Iglésia de La nostra Senyora de les Mercés (Grècia)

Iglésia de La nostra Senyora de les Mercés (Grècia)

La iglésia de La nostra Senyora de les Mercés és un temple catòlic i parròquia de Costa Rica que es localisa en la ciutat de Grècia, en la província d'Alajuela, en l'occident del país. Es tracta d'un edifici construït a finals de el XIX i principis de el XX, dedicat per al cult catòlic en eixa població, a la Verge María baix l'advocaació de La nostra Senyora de les Mercés. És una construcció d'estil neogótico, edificada totalment en ferro.

Construcció

En l'any 1840, Grècia contava en un oratorio recobert tot de palla, possiblement ubicat a on es troba hui l'estació d'autobusos. Posteriorment, entre els anys 1844, i finals de 1847, es va edificar una ermita construïda en la poma a on està l'actual temple metàlic. Esta ermita era tota de fusta, en techumbre de fulls de palmera. Després en l'any 1853 es techó en teixixques; eixe mateix any se li va construir un pis de rajola i una torre poc despuix.

En esta llabor varen participar tots els veïns, açò va motivar l'erecció de Grècia en Parròquia en l'any 1854. Posteriorment, se li va donar el títul de Vila al caseriu en 1864.

Grècia i els llocs circunvecinos varen experimentar un ràpit progrés econòmic pels cultius de café, canya de sucre i blat. Per lo en 1867, es va crear el cantón de Grècia que comprenia els actuals Sarchí, Zarcero i San Carlos.

Senyes històriques

• 1840: els veïns construïxen el primer oratorio. Est és de palla.
• 1844 - 1847: s'edifica la primera ermita. Esta era de fusta en fulls de palmilera com a sostre.
• 1847: es beneïx el Curato baix l'advocaació de La nostra Senyora de les Mercés
• 1854: el 8 d'agost s'erigix el cantón de Grècia en Parròquia.
• 1855: l'ermita es techa en teixixques, se li coloca pis de rajola típica, es construïx una torre.

Antecedents de la creació de parròquies en Costa Rica

En Costa Rica en el periodo que comprén de 1839-1880, es produïxen les reglamentacions i regulacions, concernents a l'eixercici del control directe, pel que fa al disseny i posterior edificació de les parròquies en el país. En el més de decembre de 1839 es publica el Reglament de Facenda, creat per l'Estat costarricense, conseguint el control del maneig dels fondos eclesiàstics, i de manera més específica els fondos que es destinen per als temples parroquials. Per a l'any 1860, es dona la creació de la Direcció general d'Obres Públiques, a on l'Estat directament controla les fases de disseny i construcció dels temples.

En 1867, es crea les denominades Ordenances Municipals, entre atres decrets, a on definixen les responsabilitats de les Municipalitat, en la recaptació i control, administració i inversió dels fondos que s'utilisaran en els temples, donant una ingerència en la construcció i reparació dels temples.

Disseny neogótico en temples parroquials costarricenses

L'estil neogótico, per a l'any 1840, pren major auge en Europa, a partir de teòrics i arquitectes en Anglaterra, estil caracterisat per les estructures de ferro. És important destacar que l'estil Neogótico va tindre important espente en l'invenció i l'industrialisació siderúrgica, en el baix cost i la producció de grans cantitats, que obri la possibilitat d'exportar al restant del món les estructures prefabricar de tipo metàliques. Les estructures metàliques s'exporten a Llatinoamèrica des d'Europa, entre el XIX i començos de el XX, tenint important acolliment pels països de la zona, davant la resistència del material metàlic a les condicions de humitat i amenaça sísmica.

En Costa Rica, entre els anys 1870 i 1880, es dona la construcció del ferrocarril a l'Atlàntic, en lo que s'inicia l'us de l'estructura metàlica en el país. Despuix del terremot de 1888, en la busca de solucions de construcció i materials idòneus, despuix de les destrosses pel terremot, s'incentiva per part de l'Estat i l'Iglésia l'us d'estructures de ferro, de les quals va ser pionera l'Iglésia metàlica de Grècia.

