Huiyuan

Huiyuan

Huiyuan (chinenc :慧遠; Wade-Giles: Hui-yüan ;334–416 d. C.) va ser un mestre budiste chinenc que va fundar el temple Donglin en el Mont Lu en la província de Jiangxi i va escriure el text Per qué els monges no s'inclinen davant els reis en el 404 d. C. Va nàixer en la província de Shanxi, pero despuix d'una llarga vida d'ensenyança budista va terminar en la província de Jiangxi, a on va morir en 416. Encara que va nàixer en el nort, es va mudar al sur per a viure dins dels llímits de la dinastia Jin Oriental.

Discípul de l'erudit prajnaparamita i traductor «Dao'an», es va instalar als cinquanta anys en el mont Lu a on va estar actiu durant més de trenta anys fins a la seua mort, reunint a molts discípuls. Va realisar traduccions de texts budistes, seguint el consell de 402 en Kumārajiva sobre molts punts de doctrina i va reforçar la disciplina monástica. Va ser el primer en promoure la devoció a Amitābha com a ajuda per a la meditació, raó per la qual el moviment amidista ho considera el seu patriarca fundador. Baixe la dinastia Song, els promotors del sincretisme de les tres doctrines (confucianisme, taoisme i budisme) difondran la llegenda de la seua trobada en Tao Yuanmingy Lu Xiujin.

Huiyuan va ser nomenat pòstumament Primer Patriarca de l'Escola de Budisme de la Terra Pura. Els seus discípuls varen incloure a Huiguan (慧 觀), Sengji (僧 濟) i Faan (法 安).

Biografia

El seu llinage era Jia (賈) i el seu primer nom és desconegut. Va nàixer en Shanxi, en el comtat de Yanmenloufan (雁門 樓煩 縣) prop de l'actual Ningwu (寧武). Despuix d'estudiar els clàssics confucianos i taoístas, als 13 anys va seguir al seu tio matern (llinage Linghu 令狐) a Xuchang i Luoyang. En 354 , va decidir partir cap a Nanchang per a unir-se al ermitaño confuciano Fan Xuanzi (范宣子), pero el camí cap al sur va ser tallat pels disturbis que varen seguir a la mort de Shihu (石虎), governant del Zhao Posterior. Després decidix anar als Montes Taihang (太行山) a on el monge Dao'an (314-385) dirigix una comunitat, i es convertix en el seu discípul junt en el seu germà menor Huichi (慧持). Pronte mostra una bona comprensió dels texts prajnaparamita de Zhuangzi.

A partir del 361, l'inestabilitat política va obligar a Dao'an i els seus seguidors a canviar de residència en freqüència. Despuix de passar per Henan en Jìzhōo i en el mont Wangwu (王屋 山), es varen establir en 366 en Xiangyang en Hubei, en el monasteri Tanxi (檀溪寺). En 378, el general Qin Fu Pei (苻 丕) va atacar Xiangyang i va capturar a Dao'an, qui va ser dut a Chang'an per a dirigir les traduccions allí. Abans de la seua partida, dona permís als seus discípuls i els demana que cada u seguixca el seu propi camí. Huiyuan tenia llavors 45 anys.

Més vesprada, es va convertir en patriarca del Temple Donglin (Temple del Bosc de l'Est) en el Mont Lu. Les seues ensenyances varen ser vàries, incloent el vinaya (戒律), meditació (禪法), abhidharma i Prajñā o saber. Encara que Huiyuan no va prendre l'iniciativa d'establir relacions en el món secular, va tindre contactes en famílies de la cort i la noblea. Huiyuan va ser invitat en dos ocasions pel dictador Huan Xuan a participar en les discussions sobre l'estatus del clero i Huiyuan va defendre l'independència del clero. Els membres de les classes cultes varen vindre a viure al mont Lu com a discípuls llaics de Huiyuan per a participar en la vida religiosa. Ademés de la seua ensenyança i interacció en seguidors llaics de la fe budista, també va mantindre una correspondència erudita en el monge Kumarajiva.

