Anar al contingut

Iglésia del Santíssim Crist de les Mercés (Marines)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Iglésia del Santíssim Crist de les Mercés (Marines)

L'iglésia del Santíssim Crist de les Mercés és un temple situat en el municipi de Marines (Valéncia). Va ser construïda entre 1965 i 1967.[1]

Història

Erro al crear miniatura:
Interior

L'arquitectura de colonisació en Espanya va ser un fenomen que es va desenrollar principalment entre 1945 i 1975, en l'objectiu d'abordar les conseqüències de les riada i la construcció d'embassaments, aixina com per a traslladar les poblacions afectades a nous enclavaments. Marines va ser un dels més de 300 pobles creats com a part de l'iniciativa del Institut Nacional de Colonisació (INC), baix la dependència del Ministeri d'Agricultura. En 1971 este organisme va ser dissolt per a donar pas al sorgiment del Institut Nacional de Reforma i Desenroll Agrari (IRYDA).[2]

La construcció dels poblats, en la seua concepció i planificació, s'ajustava a un programa que buscava la autosuficiencia. Estos poblats estaven proveïts d'una série d'edificacions que s'organisaven al voltant d'una plaça central, sent l'iglésia un dels edificis més destacats d'este conjunt. La disposició dels edificis al voltant de la plaça reflectia la planificació cuidadosa per a fomentar la cohesió social. L'iglésia no solament complia un paper religiós, sino que també actuava com a símbol d'identitat i unitat per a estes comunitats. La seua ubicació i disseny arquitectònic reflectixen un enfocament integral, representant un capítul significatiu en l'història de la planificació urbana en fins de repoblament en Espanya. El trasllat parcial i en massa de la població damnificada a nous enclavaments es va portar a terme per mig del decret del 21 de giner de 1995, que va autorisar l'adquisició de finques per a este propòsit. L'INC, a través d'aproximadament va amprar a uns huitanta arquitectes en la creació de pobles de colonisació en Espanya, que es varen beneficiar de l'experiència dels seus companyers de la Direcció general de Regions Devastades.[2]

Erro al crear miniatura:
Vidriera d'Arcadio Blasco

Un dels arquitectes destacats en este context va ser Pedro Castañeda Cagigas (1909-1986), doctor en arquitectura, qui en 1941 va guanyar la plaça com a arquitecte de l'Institut Nacional de Colonisació. En 1960 se li va encarregar el proyecte de nou emplaçament per a Marines.[3]

També José Luis Fernández de l'Amo, com a arquitecte funcionari de l'INC des de 1947, no solament va participar en la planificació arquitectònica d'estos pobles sino que també va eixercitar un paper crucial com a intermediari entre arquitectes i artistes. La seua designació en 1952 com el primer director del recent creat Museu Nacional d'Art Contemporàneu va enfortir encara més la seua conexió en jóvens artistes que buscaven renovar l'art. Esta relació entre art i arquitectura es va manifestar en la decoració dels edificis religiosos dins d'estos pobles de colonisació. L'elecció d'artistes de renom per a la decoració exterior i interior de les noves iglésies va marcar una clara diferència en el gust oficial de l'época.[3]

Fernández de l'Amo, en la seua visió d'obertura cap a noves expressions, guio a estos artistes cap a la colaboració en proyectes interdisciplinar. Este enfocament d'integrar elements de vanguarda i uns atres de factura tradicional va donar lloc a una fusió única en estos pobles. Encara que estes innovacions es varen enfrontar a obstàculs, especialment en l'element eclesiàstic, el llegat d'estos arquitectes i artistes persistix en l'història de l'arquitectura contemporànea en Espanya.[3]

Descripció

La frontera de l'iglésia es presenta com una composició simple, sense ornamentació. En el centre, un portón de fusta i sobre ell, una vidriera rectangular en una creu inscrita. A la dreta, una porta d'accés més menuda, mentres que al seu costat s'alça la torre campanar. La coberta a dos aigües està arrematada en teixixques.[4]

L'edifici conta en una única i àmplia nau central i huit capelles en els laterals. Al costat del presbiteri rectangular, es troba la sacristia. Als peus de la nau s'alça un cor. La planta està articulada per sis pilars alts que sustenten el sostre i conformen les capelles laterals.[1]

