Ignifugidad

Instalació d'un recobriment ignífugo a pur d'algeps.

Protecció ignífuga de sistemes de fonts de cables, utilisant panels de silicat de calcio.

Protecció ignífuga danyada a pur de spray de llana de vidre, ciment i aditius en un venedor de vehículs de Toronto.

L'ignifugidad és la característica d'un tipo de construcció o material que és resistent a la calor i al fòc. És un tipo de mida passiva que brinda protecció als materials o a les estructures davant el fòc per mig de l'us de materials o estructures que són més resistents al fòc i a la seua propagació.

Història

Els sistemes ignífugos es creu que es varen originar despuix del gran incendi de Roma que va arrasar part de la ciutat durant la segona mitat del primer sigle de nostra era, a partir d'ahí es varen ser prenent les primeres mides contra els incendis.

Materials ignífugos

Els sistemes ignífugos poden variar de material, depenent de la base a ignifugar. Els tancaments, tant verticals com a horisontals, que separen sectors d'incendi que siguen travessats per instalacions, deuen quedar sagellats per a evitar el pas del fòc. Per a això, segons l'element que ho travessa i l'element travessat, s'utilisen distints tipos de materials.

Els materials ignífugos tant aplicats sobre estructures (morters) com instalats per a sectorizar o utilisats per a compartimentar (sagellat de passos d'instalacions, tabics o trasdosados), lo que fan és retardar les conseqüències del fòc. En realisar este tipo de protecció conseguim dilatar el temps per a permetre tant l'evacuació de les persones, com l'accés dels cossos especialisats en extinció d'incendis per un determinat determini de temps.