En l'any 402 va organisar un grup de monges i llaics en una secta Mahayana coneguda com Budisme de la Terra Pura, sent la Terra Pura el paraís occidental del Buda Amitabha.

En l'any 404, Huiyuan va escriure un tractat Sobre per qué els monges no s'inclinen davant els reis' (沙門 不敬 王者 論). Este llibre simbolisa els seus esforços per afirmar l'independència política del clero budiste de les corts dels governants monàrquics. Al mateix temps, era un text religiós i polític que tenia com a objectiu convéncer als monarques i als ministres d'estat de mentalitat confuciana de que els seguidors del budisme, en última instància, no eren subversivos. Va argumentar que els budistes podien ser bons súbdits en un regne per les seues creències en la retribució del karma i el desig de renàixer en el paraís. A pesar de la reputació dels budistes de deixar arrere a la seua família per una vida monástica, Huiyuan va declarar que "aquells que es regocijan en el Camí del Buda invariablement servixen primer als seus pares i obedixen als seus senyors".

Duent a alguns dels discípuls del seu mestre al domini Jin de l'Est , inicialment va retornar a Jingzhou, a on va residir durant tres anys en el Monasteri Shangming (上明寺). Després partix cap al mont Luofu (羅浮山) en Guangdong. No obstant, en passar pel mont Lu, va ser seduït per l'entorn, sobretot perque un antic companyer d'estudis en el que s'hi havia fet amic, Huiyong (慧永), residia allí en el monasteri de "Western Forest" (Xilinsi 西林寺). Huiyuan i els seus companyers es varen establir en l'any 381 en una ermita rudimentària cridada vihara Longquan (龍泉精舍). Tres anys més tart, per intermediació de Huiyong, Huan Yi (桓伊), prefecto de Jiangzhou (江州), va construir per a ell el monasteri de el "Bosc de l'Este" (Donglinsi 東林寺), en paralel en el del seu companyer de classe. Huiyuan es va instalar allí i va reunir a molts monges i discípuls llaics. Mamprén i continua fins a la seua mort una tasca de traducció i explicació de texts budistes, en l'ajuda de monges occidentals, als que conseguix dur a la montanya, i de Kumarajiva, en qui manté una relació epistolar. Escriu obres i estructura la seua comunitat monástica segons les regles ortodoxes basades en el vinaya de la Sarvastivada. És el primer en promoure oficialment la devoció a Amitābha i l'aspiració al seu paraís com a passos cap a la lliberació. Va morir en el mont Lu en l'any 416 a l'edat de 83 anys, sense tornar a baixar.

Obres i traduccions

Huiyuan estava ansiós per alvançar en la comprensió del budisme i propagar la seua doctrina. Con este fin, en 391 va enviar als seus discípuls Fajing (法淨) i Faling (法領) al noroest en busca de sutras. Es va esforçar per dur monges de les regions occidentals a Lushan per a realisar traduccions. Aixina, Sanghadeva traduïx El cor de Abhidharma (Apitan xinlun 阿毘曇心論) i el Tridharmakashastra (Sanfadu lun 三法度論); Buddhabhadra (359-429), discípul de Kumārajiva, traduïx a petició seua el Sutra de la pràctica de la meditació Upaya (Xiuxing fangbian chanjing 修行方便禪經). Huiyuan escriu els prefacios; també escriurà el del Sutra del loto. Buddhabhadra també traduirà el Yogacarabhumi i més tart Nirvana Sutra.

Invita a Dharmaruci a terminar la traducció de les regles monásticas del Sarvastivada (Sarvastivada-vinaya, Shisonglu 十誦律) que va quedar inconclusa per la mort de Puṇyatara, companyer de Kumārajiva.