Les vidrieres

Vidriera d'Arcadio Blasco

L'únic adorn d'esta iglésia ho trobem en les vidrieres. Consten d'un total d'11 peces de vidre de format variat, dissenyades en una composició abstracta i emmarcades als murs en ciment. Varen ser dissenyades per Arcadio Blasco, que va treballar com a artiste plàstic per a l'Institut Nacional de Colonisació, entre 1954 i 1965. Durant este periodo, va realisar murals ceràmics i vidrieres per a les iglésies dels pobles construïts per l'Inc.[4]

Les onze vidrieres es repartixen estratègicament entre el presbiteri, la nau i el cor. El seu programa iconográfico podria estar centrat en la representació de la Santíssima Trinitat.[3]

Escomençant per la zona de l'altar, una allargada vidriera a la dreta del mateix és protagonisada per la “Dextera Domini” que destaca per la seua representació en groc i queda emmarcada en un triàngul blanc. La mà apareix apuntant en els dits cor i índex cap a avall. Esta figura se situa en el terç inferior del vitral, sent els dos superiors un celaje blau.[3]

Front a ella, a l'esquerra de l'altar, trobem una vidriera de menor llongitut i en una major varietat cromàtica. En el terç superior del vitral voríem representat l'Esperit Sant a través de la figura de la coloma blanca. Esta image apareix llançant uns cridaners rajos cap a lo que podria ser el “Ull de la providència” que es troba en el terç inferior.[3]

Estos dos motius es completarien en la vidriera central, a on es presenta una enorme creu, image de Crist. És per això que en la zona més alta, en la part atrassera del cor i presidint la frontera principal, trobem un gran vitral rectangular en una creu inscrita. Sobre un fondo de colors (que no s'ixen de la gama de blaves i l'us puntual de tons granates), destaca la monocromàtica creu que conseguix allumenar l'interior de l'iglésia. Açò es conseguix també per la seua estratègica posició, situada en la frontera principal i orientada cap a l'Est, permetent a la llum matutina allumenar en intensitat.[3]

Per últim, el conjunt, no es completa sense les huit vidrieres quadrades i simètriques que decoren i allumenen la nau de l'iglésia. Estes presenten dos motius que es repetixen alternadamente a lo llarc de l'estància: un rosetón i una creu grega.[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Soler, Abel. Yago, Ramón (2004). Marines. Geografia. Història. Patrimoni., Ajuntament de Marines.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Pedro Castañeda Cagigas, arquitectura i vanguardes en les províncies d'Albacete i Valéncia en l'INC».NORBA. Revista d'Art.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Vidrieres del Crist de les Mercedes».
  4. ↑ 4,0 4,1 Camacho Vigara (1989). Estudie Urbanístic i artístic de Marines, Marines (Valéncia).

Bibliografia

  • Bazán d'Horta, M., Méndez Hernán, V. i Uns atres. (2021). Intervencions en la ciutat i el territori: del patrimoni en la seua diversitat al paisage cultural. Universitat d'Extremadura, Servici de Publicacions.
  • Bazán d'Horta, M., i Centellas Soler, M. (2021). “Les arts plàstiques en iglésies de l'Institut Nacional de Colonisació al Sur de Badajoz”. En M. Bazán d'Horta i V. Méndez Hernán (Coords.), Intervencions en la ciutat i el territori: del patrimoni en la seua diversitat al paisage cultural (p. 295-334). ISBN 978-84-09-29798-6.
  • Camacho Vigara, M. D. (1989). Estudi Urbanístic i artístic de Marines. Marines: Treball inèdit.
  • Centellas Soler, M. (Universitat politècnica de Cartagena). Els pobles de colonisació de l'administració franquista en l'Espanya rural.
  • Molina Ballesteros, P. (2022). Pedro Castañeda Cagigas, arquitectura i vanguardes en les províncies d'Albacete i Valéncia en l'Inc. Norba. Revista D'Art, (41), 327-356. https://doi.org/10.17398/2660-714X.41.327
  • Soler, A. Yago, R. (2004). Marines. Geografia. Història. Patrimoni. Ajuntament de Marines.

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Iglésia_del_Santíssim_Crist_de_les_Mercés_(Marines)&oldid=1502801»