Idioma iquito
La llengua iquitu ikitu pertany a la família zaparoana. Li la crida també iquita, ikito, amacacore o hamacore (denominació en shimigae), quiturano o quiturra (nom donat pels yameo i atres ètnia veïnes del sur). Es troba en sério perill d'extinció. Els iquitos donen a la seua llengua el nom usat en el títul d'este artícul, i solen denominar-se a sí mateixos paratacay.[1] Hi ha 519 persones parlen iquitu com a llengua materna.[2]
Distribució geogràfica
Districte d'Alt Nanay, província de Maynas, departament de Loreto (Perú). Els iquitos viuen en les capçaleres del riu Nanay i en la conca del riu Pintoyacu, i s'ubiquen principalment en tres llogarets: Sant Antonio de Pintoyacu (al noroest de la ciutat d'Iquitos), Atalaya (aigües dalt de Sant Antonio), i Savoya.
El territori dels iquito llimita a l'est en el dels yagua (família llingüística peba-yagua), i a l'i suroest en els cocama (família tupí-guaraní). En el passat, els seus veïns del surest eren els hui extints yameo (família peba-yagua) i al noroest els semigaes, de la mateixa família záparo.
Número de parlants
Cap a mediats del XVII, l'ètnia iquito era numerosa. Una gran cantitat vivia a on hui s'ubica la ciutat d'Iquitos. Cap a 1925,[3] el total aproximat de la població era d'unes 1000 persones, en la seua majoria monolingües. Per a començos de la década de 1960 quedaven a penes uns 100 parlants, a la vora de l'extinció i la aculturación en la societat hispanoparlante. En els anys 1980 varen morir els últims monolingües. Els chiquets entenien iquito, pero no ho parlaven; els adults eren bilingües en l'espanyol, i els vells entenien espanyol, pero solament parlaven iquito.
La majoria dels ikitus varen morir de pigota, tuberculosis, neumonia i casi s'extinguixen la seua ètnia i la seua llengua durant el XX, La bonança econòmica denominada boom o febra del caucho i el sistema de latifundis agraris varen tindre efectes devastadors en una població de caçadors, peixcadors i recolectors en activitat agrícola de subsistència. Actualment els iquitos o ikitus estan en un procés de recuperació cultural, hi ha 519 parlants natius d'ikitu açò gràcies als esforços de conservació per part del poble ikitu i el Ministeri de Cultura.
Referències
- ↑ paisans -- Chaumeil (1992)
- ↑ «cultura. gob. pe/pueblos/ikitu Ikitu | BDPI». bdpi. cultura. gob. pe. Consultat el 2023-07-31.
- ↑ segons Tessmann (1930)
Bibliografia
- Beier, Christine i Lev Michael. La condició actual de l'idioma indígena iquito i les claus factors afectant al proyecte de la seua recuperació. Austin, TX: Capçaleres Aid Project, 2002.
- Chaumeil, Jean-Pierre. La légende d'Iquitos (versió iquito). Bulletin de l'Institut Français d'Études Andines 21/1: 311-325, 1992.
- Fabre, Alain. Diccionari etnolingüístico i guia bibliogràfica dels pobles indígenes suramericans. Tampere: Tamperen Teknillinen Ylliopisto, 2005 (en elaboració -- versió en llínea en https://web. archive. org/web/20110720194704/http://butler. cc. tut. fi/~fabre/BookInternetVersio/)
- Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International, 2005. Versió en llínea: http://www. ethnologue. com/.
- Solís Fonseca, Gustavo. «Perú: multillingüisme i extinció de llengües». Amèrica Indígena 47/4. Mèxic: 1987.
- Tessmann, Günter. Die Indianer Nordost-Perus. Hamburg: 1930.
- Waterhouse, Viola G., (ed.). Studies in Peruvian Indian languages 1. Summer Institute of Linguistics Publications in Linguistics and Related Fields, 9. Norman: Summer Institute of Linguistics of the University of Oklahoma, 1963.
- Wise, Mary Ruth. «Small language families and isolates in Peru». En: R. M. W. Dixon & Alexandra I. Aikhenvald (eds.), The Amazonian languages: 307-340. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma iquito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.