Iglésia de Sant Andrés (Córdova)

L'Iglésia de Sant Andrés és una de les denominades iglésies fernandines de Córdova (Espanya). El temple va ser fundat en el sigle XIII i va sofrir numeroses reformes en els sigles XIV i XV.

Seguixen conservant-se els dos trams que precedixen al àbsit principal de l'antiga edificació, lo que supon una ruptura respecte al restant d'iglésies fernandines, que conten en un únic tram. Tant l'àbsit com els trams que li precedixen estaven coberts per unes voltes de tracería gòtiques, voltes que varen ser tapades en el sigle XVIII per voltes d'aresta, quedant hui de les primitives únicament la que cobrix l'antic sagrari. En eixe lloc es coloca un bell retaule renaixentiste.

Lo més destacat del conjunt és la portada original de 1489 situat en un lateral de l'iglésia, la torre renaixentista i l'altar major, obra esta última de l'escultor barroc Pedro Duque Cornejo. Aixina mateix conta en un important patrimoni pictòric en obres de l'escola d'Herbes, Antonio *Monroy, Antonio del Castell, etc.

El 17 d'abril de 1985 és declarat Be d'Interés Cultural en la categoria de monument.

A ella pertanyen les germandats de l'Esperança i El Bon Succés.