Iglésia de La nostra Senyora de Monteolivete (Valéncia)
La iglésia de La nostra Senyora de Monteolivete és un temple catòlic ubicat en la zona de Monteolivete, Valéncia. Els seus orígens es remonten a una antiga ermita dedicada a la Verge de Monteolivete, i conta en una tradició llegendària que es relaciona en un icon mariano pertanyent al medievo. L'actual iglésia es va construir entre els sigles XVIII i XIX i es caracterisa per una tipologia arquitectònica que combina elements barrocs i neoclàssics, aixina com per albergar diverses capelles en les que s'ubiquen algunes imàgens de cult.[1]
En giner de l'any 2026 es va clausurar l'Any Jubilar Vicenciano pels 400 anys de la fundació de la Congregació de la Missió.[2]
Història
[editar | editar còdic]En un principi, l'iglésia de La nostra Senyora de Monteolivete va ser una ermita que estava a càrrec dels flares de Santa María de Mont Oliveto, procedents d'una abadia benedictina ubicada en la regió italiana de Siena. En esta ubicació es venerava un icon pertanyent al sigle XIV i que representava a la Verge de Monteolivete.[3]
La tradició atribuïx l'orige de l'icon a una llegenda medieval protagonisada per Pedro Alfonso Aleixandre, soldat que va participar en les expedicions de les creuades. Segons la llegenda, Pedro Aleixandre va ser capturat pels musulmans. No obstant, va conseguir escapar i es va dirigir al Mont de les Oliveres, en Jerusalem. Allí es va aclamar a la Verge demanant-li recobre, i esta se li va aparéixer al costat d'una olivera. Despuix, va desaparéixer deixant als peus de l'olivera una taula de fusta en una representació del seu rostre. Pedro Aleixandre va arreplegar l'image i es va assentar als peus de l'arbre abraçant-la fins a quedar-se dormit; en despertar es va donar conte de que es trobava en terres valencianes, concretament en l'horta de Ruzafa. Este succés es va considerar un milacre per part de la tradició cristiana popular.[4]
Posteriorment, les autoritats eclesiàstiques varen prendre la decisió de traslladar l'icon a l'iglésia de Sant Valero en Ruzafa. No obstant, segons conta la llegenda, est va desaparéixer i es va trobar nou en la mateixa olivera a on havia aparegut originalment. Aixina que, es va prendre la decisió d'edificar una ermita en aquell lloc a on havia aparegut l'image en la finalitat de custodiar dit icon sagrat.
Entre 1767 i 1771 es va construir l'actual temple sobre l'ubicació de l'antiga ermita. L'iglésia va estar administrada per la parròquia de Sant Valero de Ruzafa fins a 1942, any en que es va constituir com una parròquia pròpia pertanyent a la pedania de Monteolivete.[5][6]
Arquitectura
[editar | editar còdic]El temple té una planta de creu llatina que conta en una nau única dividida en quatre trams, en tres capelles laterals entre els contraforts d'abdós costats. L'iglésia està construïda en rajola i mampostería i està coberta per una volta de mig canó en lunetos. En la travessia es troba una cúpula de mija taronja sobre pechinas.[3]
En el quatre tram s'ubica un cor alt que també complix en la funció de vestíbul d'accés a l'iglésia. La capella major, de testero recte, es troba coberta per una volta de canó. Als costats de l'altar major s'ubiquen dos dependències: el columbario, situat a l'esquerra, i la sacristia, a la dreta.[4]
Les capelles de la travessia i l'altar major varen ser portades a terme per l'arquitecte Manuel Fornes Gurrea. En la capella major es localisa un retaule d'estil barroc que custodia l'image de la Verge de Monteolivete dins d'una hornacina.
Capelles i imagineria
[editar | editar còdic]Les capelles laterals de l'iglésia contenen distintes imàgens i escultures dedicades a distints sants pertanyents a la tradició catòlica. Entre elles es troba la capella del Crist de Monteolivete, la capella de la Verge dels desamparats, la capella de Sant Vicente de Paúl, la capella de Sant Josep, la capella de Santa Luisa de Marillac, la capella bautismal, el retaule de la Verge Miraculosa i el retaule del Sagrat Cor de Jesus.[4]
Exterior
[editar | editar còdic]La frontera principal de l'iglésia està flanquejada per dos torres idèntiques de forma quadrangular arrematades per terrats plans que contenen baranes en adorns piramidals. La portada principal està adintelada i damunt d'ella es troba un panel ceràmic en el que es representa la llegenda de la Verge de Monteolivete, en la que s'inclou la figura de Pedro Aleixandre i l'olivera. Aixina mateix, també es conserva un panel ceràmic en el que es troba una inscripció: “Iglésia La nostra Senyora de Monteolivete". Any 1771”.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Història - La nostra Senyora de Monteolivete». www. parroquiamonteolivete. es. Consultat el 2026-05-15.
- ↑ CLAUSURA ANY JUBILAR
- ↑ 3,0 3,1 «IGLÉSIA DE LA NOSTRA SENYORA DE MONTEOLIVETE – Colege Territorial d'Arquitectes de Valéncia» (en és). Consultat el 2026-05-25.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «[https://www.jdiezarnal.com/valenciaiglesiadenuestrasenorademonteolivete.html IGLÉSIA DE NOSTRA ES�ORA DE MONTEOLIVETE]». www. jdiezarnal. com. Consultat el 2026-05-25.
- ↑ «VALÉNCIA EN BLANCO I NEGRE: MONTEOLIVETE. IGLÉSIA PARROQUIAL DE LA NOSTRA SRA. DE MONTEOLIVETE». VALÉNCIA EN BLANCO I NEGRE. Consultat el 2026-05-15.
- ↑ «[1]». Consultat el 2026-05-25 (en és-ÉS).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de La nostra Senyora de Monteolivete (Valéncia).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de Nuestra Señora de Monteolivete (Valencia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.