Iglésia de La nostra Senyora de l'Asunción (Utiel)
La iglésia de La nostra Senyora de l'Asunción en el municipi d'Utiel (Província de Valéncia) és un edifici religiós construït en la segona mitat d'el XV d'estil gòtic meridional que es definix per la busca d'un espai interior únic, de formes rectangulars i tancat a l'exterior.
Recentment restaurada, pel sacerdot Don Agustín Alcaide
Descripció
[editar | editar còdic]Esta iglésia respon a la tipologia d'una sola nau en capelles entre contraforts interiors.
- Nau central
Es tracta d'un espai rectangular en cinc capelles entre contraforts per cada costat i un àbsit de cinc costats, ochavado, en capelles de planta poligonal irregular de quatre i sis costats. L'altura de la nau és de 23 metros. L'interior està format per una doble estructura d'arcs apuntats situats a dos nivells diferents. L'inferior marca l'accés a les capelles laterals i arranca en ménsulas dels contraforts; les dovelas estan formades per sellars de pedra llaurada.
El segon nivell marca l'arrancada de l'estructura de la coberta, i està format per pilars torsos d'aresta viva, adossats als estribos, que s'alcen fins a l'arrancada de les voltas. Estos pilars tenen bases semicirculares adornades en un baquetón, i capiteles sustentats per dos àngels tenantes d'escuts. D'estos capiteles partixen, els arcs formeros apuntats de traça més senzilla que els que tanquen les capelles i els arcs que configuren la volta.
La volta presenta una traça molt singular, ya que els arcs torals són de mig punt en lloc dels usuals apuntats. Tots estos arcs principals de pedra són torsos, llevat el tercer i el sext, que tenen estrías llongitudinals. Estes voltes tenen nervaduras travesseres, terceletes, que arranquen de la clau de l'arc perpiaño que separa dites voltes, estes nervaduras travesseres no són torsas sino estriades.
Als peus de la nau es va construir en l'any 1811 el cor alt, sobre tres voltes vaídas sustentades per arcs entre pilastres de capitel jónico enguirnaldado.
L'aspecte interior de la nau ha sofrit vàries modificacions. Despuix de la guerra civil espanyola s'afigen en el costat de l'epístola tres grans finestres que desfiguran l'aspecte i el sistema d'allumenament.
- Torre campanar
De fàbrica de sillería, va començar a construir-se en el periodo de 1564-1568, 40 anys despuix de l'inici de les obres de l'iglésia És de planta rectangular i dimensions 8 x 7 metros i una altura de 45,5 metros. La planta de campanes presenta un gran buit en arc de mig punt en cada una de les seues fronteres, i està coberta en una volta de crucería. A la coberta d'esta s'accedix a través d'una menuda escala de caragol. Els cantons de la torre estan apilastrades, seguint la mateixa modulació que el frontis de la frontera principal, i que després apareix en el gir en la torre del rellonge. Estes pilastres apareixen també en el punt mig del campanar fins a l'altura de la frontera.
- Capella de la comunió i sacristia
Situades en un cos edificat de forma rectangular adossat a l'iglésia en el costat de l'epístola. Este cos va poder haver-se construït en dos fases. La primera correspondria a la primitiva capella de la comunió datada en 1610; esta primitiva capella constava d'una nau i tres arcs interiors que soportaven una volta i una coberta de fusta, sobre la que es va edificar l'actual en 1905, d'estil neogótico, d'una sola nau i tres voltes de crucería en arcs apuntats que deixen entre els contraforts tres capelles d'escassa profunditat en cada u dels seus costats.
La segona fase correspondria a la construcció de la sacristia a finals d'el XVII. En un principi consistia en un ampli espai rectangular cobert per una volta plana. Este gran espai va permanéixer sense modificacions fins a mediats d'este sigle, en el que es subdividió en la colocació d'un forjat intermig.
Acabada guerra civil de 1936-1939, es va tractar de dotar a l'iglésia de, a lo manco partix de les seues antigues imàgens i aixina es varen adquirir de nou algunes com la de Sant Josep, que ho va anar en l'any de 1952, preciosa talla d'1,80 m d'altura, obra de l'escultor valencià José Just.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Este artícul incorpora [enllaç trencat] incoat per la Consellería de Cultura de la Generalitat Valenciana
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de La nostra Senyora de l'Asunción (Utiel).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción (Utiel)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.