Illa Marión
La illa Marión[1] és una illa austral de l'archipèlec de les illes del Príncip Eduardo, en l'oceà Índic. Es tracta d'un volcà en escut que està situat a 1770 quilómetros al surest de Port Elizabeth i pertany a Suràfrica.
Història
[editar | editar còdic]A l'archipèlec va aplegar un mariner neerlandés en ruta cap a les Índies Orientals, Barend Barentszoon Lam, a bordo del Maerseveen, qui va escriure que l'archipèlec es troba a 41ºS, i les expedicions neerlandeses no varen conseguir donar en ell.
Va ser redescubierta en giner de 1771 pel navegant francés Marc-Joseph Marion du Fresne, en ruta cap al continent austral, qui la va cridar Terra de l'Esperança (Terre de l'espérance). Les illes són anomenades finalment illes del Príncip Eduardo en honor al quart fill del rei Jorge III del Regne Unit cridat Eduardo de Kent. Cap dels primers exploradors va chafar l'illa.
Tampoc cap de les expedicions subsegüents es varen internar en l'illa, encara que durant el XIX va ser visitada per nous navío. L'explorador James Clark Ross va tractar d'abordar-la sense èxit en 1840. Finalment, el capità britànic George Nares, del HMS Challenger, va abordar l'illa durant una expedició oceanogràfica al voltant del món. No va permanéixer en l'illa més que unes poques hores, el temps just per a trobar alguns espècimen de la seua fauna i flora.
Els britànics varen proclamar llavors la seua sobirania sobre la illa Marión. A partir de el XX es varen otorgar llicències a diferents companyies per a l'exploració de la zona.
En 1947 el Regne Unit va transferir el govern de l'archipèlec a Suràfrica. La República de Suràfrica va prendre possessió oficial de l'illa el 4 de giner de 1948 durant la Operació Snoektown.
Els surafricans varen instalar una estació preparada per a ser centre d'estudi biològic, la Base Illa Marión. En 1995 l'archipèlec en conjunt va ser declarat reserva natural.
Fauna i flora
[editar | editar còdic]La vegetació és magra, consistent essencialment en líquenés i arbustos a causa dels forts vents que assoten l'illa.
La fauna la constituïxen aus i mamífers marins, com en les atres illes australs. En l'illa existix una de les rares colónies de cormoranes reals. En 1949 es varen introduir quatre gats, que es varen emparellar i varen expandir fins a contar-se 3700 individus en 1976. Es va posar en marcha un sever programa d'exterminació que va permetre recuperar les poblacions d'aus amenaçades. Actualment la profilación de rosegadors que varen entrar accidentalment a les illes és un perill per a les aus autòctones. El govern de Suràfrica estudia la forma d'eliminar-los.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Castellanisació per, per eixemple:
*VVAA (1987). Ercilla, números 2683-2680, Societat Editora Revista Ercilla. i
*VVAA (1986). Visió. Revista internacional. Vol. 66.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla Marión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.