Anar al contingut

II Congrés Internacional de la Llengua Catalana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Memorial de l'II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, en Igualada (Barcelona).

El II Congrés Internacional de la Llengua Catalana es va celebrar en maig de 1986, encara que els seus treballs es varen iniciar un any abans. Varen participar les principals institucions dels territoris de parla catalana baix el patrocini de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i la Generalitat de Catalunya. Ho va presidir el catedràtic Antoni Badia i Margarit. Durant les seues sessions, es va realisar una profunda reflexió sobre la situació de la llengua catalana i sobre les mides que caldria prendre per a assegurar la seua normalisació. Al mateix temps, els organisadors varen jujar oportú redactar un Llibre Blanco sobre l'unitat de la llengua catalana, que va ser publicat en 1989 per l'editorial Barcino.

Organisació

[editar | editar còdic]

La convocatòria oficial de l'II Congrés es va portar a terme en el Monasteri de Poblet el 30 de juny de 1985. Per a descentralisar el Congrés, es varen constituir sèt seccions d'estudi en sèu en diferents llocs de la geografia dels territoris de parla catalana, en representants de tots els àmbits llingüístics del català:

Context històric

[editar | editar còdic]

L'aprovació de la llei de normalisació llingüística de la Generalitat de 1983 va dur a la seua impugnació davant el Tribunal Constitucional per part del Govern central. La Generalitat defenia una “revitalització irreversible del català”, front a un recurs que posava en dubte el Estatut de 1978. Ademés, el Govern central va recórrer atres decrets i normes llingüístiques de la Generalitat.[1] Davant esta tesitura, la Generalitat va pretendre armar-se d'arguments i va cridar a la convocatòria d'un nou Congrés Internacional de la llengua catalana. D'entre les seues sèt àrees científiques, va destacar la denominada Llengua i Dret, presidida pel notari Josep Maria Puig Salellas. Entre els seus objectius, estaven els de

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Decret 389/1983, de 15 de setembre, sobre etiquetes de productes que es comercialisen en Catalunya; Decret 125/1984, d'us de la llengua catalana en les escritures públiques; artícul 34 de la llei 17/1985, de 23 de juliol, de la funció pública, que establia que l'acreditació del coneiximent del català era un requisit per a l'accés a la mateixa.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • L'II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, per Alex Alsina. Revista de llengua i dret, ISSN 0212-5056, Nº. 6, 1985, págs. 185-188.
  • L'II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, per Alex Alsina. Revista de llengua i dret, ISSN 0212-5056, Nº. 7, 1986, págs. 215-223.
  • Reflexions a l'entorn de l'II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, per Joan Martí i Castell. L' Espill, ISSN 0210-587X, Nº. 25, 1987, págs. 105-112.
  • Conceptes jurídics i pràctica política. Els conclusions de l'àrea de llengua i dret de l'II Congrés Internacional de Llengua Catalana vint-i-cinc anys després, per Lluís Jou i Mirabent. Revista de llengua i dret, ISSN 0212-5056, Nº. 58, 2012, págs. 53-73.
  • Presència internacional https://es. wikipedia. org/w/index. php? title=II_Congreso_Internacional_de_la_Lengua_Catalana&action=editde la llengua catalana, per Antoni M. Badia i Margarit. Història de la llengua/ coord. per Antoni Ferrando Francés, 1989, ISBN 84-7826-099-4, págs. 3-18.

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=II_Congrés_Internacional_de_la_Llengua_Catalana&oldid=1081961»