Ilhuícatl-Omeyocán

Artícul principal → Tretze Cels.

Erro al crear miniatura:

Els quatre punts cardinals o regnes de l'univers horisontal descrits en el Còdex Borgia segons la Cosmogonia mexica.

Ilhuícatl-Omeyocán (del náhuatl Ilwikatl Omeyokan) en la mitologia mexica és el punt més alt situat sobre tretze nivells, el decimotercer estrat celest segons la cosmogonia mexica, és el cel a on mora la dualitat creadora composta per Ometecuhtli i Omecíhuatl, la doble pupila radiant que és l'entitat creadora de tot quant existix.

Per a això és imprescindible comprendre que l'Univers és dual, per lo que és dalt i és avall, com existix la llum existix l'obscuritat, com existix la vida existix la mort, com és femení és masculí, aixina l'humanitat és el producte d'eixa entitat dual, sorgint d'un orige, la pancha de la mare terra, d'ella som i a ella es torna perque el cos està elaborat dels mateixos elements que conformen el Tlacapillachihualoyan, la pancha de la vida, de la terra fecundada.

Omeyocan és també la residència de la parella creadora, orige de tota la generació de deus i de la creació de l'univers, lloc a on es concep el principi generador de tot lo existent, Ometecuhtli i Omecíhuatl, deus protógonos del sustente, de la furtivitat, de lo inerte i inherent, patrons del manteniment i regidors del cicle de la vida.

Bibliografia

• Cecilio Agustín Robelo (1905). Biblioteca Porrúa. Imprenta del Museu Nacional d'Arqueologia, Història i Etnologia (ed.). Diccionari de Mitologia Nahua (en espanyol), Mèxic, pp. 851. ISBN 978-9684327955.
• Adela Fernández (1998). Panorama Editorial (ed.). Deus Prehispànics de Mèxic: Mits i Deidades Del Panteó Náhuatl (en espanyol), Mèxic, pp. 162. ISBN 968-38-0306-7.
• Otilia Engrunse (1981). Editorial Univers Mèxic (ed.). El Món Màgic dels Deus del Anáhuac (en espanyol), Mèxic, pp. 153. ISBN 968-35-0093-5.