Hueyatlaco
Hueyatlaco és un lloc arqueològic en Valsequillo (Pobla, Mèxic) a on varen ser descobertes supostes ferramentes fetes per l'home en un estrat geològic que alguns arqueòlecs han datat cap a 250 mil anys A.C.[1]
Estes troballes es troben en un orde de magnitut molt més antic que la hipòtesis Clovis, que ubica la migració humana entre 13 a 16 mil anys A. D. Les troballes en Hueyatlaco han segut repudiats per un ampli sector de la comunitat científica, i ya hi ha poca discussió sobre el tema en l'àmbit de la lliteratura científica.[2]
Reconeiximent de l'excavació
[editar | editar còdic]Cynthia Irwin-Williams va conduir un equip d'arqueòlecs que varen excavar per volta primera en 1962.[3] L'excavació és a sovint associada en Virginia Steen-McIntyre pels seus continus esforços per a publicar les seues troballes i conclusions. No obstant, el lloc va ser descobert per Juan Armenta Camacho i Irwin-Williams. Steen-McIntyre es va unir a l'equip en 1966 en calitat d'estudiant graduat, en resposta al geólogo Harold E. (Hal) Malde. L'excavació es va portar a terme en associació en l'U.S. Geological Survey.
La regió, a 75 milles al surest de la Ciutat de Mèxic, era coneguda per la seua abundància en fòssils animals, i Irwin-Williams va descriure a Hueyatlaco com un "vedat de caça" a on els animals eren caçats i descuartizados.[4]
Les excavacions es varen realisar per mig d'estàndarts tradicionals, que incloïen l'assegurament de la zona per a previndre una invasió illegal o accidental.[5] Durant les excavacions, els investigadors varen descobrir numeroses ferramentes de pedra. Les ferramentes trobades comprenien de relatius implementos primitius, a sofisticats artefactes com raederas i raspadors. La diversitat de ferramentes fetes de materials aliens al lloc sugeria que la regió havia segut ocupada per múltiples grups en un lapsus considerable de temps.
Controvèrsia inicial
[editar | editar còdic]En 1967, José Luis Lorenzo del Institut Nacional d'Antropologia i Història arguyó que els implementos havien segut plantats en el lloc per treballadors locals de tal forma que era impossible determinar quins artefactes varen ser descoberts in situ i cuales varen ser plantats.[5] Irwin-Williams va replicar que les asseveracions malicioses de Lorenzo no tenien fonament. Per lo tant, en 1969 Irwin-Williams,[3] va citar declaracions en apoyo de tres prominents arqueòlecs i antropòlecs (Richard MacNeish, Hannah Marie Wormington and Frederick A. Peterson) els qui cada qui varen visitar el lloc i varen donar crèdit a l'integritat de les excavacions i el professionalisme de la metodologia del grup.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Szabo, B.J., Malde, H.E., and Irwin-Williams, C., Dilemma Posed By Uranium-Séries Dates On Archaeologically Significant Bones From Valsequillo Pobla Mexico, Earth and Planetary Science Letters, Volume 6, Pages 237-244, Jul 1969
- ↑ Gonzalez, Silvia; Huddart, David; and Bennett Matthew. (2006) Valsequillo Pleistocene archaeology and dating : ongoing controversy in Central Mexico. World Archaeology, 2006, vol. 38, no4, pp. 611-627.
- ↑ 3,0 3,1 Irwin-Williams, C., et al., Comments on the Associations of Archaeological Materials and Extinct Fauna in the Valsequillo Region Pobla Mexico, American Antiquity, Volume 34, Number 1, Pages 82-83, Jan 1969
- ↑ Irwin-Williams, Cynthia. (1978) Summary of Archeological Evidence from the Valsequillo Region, Pobla, Mexico. In Cultural Continuity in Mesoamerica, David L. Browman, ed. The Hague: Mouton Publishers.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Webb, Mark Owen and Suzanne Clark. (1999). "Anatomy of an Anomaly." Disputatio, 6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hueyatlaco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.