Parròquia La nostra Senyora de les Mercés de Grècia

El història de la Parròquia de Grècia, La nostra Senyora de les Mercés, ubicada en el Cantón central de Grècia, província d'Alajuela, es caracterisa per la realitat nacional de ser un país propens a terremots i sismes i per la nefasta experiència vixcuda en la construcció de temples en diversos materials, destrossant-se posteriorment davant els terremots. En l'any 1888, despuix d'un nou terremot, es va destruir el temple més nou recent construït en ferro i fusta, per tant s'organisa la comunitat, i decidixen erigir un nou temple, en un estil gòtic, el qual s'alçaria novament, pero està volta en ferro, i es duria des d'Europa.

El 7 de juliol de 1889, la junta edificadora de la parròquia de Grècia, i el presbítero Carlos María Ulloa, junt a l'Ingenier Carlos Wenzel, envien solicitut al bisbe Bernardo Augusto Thiel, coordinador de la província d'Alajuela, a on estipulen la decisió de dur una iglésia totalment de ferro.

La junta directiva davant alguns inconvenients envia el pla, a on es proyecta la construcció d'una iglésia baix un estil neoclàssic. Este pla es va enviar a la casa fabricant contactada en Bèlgica, a on dita casa confecciona el pla per a l'iglésia de ferro a construir-se en Grècia, i es veu influïda per un estil neogótico.

El trasllat del material de ferro des del port de Llima en Costa Rica, a on aplegava el material, fins al poblat de Grècia en Alajuela, va representar una dura tasca, ya que devien traslladar en carreta arreada per bous, animals utilisats per a trasllat de materials pesats, per carreteres de terra i en mal estat. Encara pijor era l'estat en l'época plujosa, puix les carreteres es tornaven fanc, un impediment per al trasllat àgil del material de ferro. El trasllat d'inicia en el més de giner al més d'abril de l'any 1893, en ple inici de l'época plujosa.

Per a iniciar la construcció de l'iglésia de ferro en Grècia, s'inicia un periodo de licitació. En el dia 27 de giner de 1895, s'envia a Pablo Rojas i a Pio Suárez a la ciutat de Sant Josep, el fi era revisar les ofertes en membres de la Direcció general d'Obres Públiques, a on participa el president de la República, Rafael Iglésies, qui al final acorda que el govern aporte l'ingenier per a la construcció de l'obra, pagant-li els honoraris. Aixina mateix, la Direcció general d'Obres Públiques, va entregar maquinària, forges i motors per a la construcció, està notícia s'anuncia a la Junta edificadora de Grècia, en visita del President Rafael Iglésies el 10 de febrer de 1895.

El 12 de març de 1895, aplega a Grècia l'Ingenier Lucas Fernández, qui és l'ingenier a càrrec de la construcció de l'iglésia de ferro. Varen ser molts els inconvenients, pero es va obtindre un gran respal econòmic dels pobladors de Grècia a fi de cancelar deutes adquirits durant l'elecció del proyecte i les diverses etapes de la construcció de l'iglésia. En octubre de 1896, l'iglésia estava pràcticament armada, faltava en la part dels acabaments, les portes, i els cels, pisos, finestres, escales per a les torres, aixina mateix per al cor i els tubos per a desaiguadors dels sostres. En decembre de 1912 de dona per conclosa l'iglésia de ferro de Grècia.

Resenya històrica

Iglésia de La nostra Senyora de la Mercé en Grècia, Costa Rica.

Grècia és coneguda per la seua bonica iglésia roja, dedicada a la Verge María baix l'advocaació de “La nostra Senyora de la Mercés”. Va ser construïda en el sigle xix totalment d'estructura i làmines metàliques. És una construcció d'estil neogótico, edificada totalment en ferro. Desgraciadament no ha segut encara declarada patrimoni històric-arquitectònic del país per la campanya de desprestigie i mal informació cap a este tipo de declaratoria per part dels distints retors que han desfilat a lo llarc dels anys, declaratoria que entre atres coses pot evitar que el seu patrimoni siga alterat al arbitrio de cada u d'estos retors, com ha anat succeint a lo llarc dels anys sense cap tipo d'assessoria sobre patrimoni i història de l'art i de l'immoble respecta.

Medix 35 metros d'alt, pero les seues torres alcancen els 45 metros d'alt.

