Iglésia de Sant Bernabé Apòstol (Corcolilla)
La iglésia de Sant Bernabé Apòstol de Corcolilla, llogaret d'Alpuente, en la Comarca de La Serranía, Valéncia, és un temple catòlic que pertany a la diòcesis de Valéncia.[1] L'iglésia està dedicada a Sant Bernabé i als Sants Abdón i Senén.[2]
En 2024 l'arquebisbe de Valéncia, Enrique Benavent Vidal, va nomenar al reverent Renato Amorim Sants, administrador parroquial de les parròquies de Nostra Senyora de la Pietat d'Alpuente, Sant Bernabé Apòstol de Corcolilla i de Nostra Senyora dels Àngels de La Yesa.[3]
L'iglésia conta en un archiu parroquial en el que hi ha senyes de: llibre de batisme, matrimonis i defunció, des de 1939. Té una reconstrucció de partides de batisme, que va permetre tindre senyes des de 1881 a 1936.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]L'iglésia de Sant Bernabé de Corcolilla es va construir en el XVIII, presentant l'edifici una protecció deguda a la seua condició de Be de Rellevància Local, en una declaració genèrica, segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007)[5]
En 1614, es va produir la troballa de l'image de la Santa Verge de Consolació, patrona d'Alpuente, obrint una sepultura en el cementeri vell de la Vila, junt a la Arciprestal d'Alpuente. L'image es va traslladar a la parròquia de Corcolilla, i és objecte de pelegrinage entre el llogaret i la vila d'Alpuente cada tres anys en les Festa Grosses.[2]
Torre Campanar
[editar | editar còdic]La torre campanar, que es creu va ser construïda també en el XVIII, pot ser que siga el resultat de la modificació d'un primer campanar més menut que l'actual, o be es va usar com a punt de partida el campanar de l'iglésia antiga, ya que existixen vans per a campanes que estan cegats en els nivells intermijos de la torre. Posteriorment la torre es va ampliar en un nou cos per a les campanes. La més antiga de les conservades en l'actualitat data de l'any 1773. En 1868 es va fondre la menuda i en 1943 la més recent. s'ubica a l'esquerra del presbiteri, té dos cossos, en el segon els buits de mig punt per a la sala de campanes. Es cobrix en teulada a 4 aigües i està construït com tota l'iglésia de mampostería.[5]
Les Campanes
[editar | editar còdic]En el seu campanar destaca la seua campana, la qual té en la seua part central:[6]
- una creu,
- un escut en el Cor de Jesús
- la marca de fàbrica, que és un element usual en les campanes que han tingut una fundició industrial, en este cas posa: "MANUEL ROSES VIDAL / FILL DE M. ROSES SANTS / VALÉNCIA".
- una inscripció en la advocación a la que està dedicada, el nom del lloc i l'any de fundició, que diu: "SANT BERNABE APOSTOL/ CORCOLILLA/1943".
Les campanes en les que es feya constar el nom del poble estaven relacionades en campanes que havien segut destruïdes durant la Guerra Civil (1936-1939). En moltes ocasiones campanes que varen ser llevades dels seus campanars després es varen recuperar, pero al no existir en eixe moment un control ni inventari, moltes d'elles no varen poder ser dutes als seus llocs d'orige; açò és lo que va dur a que es colocara en les campanes a partir dels anys 40 d'el XX. [6]
En el mig peu té una inscripció en el nom del retor i sacerdots encarregats de la parròquia en el moment de la fundició: "SENT CURA D. GABRIEL SANCHO I ENCARREGATS SIXTO SANCHEZ I AMANCIO MARTÍNEZ".[6]
La campana, que se li crida Sant Bernabé, està ubicada en un dels vans de la sala de les campanes i té un diàmetro de 64 cm, una vora 8 cm, una altura del bronze 56 cm i un pes aproximat 152 kg. Té ademés jou de fusta de perfil tradicional valencià, encara que presenta diferències respecte al que es considera el model tradicional. i ademés presenta batall nugat i reforçat per mig d'un cable de seguritat.[6]
S'utilisa per a repics i volteos automàtics, ya que es va motorisar en un motor de volteo per impulsos i electromazo monofásico.[6]
