i el rendiment en circumstàncies a on el control és possible, més que en el control percebut en circumstàncies a on els resultats són genuinamente no contingents en un comportament individual.

Bandura ha sugerit també que, "en activitats a on els màrgens d'error són estrets i un pas en fals pot produir conseqüències costoses o perjudicials, el benestar personal serà millor servit per una valoració altament precisa de l'eficàcia." (1997, p. 71)

Taylor i Brown argumenten que les ilusions positives són adaptatives, ya que existix evidència de que són més comunes en individus mentalment sans que en individus deprimits; no obstant, Pacini, Muir i Epstein (1998) han mostrat que açò pugues deure's a que les persones deprimides sobrecompensan per una tendència cap al processament intuïtiu en mala adaptació, en eixercitar un excessiu control racional en situacions trivials. Aixina mateix, considera que la diferència en persones no deprimides desapareix en circumstàncies més transcendentals.

També existix evidència empírica de que la autoeficacia alta pot estar mal adaptada en algunes circumstàncies. En un estudi de cas, Whyte et al. (1997) varen mostrar que els participants en els quals havien induït autoeficacia alta era significativament més provable que intensificaren el seu compromís en un curs d'acció falible. Knee and Zuckerman (1998) han desafiat la definició de salut mental utilisada per Taylor i Brown i argumenten que la falta d'ilusions està associada en una personalitat no-defensiva orientada al creiximent i a l'aprenentage i en un baix ego involucrat en els resultats. Aixina, presenten evidència de que els individus autodeterminados són menys propensos a estes ilusions. A fins de la década de 1970, Abramson i Alloy (1980) varen demostrar que individus deprimits tenen una visió més precisa del seu control de l'entorn social que els individus no deprimits. Este descobriment es manté verdader inclús quan la depressió és manipulada experimentalment.

Fenton-O'Creevy et al (2003) argumenten, com ho fan Gollwittzer i Kinney (1989), que mentres les creències ilusorias sobre el control poden estimular el procurar alcançar l'objectiu, no són propícies per a prendre decisions raonables. Les ilusions de control poden causar insensibilidad a la retroalimentación, impedir l'aprenentage i predispondre a prendre objectius més riesgosos (ya que el risc subjectiu es reduirà per l'ilusió del control).

En un estudi sobre ilusió del control en una població de comerciants que treballaven en bancs d'inversió, Fenton-O'Creevy et al (2003, 2004) va trobar que els comerciants que eren proclius a una alta ilusió de control tenien un rendiment significativament pijor en l'anàlisis i maneig del risc. També guanyaven significativament menys.

Una important explicació per a l'ilusió del control pot trobar-se en la teoria de la autorregulación. Fins al punt que la gent és duta per objectius interns referits en l'eixercici del control sobre el seu entorn, buscaran reprendre el control en condicions de caos, incertitut o estrés. En perdre el control genuí, una estratègia serà replegar-se en atribucions defensives de control que duen a ilusions de control (Fenton-O'Creevy et al, 2003).

Vore també

• Falàcia del jugador
• Llista de prejuïns cognitius
• Pensament màgic

Bibliografia

• Allan, L. G. & Jenkins, H. M. (1980). The judgment of contingency and the nature of the response alternatives. Canadian Journal of Psychology, 34, 1-11.
• Bandura, A. (1989). Human Agency in Social Cognitive Theory. American Psychologist, 44(9), 1175-1184.
• Bandura, A. (1997). Self-efficacy: The exercise of control. New York: W.H. Freeman and Company.
• Fenton-O’Creevy, M., Nicholson, N. and Soane, E., Willman, P. Traders - Risks, Decisions, and Management in Financial Markets ISBN 0-19-926948-3
• Fenton-O’Creevy, M., Nicholson, N. and Soane, E., Willman, P. (2003) Trading on illusions: Unrealistic perceptions of control and trading performance. Journal of Occupational and Organisational Psychology 76, 53-68.
• Gollwitzer, P. M., & Kinney, R. F. (1989). Effects of Deliberative and Implemental Mind-Sets On Illusion of Control. Journal of Personality and Social Psychology, 56(4), 531-542.
• Henslin, J. M. (1967). Craps and magic. American Journal of Sociology 73, 316-330.
• Jenkins, H. H. & Ward, W. C. (1965) Judgement of contingency between responses and outcomes. Psychological Monographs, 79 (1, Wole No. 79).
• Knee, C. R., & Zuckerman, M. (1998). A nondefensive personality: Autonomy and control as moderators of defensive coping and self-handicapping. Journal of Research in Personality, 32(2), 115-130.
• Langer, E. J. (1975). The Illusion of Control. Journal of Personality and Social Psychology 32(2), 311-328.

• Langer, E. J. & Roth, J. (1975). Heads I win, tails it's chance: The illusion of control as a function of the sequence of outcomes in a purely chance task. Journal of Personality and Social Psychology 32(6), 951-955.
• Langer, E. J. (1982). The Illusion of Control. In Kahneman D., Slovic P., & Tversky, A. (Eds.). Judgment Under Uncertainty: Heuristics and Biases. New York: Cambridge University Press
• Pacini, R., Muir, F., & Epstein, S. (1998). Depressive realism from the perspective of cognitive-experiential self-theory. Journal of Personality and Social Psychology, 74(4), 1056-1068.
• Taylor, S. E., & Brown, J. D. (1988). Illusion and Well-Being - a Social Psychological Perspective On Mental-Health. Psychological Bulletin, 103(2), 193-210.
• Whyte, G., Saks, A. & Hook, S. (1997) When success breeds failure: The role of self-efficacy in escalating commitment to a losing course of action. Journal of Organizational Behavior, 18, 415-432.

Bibliografia recomanada

• Baron, J. (2000). Thinking and deciding (3d. edition). New York: Cambridge University Press. ISBN 0-521-65030-5