Hydrodamalis
Hydrodamalis és un gènero extint de mamífer sirenio herbívor, i inclou a la vaca marina de Steller (Hydrodamalis gigues), a la vaca marina de Costera (Hydrodamalis cuestae), i a la vaca marina de Takikawa (Hydrodamalis spissa). El gènero extint Dusisiren és considerat com el tàxon germà de Hydrodamalis: en conjunt, abdós gèneros formen la subfamília de dugóngidos cridada Hydrodamalinae. Estos varen ser els membres de major tamany de l'orde Sirenia, els únics representants del qual actuals són el dugong (Dugong dugon) i els manatíés (Trichechus spp.).[1] Estos podien alcançar els 9 metros de llongitut, convertint a la vaca marina de Steller en un dels majors mamífers marins aparte de les ballenes que varen existir durant l'época del Holoceno.[2] La vaca marina de Steller va ser descrita originalment per Georg Wilhelm Steller,[3] la vaca marina de Costera per Daryl Domning,[4] i la de Takikawa per Hitoshi Furusawa.[1] La vaca marina de Steller va ser l'únic membre del gènero que va sobreviure fins a l'época moderna, i, si ben anteriorment va ser abundant a lo llarc del Pacífic nort, a mitan de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
el seu ranc estava llimitat a una única població aïllada que vivia en les rodalies de les illes del Comandant. Va ser caçada per la seua carn, pell i greix pels comerciants de pells, aixina com també va ser caçada pels aborigen de la costa del Pacífic nort, duent a l'extinció del gènero en a penes 27 anys despuix del seu descobriment.[5] Les atres dos espècies, Hydrodamalis cuestae i H. spissa provablement es varen extinguir al final del Plioceno per l'inici de les glaciacions de les edats del gèl i la conseqüent reculada de les pastures marines, la seua principal font d'aliments.[4]
Cladograma de les relacions dels hidrodamalinos en base en un estudi de 2004 realisat per Hitoshi Furuwasha:[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Furusawa, H. (1988). A new species of hydrodamaline Sirenia from Hokkaido, Japan, Takikawa Museum of Art and Natural History, pp. 1–73.
- ↑ (2011) «Steller's siga cow: discovery, biology and exploitation of a relict giant sirenian», Ecology and Conservation of the Sirenia: Dugongs and Manatees, New York: Cambridge University Press, pp. 18–35. ISBN 978-0-521-88828-8.
- ↑ Steller, Georg W. (2011). «The Manatee», De Bestiis Marinis, Lincoln: University of Nebraska, pp. 13–43. ISBN 978-1-295-08525-5.
- ↑ 4,0 4,1 Domning, Daryl P. (1978). “An Ecological Model for Clapix Tertiary Sirenian Evolution in the North Pacific Ocean”. Systematic Zoology 25: 352–362. doi:.
- ↑ Jones, Ryan T.. “A 'Havock Made among Them': Animals, Empire, and Extinction in the Russian North Pacific, 1741–1810”. Environmental History 16 (4): 585–609. doi:.
- ↑ Furusawa, Hitoshi (2004). “A phylogeny of the North Pacific Sirenia (Dugongidae: Hydrodamalinae) based on a comparative study of endocranial casts”. Paleontological Research 8: 91–98. doi:.