Actualment l'interior ha segut remozado en èxit sobre pintura es referix: el cel ras ha tornat a tindre el color blau que va tindre abans dels desastres que el II Concilie Vaticà varen generar en la década dels 70’s de el XX en el patrimoni de moltíssims temples, color que li va ser tapat en pintura blanca, borrant aixina també ornamentacions en cel ras, parets i columnes, (que eren obra de l'espanyol Roberto Sanvicente Ochoa, mateixa que ornamentó internament la Basílica de Los Àngeles), per part del presbítero Virgilio Chavarría (est va ser també el que va eliminar les columnes de la Catedral de Alajuela, respalat pel bisbe Enrique Bolaños Quesada).

La primera iglésia que es va edificar en el poblat de Grècia va ser de fusta, dedicada a Verge de la Mercé i beneïda el 22 de giner de 1847. Durant el episcopado de monsenyor Anselmo Llorente i Lafuente, primer bisbe de Costa Rica, en l'any de 1856, es va erigir la parròquia. Este temple de mampostería i calicanto va ser sériament danyat per les tremolació de 1882. El temple actual va ser construït en una estructura de ferro importada de Bèlgica, obra que es va iniciar en 1894 i va concloure en setembre de 1897. La presència d'este temple va ser determinant per a que s'otorgara a Grècia el títul de ciutat en 1903. El seu cost va ser de 160 000 pesos ore, i va terminar de pagar-se en 1906. Actualment és sufragánea de la diòcesis de Alajuela, de la província eclesiàstica de Costa Rica.

Existixen dos llegendes populars sobre esta iglésia:

• Que l'iglésia anava destinada a Punta Arenes (Chile) i va ser desembarcada per error en el port de Puntarenas (Costa Rica), per a terminar en el poble de Grècia (Alajuela).
• Que l'iglésia va ser donada per un país estranger i destinada com obsequie a Grècia en Europa i va anar erròneament embarcada a Grècia, Costa Rica.

Els registres històrics estudiats per Ofelia Sanou Alfaro en el seu llibre “Arquitectura i història en Costa Rica”, demostren que lo cert és que l'importació, embarque i construcció de l'iglésia se li deu en primer lloc al treball i sacrifici dels pobladors i agricultors de la vila de Grècia, els qui varen fer un gran esforç econòmic per a pagar el temple i en segon lloc, a l'ajuda del cura retor Carlos María Ulloa, el bisbe Bernardo Augusto Thiel, el govern de Costa Rica de l'época i el senyor Allunte E. Jiménez Bonnefil (1858-1922), productor i exportador de café, a qui se li va encarregar importar de Bèlgica l'iglésia prefabricar per l'empresa “Ateliers de la Societe de Couvillet”, a finals de el sigle xix.

Turisme

Grècia es destaca pel seu singular temple: l'iglésia de La nostra Senyora de les Mercés, feta de planches d'acer prefabricar i pintades de color roig.

Hi ha vàries llegendes urbanes sobre esta iglésia. Una relata que va ser donada per algun país estranger i manada a Grècia com un regal, pero va ser enviada erròneament a Grècia, Costa Rica.

Una atra llegenda afirma que el destí final de l'iglésia era la ciutat de Punta Arenes en Chile, pero va desembarcar, per error, en el port de Puntarenas, Costa Rica i posteriorment va ser enviada a la ciutat de Grècia a on va ser montada. No obstant, els registres mostren clarament que l'instrucció, enviament i construcció de l'iglésia varen ser un esforç coordinat de la població de Grècia i de l'Iglésia catòlica, ademés del Govern de Costa Rica i d'Allunte E. Jiménez Bonnefil (1858-1922), un productor de café de Costa Rica. Es diu que el material per a montar l'edificació va provindre de tallers de la Société de Couvillet en Bèlgica, a finals de el XIX.

Vore també

• Iglésia de La nostra Senyora de la Mercé (Sant Josep)

Referències

• Sanofu Alfaro (2001). Arquitectura i història en Costa Rica: temples parroquials en la Vall Central, Grècia, Sant Ramón i Palmares 1860-1914 (en espanyol), Universitat de Costa Rica, pp. 291. ISBN 9789977676432.
• Herrera-Sotillo, A. (2009) Monsenyor Thiel en Costa Rica: visites pastorals 1880-1901. Cartago: Editorial Tecnològica de Costa Rica.