Iglésia de La nostra Senyora dels Dolors (Iglésia Nacional Argentina)
L'iglésia de La nostra Senyora dels Dolors (més coneguda cóm Iglésia Nacional Argentina o Iglésia de Santa María dels Dolors; ) és un temple catòlic dedicat a Nostra Senyora dels Dolors i iglésia nacional en Roma d'Argentina ubicada en la plaça Buenos Aires.
Segons el dret canònic, al no ser una iglésia parroquial deu posseir un rector,[1] actualment este càrrec ho ocupa el presbítero Fernando Estany.[2]
Actualment també, des de 1967, és una iglésia titular cardenalicia, fixada al títul presbiteral de Beata Verge Maria dels Dolors en Plaça Buenos Aires, el qual els seus últims dos titulars varen ser d'orige argentí.
Història
L'història de l'iglésia es remonta a l'any 1910, a on se li va ser encomanada la cura pastoral del barri de Salari (actualment Trieste) al presbítero José León Gallardo, qui en diners propis va comprar el terreny per a la construcció de l'iglésia, la seua pedra fonamental va ser colocada el 9 de juliol d'eixe mateix any. En 1913 s'inaugura un oratorio on s'inicia en les celebracions llitúrgiques i el 9 de juliol és inaugurada parcialment l'iglésia.[3]
Posteriorment en 1915 la Conferència Episcopal Argentina solicitaria al papa Benedicto XV el nomenament d'esta iglésia cóm Iglésia Nacional Argentina, el nomenament cóm tal fet per carta apostólica el 18 de juny del mateix any.[4]
En 1924 despuix de la mort de José Gallardo, li succeïx el seu germà Ángel Gallardo en la construcció de l'iglésia que finalisa l'1 de novembre de 1930 en el rito de consagració.[5]
Iglésia titular cardenalicia
- Artícul principal → Beata Verge Maria dels Dolors en Plaça Buenos Aires (títul cardenalicio).
En 1967 el papa Pablo VI per mig de la constitució apostólica Sunt Hic Romae designa a l'iglésia de La nostra Senyora dels Dolores cóm iglésia titular cardenalicia del orde presbiteral.[6]
Arquitectura
D'estil neo-paelocristiano, la seua frontera principal predomina en un gran mosáico on es pot distinguir el Agnus Dei, en quatre figures dels evangelistes en la part superior i dotze ovelles en la part inferior pels apòstols. En el seu interior es nota una planta basilical sense travessia i en tres naus, en la contra-frontera s'ubica un orgue de tubos construït en 1920.[7]
Vore també
Referències
- ↑ «LLIURE II DEL POBLE DE DEU - PARTIX II DE LA CONSTITUCION JERARQUICA DE L'IGLÉSIA - SECCION II DE LES IGLÉSIES PARTICULARS I DE LES SEUES AGRUPACIONS - TÍTUL III DE L'ORDENACIÓ INTERNA DE LES IGLÉSIES PARTICULARS (Cann. 460 – 572) - CAPÍTUL VIII DELS RECTORS DE LES IGLÉSIES I DELS CAPELLANS - Art. 1 DELS RECTORS D'IGLÉSIES, Còdic de Dret Canònic». www. vatican. va. Archivat des d'el original, el 2025-01-14. Consultat el 2026-02-13.
- ↑ «25 de juny de 2023, nou rector i vicerrector de l'Iglésia i del Colege Argentí» (en és-és). www. chiesargentina. it. Consultat el 2026-02-13.
- ↑ «Història». www. chiesargentina. it. Consultat el 2026-02-13.
- ↑ «Acta Apostolicae Sedis» (en la).
- ↑ «Consulat General en Roma | Iglésia Nacional Argentina- Santa María Dolorosa, Viale Regina Margherita, 81, Plaça Buenos Aires, Roma». croma. cancilleria. gob. ar. Consultat el 2026-02-13.
- ↑ «Acta Apostolicae Sedis» (en la).
- ↑ «Iglésia de Santa Maria Addolorata (Iglésia Nacional Argentina)» (en és). Turisme Roma. Consultat el 2026-02-13.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de Nuestra Señora de los Dolores (Iglesia Nacional Argentina)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.