Iglésia de Sant Salvador (Spoleto)
[1] La iglésia de Sant Salvador (Plantilla:Lang-it) és una pequeñaiglesia medieval que es troba en Spoleto (Perugia) i representa un dels principals testimonis arquitectònics lombardos de la Langobardia minor. L'inspiració monumental dels ducs lombardos de Spoleto es va manifestar ací en la reconstrucció de l'iglésia en el VIII.
En 2011, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat com a part del grup de sèt bens inscrits com Centres de poder dels longobardos en Itàlia (568-774 d. C.) (ref. 1318-003[1]).
L'iglésia és antiga i va ser erigida abans de el VIII provablement al voltant del lloc d'enterrament de dos màrtirs cristians antics, Concordio i Senzia. Per aquella época, baix govern lombardo, l'iglésia va ser dedicada a Sant Salvador, pero el monasteri va seguir sent el Monasterium Sancti Concordii. En el XVI, l'àbsit va ser pintat en fresca en escenes de la Crucifixió. La nau central és alta i llarga i arremata i un àbsit circular. La frontera té arquitraus esculpidos. L'interior parce haver reutilisat antigues columnes romanes. Fòra de la basílica està el cementeri de la ciutat, dissenyada en 1837 per l'arquitecte Ireneo Aleandri.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Basilica of Sant Salvatore, Spoleto» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.