Iglésia de La nostra Senyora de l'Asunción (Malanquilla)

Iglésia de La nostra Senyora de l'Asunción (Malanquilla)

Introducció

Conquistada Calatayut en l'any 1120, Malanquilla s'incorpora a la Comunitat de llogarets de Calatayut com a lloc de realengo. Es construïx llavors la primitiva iglésia parroquial, d'estil romànic, que va ser demolida per a construir la fàbrica actual en el XVI.

Dependent de l'iglésia parroquial de Bijuesca, l'iglésia de Malanquilla es constituïx en iglésia parroquial autònoma el 24 de juny de 1487. En l'any 1588 el bisbe de Tarazona don Pedro Cerbuna ordena al Concejo de Malanquilla la construcció de la nova iglésia, per ser chicoteta l'existent.

Arquitectura

L'iglésia parroquial de Malanquilla està construïda en pedra de sillería la frontera principal, l'àbsit i part de la torre, el restant és de pedra de mampostería. L'edifici es proyecta d'una sola nau en capçalera semihexagonal, capelles laterals entre els contraforts i cor alt als peus, cobrint-se en volta de crucería estrelada en totes les seues dependències. La seua construcció està documentada entre els anys 1588 i 1594 en l'any dels quals, el 30 de setembre, don Pedro Cerbuna beneïx el temple. L'edifici conserva la seua estructura original com ya va senyalar Abbad. En l'últim terç de el XVII es construïx la capella dels peus del costat del Evangelio, dedicada a sant Roque. Esta es cobrix en volta d'Aresta, rebaixant-se l'altura de l'arc d'entrada per a colocar l'orgue, hui desaparegut. El intradós es decora en lacería barroc-mudéjar.

Portada

La portada es construïx com una capella exterior, rehundida sobre la llínea de la frontera, s'emmarca dins d'un arc de mig punt i l'espai es cobrix en volta de crucería. És de pedra de sillería, en arc de mig punt de grans dimensions, està flanquejada en pilastres adossades, en estrías i capitel. Les pilastres s'arrematen en esferes de gust herreriano. Sobre l'arc, hornacina contenint l'image de María, de fusta, de el XVI. Un frontón triangular en volutes laterals corona el conjunt.

Torre

Archiu:Iglesia de La Asunción, desde la plaza.jpg

Vista parcial

La torre, de planta rectangular, s'eleva als peus del temple sobre la nau de l'Epístola. Alterna la seua construcció en pedra de sillería en el primer i últim cos, i mampostería en l'intermig. Està sòbriament decorada a pur de molduras: semicircular cóncava i dos cóncau-convexas. Quatre arcs de mig punt s'òbrin per a albergar les campanes de fundició recent: 1816, 1848 i dos de 1987.

Cor

El cor alt es construïx al peu de la nau, ocupant el primer tram de volta de la nau central, en arc de diafragma apuntat, en contraposició al restant dels arcs perpiaños i laterals, que són de mig punt. Una balaustrada de pedra tanca el conjunt, que encara conserva la sillería original, de sòbria decoració.