Huiyuan, custodie de la tradició prajnaparamita de Dao'an, seguix volent comprendre el pensament mahāiāna. Aixina és com entaula correspondència en Kumārajiva, por intermedio de un exgeneral Qin que es va convertir en monge en el nom de Tanyong (曇邕). Les seues preguntes al mestre (Wen dacheng zhong shenyi shibake 問 大乘中深義十八科) i les respostes d'este últim (Luoshi dona 羅什答) estan reunides en el Llibre del significat del mahāiāna (Dacheng dayi zhang 大乘大義章). Quan Kumārajiva ha completat la traducció del Tractat sobre prajnaparamita (Dazhidulun 大智度論), se li demana al mestre taoísta Xianxiang (咸相) un prefacio, pero ho rebuja. Emperador Yao Xing (興), Qin, després li'l demana a Huiyuan. Este últim és un prefacio del treball i resumix els cent originals en vint seccions (Dazhidulun chaoxu 大智度 論鈔序). Inspirat, va compondre el Daxing lun (大性論) que li va valdre els complits de Kumārajiva per la seua intuïció. Els erudits moderns consideren que, donada la llimitació de les fonts mahāiāna accessibles en eixe moment, el pensament de Huiyuan es forma principalment sobre la base de l'Escola Abhidharma, pero que ell és en veritat, entre els seus contemporàneus, el que millor va entendre el pensament prajnaparamita. Aixina que durant la controvèrsia del cos i la ment que marca el periodo de formació doctrinal del budisme chinenc, ell defén la preeminència de la ment sobre el cos en un ensaig titulat «La forma corporal es desgasta, pero la ment és indestructible», posant nocions tradicionals chinenques com Qi, Li o Tao al servici de l'espiritualitat Mahayana. Més vesprada, es portarà a terme un intercanvi epistolar entre Sengzhao (僧肇), discípul de Kumārajiva, i Liu Yimin (劉遺民), discípul de Huiyuan, sobre el Bore wuzhi lun.(般若無知論) compost pel primer; s'arreplega en una colecció titulada Correspondència en el ermitaño Liu Yimin i uns atres (Yu yinshi liuyimindeng shu 與隱士劉遺民等書).

L'educació confuciana i taoísta de Huiyuan, l'amplitut de la cultura i l'excelent vida comunitària li varen valdre bones relacions en les autoritats locals. Personalitats pugen a visitar-ho per a beneficiar-se de la seua erudición: Yin Zhongkan (殷仲堪), prefecto de Jiangzhou, del que depén el monasteri, aplega en 392 per a interrogar-ho sobre Yijing; en 399, el general Jin i el usurpador Huan Xuan (桓玄) li varen consultar sobre el Clàssic de la Pietat Filial. Quan Huan Xuan li envia el consell de que tot monge deu inclinar-se davant l'emperador, Huiyuan respon en la famosa epístola Un monge no s'inclina davant l'emperador, i mereixen la suficient estima i respecte per a que, a pesar de l'hostilitat de Huan Xuan cap al budisme, Lushan encara es va salvar. En 405, He Zhennan (何鎮南), un general que va posar fi a l'usurpació, a la seua volta va acodir a Lushan i va qüestionar els mèrits de que els monges dugueren un hàbit que els deixava al descobert el braç dret mentres, argumenta ell, la tradició chinenca considera este costat com a sinistre. S'inicia un debat per texts interposts. He Zhennan envia la seua opinió; Huiyuan respon en el Tractat sobre l'hàbit monástico per lo que convenç a He Zhennan de que esta peculiaritat externa del budisme oculta una profunda similitut en les corrents de pensament tradicionals chinenques. Contribuïx a la sinización del budisme també en Ming baoying lun (明報應論) i Sanbaolun (三報論), en els que expon una visió de retribució kármica d'acort en el pensament moral i religiós chinenc, basat entre uns atres en la creència en la permanència de shen (神), un component espiritual del ser humà; també li devem el Bianxinshilun (辨心識論).

També és autor de poemes recopilats en Poemes dispersos del monasteri Donglin en Lushan (廬山 東 林 雜 詩), Postures en resposta al mestre Kumārajiva (報 羅什 法師 偈) i Wanfoyingming (萬佛 影 銘).

