Illa Uvita

Illa Uvita

La Illa Quiribrí, més coneguda pel seu nom popular, Illa Uvita, és una illa de Costa Rica, ubicada a 1.4 km a l'est de l'actual port de la ciutat de Llima, en la mar Carib. És Monument Nacional de Costa Rica des de 1984, ya que revist importància històrica per ser el primer punt del territori costarricense a on va prendre terra Cristóbal Colón en el seu quart viage a Amèrica, el 25 de setembre de 1502.

Toponímia

Quiribrí, d'orige huetar i significat incert, era el nom que els indígenes de Cariay donaven a esta illa al moment de l'arribada de Cristóbal Colón en 1502. Colón la va cridar El Horta, per comparar-l'en una horta frondosa i un paraís natural. El nom Uvita deriva de Raïm, que és la traducció de Grape Key, nom que li donaven els britànics i els zambos mosquits que assolaven la costa caribenya de Costa Rica durant la Colónia. En la declaratoria com a Monument Nacional en 1985, l'Assamblea Llegislativa de Costa Rica va decidir batejar oficialment l'illa en el nom de Quiribrí, encara que el nom Uvita seguix estant vigent i és el més conegut entre la població costarricense.

Història

L'illa era anomenada Quiribrí pels habitants indígenes de la localitat de Cariay, habitants precolombinos de la zona. El 25 de setembre de 1502, Cristóbal Colón va fondejar les seues naus en l'illa per a reparar-les, i va donar a l'illa el nom de El Horta. Esta visita d'un parell de semanes va permetre un passager contacte en els indígenes, que varen rebre als europeus abillats en indumentària d'or, lo que, sembla ser, va anar el motiu de que s'atribuïra equivocadament a Colón el haver donat al territori el nom de Costa Rica, que en realitat va ser utilisat per primera volta per l'Audiència de Panamà en 1539.

A partir de el XIX, Uvita va formar part del desenroll portuari de la ciutat de Llima. En 1878 es va construir el primer moll i far de fusta ubicat al nort de l'illa. En 1891, Minor Cooper Keith va construir un nou far de ferro de 27 m d'altura, dut de Londres, i un nou moll. En 1881, Uvita es va convertir en un lloc a on s'exiliaven malalts en malalties contagioses, primerament, mariners malalts de pigota o de còlera, als que es posava en quarantena, i posteriorment persones malaltes de llepra. Es va construir un hospital de fusta en 1887, i atres edificis en propòsits similars.

A inicis de el XX, es registren els primers indicis del seu abandó paulatí. Per a 1930, l'illa havia segut abandonada per complet, llimitant-se el seu visitaació al manteniment del far, primer pel Ministeri d'Obres Públiques de Costa Rica, i després per JAPDEVA, institució pública encarregada del desenroll de la província de Llima, a partir de 1964. En 1985, va ser declarada per decret com a monument nacional per ser lloc patrimonial i històric, lo que obligava a l'Estat i a la Municipalitat de Llima a mantindre-l'en bon estat. Posteriorment, el seu conte va ser assumit novament per JAPDEVA, que va construir algunes edificacions i va realisar millores efímeres. En 2012, l'illa va ser notícia després de que la policia desmantellara a un grup de narcotraficants que l'utilisaven com a celler per a droga. En l'actualitat, l'illa és visitada per grups de voluntaris, principalment estudiants universitaris, per a recolectar residus, aixina com destí turístic, pero no conta en l'infraestructura adequada per a tals fins.

Vore també

• Anex:Illes de Costa Rica
• Geografia de Costa Rica
• Geografia d'América Central

Referències

• Universitat de Costa Rica.

144.Consultat el 6 de juny de 2019.

• (2011).Revista Reflexiones.Universitat de Costa Rica.(1)

105-120.ISSN 1021-1209.Consultat el 6 de juny de 2019.

• Fernández Guàrdia (2005). Llibreta històrica de Costa Rica (en espanyol), EUNED, pp. 17-18. ISBN 9968313750.
• «on-arribe-còlon/E74ZA5WPDRFNDINJSNU5A7QDE4/story/ ». Consultat el 5 de juny de 2019.
• «prendre-illa-uvita-per a-ocultar-900-quilos-de-marihuana/PLVVOZH2LVHNNBKTWQN7PBIWEA/story/ ». Consultat el 5 de juny de 2019.