Anar al contingut

Hueyatlaco

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
L'àrea de Valsequillo, lloc de les troballes.

Hueyatlaco és un lloc arqueològic en Valsequillo (Pobla, Mèxic) a on varen ser descobertes supostes ferramentes fetes per l'home en un estrat geològic que alguns arqueòlecs han datat cap a 250 mil anys A.C.[1]

Estes troballes es troben en un orde de magnitut molt més antic que la hipòtesis Clovis, que ubica la migració humana entre 13 a 16 mil anys A. D. Les troballes en Hueyatlaco han segut repudiats per un ampli sector de la comunitat científica, i ya hi ha poca discussió sobre el tema en l'àmbit de la lliteratura científica.[2]

Reconeiximent de l'excavació

[editar | editar còdic]

Cynthia Irwin-Williams va conduir un equip d'arqueòlecs que varen excavar per volta primera en 1962.[3] L'excavació és a sovint associada en Virginia Steen-McIntyre pels seus continus esforços per a publicar les seues troballes i conclusions. No obstant, el lloc va ser descobert per Juan Armenta Camacho i Irwin-Williams. Steen-McIntyre es va unir a l'equip en 1966 en calitat d'estudiant graduat, en resposta al geólogo Harold E. (Hal) Malde. L'excavació es va portar a terme en associació en l'U.S. Geological Survey.

La regió, a 75 milles al surest de la Ciutat de Mèxic, era coneguda per la seua abundància en fòssils animals, i Irwin-Williams va descriure a Hueyatlaco com un "vedat de caça" a on els animals eren caçats i descuartizados.[4]

Les excavacions es varen realisar per mig d'estàndarts tradicionals, que incloïen l'assegurament de la zona per a previndre una invasió illegal o accidental.[5] Durant les excavacions, els investigadors varen descobrir numeroses ferramentes de pedra. Les ferramentes trobades comprenien de relatius implementos primitius, a sofisticats artefactes com raederas i raspadors. La diversitat de ferramentes fetes de materials aliens al lloc sugeria que la regió havia segut ocupada per múltiples grups en un lapsus considerable de temps.

Controvèrsia inicial

[editar | editar còdic]

En 1967, José Luis Lorenzo del Institut Nacional d'Antropologia i Història arguyó que els implementos havien segut plantats en el lloc per treballadors locals de tal forma que era impossible determinar quins artefactes varen ser descoberts in situ i cuales varen ser plantats.[5] Irwin-Williams va replicar que les asseveracions malicioses de Lorenzo no tenien fonament. Per lo tant, en 1969 Irwin-Williams,[3] va citar declaracions en apoyo de tres prominents arqueòlecs i antropòlecs (Richard MacNeish, Hannah Marie Wormington and Frederick A. Peterson) els qui cada qui varen visitar el lloc i varen donar crèdit a l'integritat de les excavacions i el professionalisme de la metodologia del grup.[5]

Referències

[editar | editar còdic]