Discípuls

La tradició conta que va tindre més d'un centenar de discípuls, monges i llaics, en la seua majoria lletrats. Entre els primers podem mencionar a Tan Yong (曇邕), mensager entre ell i Kumarajiva, Tanheng (曇恆), Daobing (道昺), Fajing (法淨), Faling (法領), Daozu (道祖), Sengche (僧徹), Tanshun (曇順), Daowang (道汪), Faan (法安) que va fundar un lloc de cult en Xinyang (新陽) en Gansu , després en Shu, Huiguan (慧觀), autor de tres obres i prefacios de sutras. Es diu que Huiyao (慧要), un hàbil artesà, va fer un rellonge de loto hidràulic i un pardal mecànic de fusta per a la comunitat. Huichi (慧持), el germà menor de Huiyuan, era un predicador popular i va ser cridat a Jiankang (建康) per a revisar la traducció de Madhyamagama.(中阿含經). Els llaics inclouen a Liu Yimin (劉遺民), Zong Bing (宗炳), Zhou Xuzhi (周續之), Lei Cizong (雷次宗), Bi Yingzhi (畢穎之), Zhang Jishuo (張季碩).

Budisme de la Terra Pura

En el sèptim més de l'any 402 , en cent vintitrés discípuls, va fer vot davant la efigie de Amitabha d'aplegar al paraís occidental del Buda; el text del desig està escrit per Liu Yimin. Els temps convulsos i la dificultat d'obtindre un corpus satisfactori de texts perfectament entesos sugerixen que la terra pura de Amitabha és un lloc de pas necessari per a molts, a on els serà possible treballar per la seua lliberació en millors condicions. A partir de llavors, es portaran a terme reunions de la Societat del Loto ( bailianshe 白蓮社). Huiyuan definix esta pràctica en el prefacio del Nianfosanmeishiji(念佛三昧詩集) com una forma de meditació visual guanxiang (觀想) integrada en tota la pràctica; Les pràctiques amidistas en China es combinaran en major freqüència en la meditació chan . Una llegenda afirma que la Societat del Loto es dia aixina perque les seues reunions tenien lloc prop d'estanys de lotos organisats per Xie Lingyun (謝靈運), nebot de Wang Xizhi i aristócrata que va ser criticat per la seua arrogància, per a ser admés a participar en la societat. .

Bibliografia

• Bary, Theodor de (1999). Huiyuan: Un monge no s'inclina davant un rei. En: Fonts de la tradició chinenca, vol. I, Nova York: Columbia University Press, págs. 280–286
• Ebrey, Patricia Buckley (1999). L'història ilustrada de China per Cambridge. Cambridge: Cambridge University Press.
• Tanaka, Kenneth Kenichi (1990). L'amanecer de la doctrina budista chinenca de la terra pura: Comentari de Ching-ying Hui-yuan sobre el sutra de la visualisació, Albany: State University of New York Press (anglés)
• Zheng, Changji (972). "L'història del mestre Yuan del mont Lu". En Mair, Victor H .; Steinhardt, Nancy S .; Goldin, Paul R. (eds.). Llector de Hawai'i sobre cultura tradicional chinenca . Traduït per Sen, Tansen; Mair, Victor H. Honolulu: University of Hawai'i Press (publicat en 2005). págs. 304–339. ISBN 0824827856.
• Zürcher, I. i Teiser, Stephen F. (2007). La conquista budista de China: la difusió i adaptació del budisme en la China medieval primerenca (tercera edició). Boston, MA: Brill Academic Publishers, págs. 204–53.

Bibliografia adicional

• Stephan Schuhmacher i Gert Woerner (ret.) (1989). The Encyclopedia of Eastern Philosophy and Religion (en anglés), Boston: Shambala. ISBN 0-87773-433-X.
• Ch'en (1973). Buddhism in China. A Historical Survey (en anglés), Princeton: Princeton University Press. ISBN 0-691-00015-8.
• Richard H. Robinson. Early Mādhyamika in Índia and China. The University of Wisconsin Press. Madison, Wisconsin. 1967. Str. 347. (anglés)

Vore també

• Budisme chinenc
• Budisme de la Terra Pura
• Amitābha
• Kumarajiva

Enllaços externs

• Huiyuan xing ming xue