Ignasi Villalonga
Ignacio Villonga Villba (Valéncia, 1895 - Benicàssim, 1973) va ser un advocat, polític i financer espanyol. Membre del Congrés dels Diputats d'Espanya per la província de Castelló durant les dos últimes llegislatures en el periodo de la Segona República,[1] va tindre un paper rellevant dins de la Dreta Regional Valenciana. En posterioritat, durant el periodo de la Dictadura franquista, es va centrar en els negocis i aplegaria a dirigir vàries entitats bancàries importants.
Biografia
Naixcut en Valéncia en 1895,[2] es doctoro en Dret en l'Universitat de Deusto en 1914. Retornaria a Valéncia per a treballar en la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies, que era propietat de la seua família. Va ingressar en la Joventut Valencianista i va ser un dels fundadors de la Va unir Valencianiste Regional[3] i redactor de la Declaració Valencianista de 1918. Més vesprada, no obstant, es va deslligar de la política i es va dedicar als negocis. Va ser president de la Cambra de comerç de Valéncia de 1928 a 1930 i va promoure la creació del Centre d'Estudis Econòmics Valencians en 1929. També va ser un dels firmants de les Normes de Castelló en 1932.[4] Pero quan es va proclamar la Segona República Espanyola, va ingressar en la Dreta Regional Valenciana i va ser diputat cedista en les eleccions de 1933 i de 1936 per la província de Castelló. Quan en 1935 va ser suspesa la Generalitat de Catalunya, va anar el seu president en calitat de governador general de Catalunya[5] lloc en el que a penes va estar un més, quan va ser nomenat president de la Companyia Espanyola de Petròleu, ya que va eixercitar fins al final de la guerra. En esclatar la guerra civil espanyola es trobava en Navarra va participar en el bando franquiste sent enviat a les Canàries per a gestionar el sector petrolífer. Despuix de la guerra va ser l'encarregat de reorganisar el Banc de Valéncia i el Banc Central, que va dirigir des de 1943 a 1970. També va dirigir el Banc de Valéncia, entre 1954 i 1961.[3] Des dels seus càrrecs va impulsar la creació del consorci Bancor, va fundar numeroses empreses com Elèctriques Lleoneses, Bots del Sil, Bots del Nansa, Companyia Espanyola de Petròleu (Cepsa) i Dragados i Construccions, i va ser president del Consell Superior de Cambres de comerç. En fallir en 1973 va llegar a Carmen Jaúdenes de Villonga i a les seues dos filles un capital de 3.666 millons una de les majors fortunes de la Transició Espanyola.[6]
Obres
- Doctorat en dret en la tesis Règim municipal foral valencià. Els jurats i el consell (Valéncia 1916), reeditada en 1995 pel Banc de Valéncia per a commemorar el centenari del naiximent de l'autor.
- Substantivitat del valencianisme (1919)
- Règim municipal foral valencià (1926)
Referències
- ↑ dels Diputats: Índex Històric de Diputats 1810-1977. Consultat el 16 de setembre de 2011
- ↑ de Bordejé i Morencos, 2007, p. 675.
- ↑ 3,0 3,1 Martínez Roda, 1998, p. 235.
- ↑ Vicent Pitarch i Almela (2002). Els Normes de Castelló. Texts i contexts.
- ↑ Cabanellas, 1975, p. 269.
- ↑ Quí tenia les pessetes fa 30 anys, en El Món, 6 de decembre de 2009, consultat el 16 de setembre de 2011.
Bibliografia
- (1975) La guerra dels mil dies: naiximent, vida i mort de l'II República Espanyola, Buenos Aires: Heliasta.
- (2007) Galeria de personages espanyols, Egartorres.
- Martínez Roda (1998). Valéncia i les Valéncia: la seua història contemporànea (1800-1975), Fundació Univ. Sant Pablo.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ignacio Villalonga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.