La campana està baix protecció genèrica ya que s'ubica en un ben catalogat com Be de Rellevància Local, per lo que qualsevol intervenció en les campanes ha de comunicar-se a la Direcció general del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el proyecte prèviament a l'inici dels treballs.[6]
Ademés el campanar té atres dos campanes, la Santa María i la Santa María de Consolació.[7]
La Campana Santa María (en 28 cm de diàmetro, 21 cm de ltura del bronze, 2 cm de vora i uns 13 kg), va ser fosa en 1868 pel fundidor Manuel Cánobas. Pel seu estat no es pot descartar que sofrira danys durate la Guerra Civil, ya que no té les torres originals. Va ser restaurada en l'any 2015 per part de l'indústria Manclús, que li va restaurar el jou de fusta, reemplaçant el braç per un atre nou i varen fabricar herrajes nous, passant a voolvee a colocar la campana intervinguda de nou en la sala de campanes.[7]
La campana seguix sent de toc manual, la seua instalació és original lo que fa necessari que es protegixca la sonoritat i atres valors culturals.[7]
La campana té una inscripció, que conté una oració aixina com l'any de la seua fundició, en el terç que combina el llatí i l'espanyol: "• AVE MARIA-GRASIA PLENA-ANY 1868". La part en llatí correctament seria: "AVE MARIA GRATIA PLENA". Es pensa que fa referència al passage de la Anunciación descrit per Sant Lucas (Lc 1, 28). [7]
En el mig té una creu en pedestal.[7]
Presenta, com les atres campanes de la torre, una protecció genèrica per trobar-se en un ben protegit.[7]
Per la seua banda la campana Santa María de Consolació (en 76 cm de diàmetro, 62 cm d'altura del bronze, 7 cm de vora i uns 254 kg), fosa en 1773 se supon que pel taller de Josep Lleonart de Valéncia.[7]
La campana té una inscripció (una oració a la Verge de la Consolació) en espanyol en el terç en les lletres decorades: "+DECONSOLACION MARIA SEANVESTRALVZ YGUIA".[7]
En la seua part central té una creu en pedestal i als seus costats l'any de fundició: "ANY / I773".[7]
En el mig té una cenefa en arracades, una image de Santa Bàrbara i una atra de la Verge de la Sèu de Xàtiva.[7]
Presenta ssas en decoració antropomorfas.[7]
Manté el seu toc manual i s'utilisa per a repics (manipulant-se des dels peus de la torre per mig d'una llarga corda unida al batall) i volteo (des de la mateixa sala de les campanes). Antigament s'utilisava per a donar les hores.[7]
De la mateixa manera que les atres dos campanes del campanar, s'ubica en un dels vans de la sala de les campanes, i presenta jou de fusta de perfil tradicional valencià, en llaugeres diferències en el jou antic. Es va procedir a la seua motorisació, en un motor de volteo per impulsos i electromazo monofásico. Presenta un batall nugat i reforçat per mig d'un cable de seguritat.[7]
Se sospita que va sofrir intervencions abans de 2015, ya que es pot observar en el centre una marca de soldadura.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Parròquies de la diòcesis de Valéncia - Conferència Episcopal Espanyola» (en és). Consultat el 2025-10-25.
- ↑ 2,0 2,1 «Llogarets d'Alpuente | Alpuente» (en és). www. alpuente. es. Consultat el 2025-10-25.
- ↑ «PRIMERA RELACIÓ DE NOMENAMENTS DIOCESANS» (en és). Archidiòcesis de Valéncia. Consultat el 2025-10-25.
- ↑ «Alpuente - Corcolilla: Sant Bernabé Apòstol. Servici Diocesà d'Arxius Parroquials de Valéncia». www. arxparrvalencia. org. Consultat el 2025-10-25.
- ↑ 5,0 5,1 «Parròquia de Sant Bernabé de Corcolilla - ALPUENTE (COMUNITAT VALENCIANA)».
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 «Sant Bernabé (2) - Parròquia de Sant Bernabé de Corcolilla - ALPUENTE (COMUNITAT VALENCIANA)».
- ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 «Parròquia de Sant Bernabé de Corcolilla - ALPUENTE COMUNITAT VALENCIANA».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Sant Bernabé Apòstol (Corcolilla).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de San Bernabé Apóstol (Corcolilla)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.