Huaca La Florida

Huaca La Florida

La Huaca La Florida és un lloc arqueològic ubicat en el districte de Rímac, en la ciutat de Llima, capital del Perú. És contemporàneu al periodo formatiu, en una antiguetat de 1700 a. C. conté els restants d'un complex arquitectònic en pla en forma de “O”, sent el més representatiu d'este estil, aixina com un dels més antics. La seua presència solament aporta més valor històric a un districte com el Rímac, el qual és reconegut com a Patrimoni Cultural de l'Humanitat (1991). Se situa en rodalia a llocs importants com la Passejada d'Aigües, Alameda dels Descalzos i en especial a les Lomas de Amancaes.

Ubicació geogràfica

Huaca La Florida es troba en l'urbanisació homònima, en el districte de Rímac, ciutat de Lima, capital del Perú. Està situada sobre el marge dret del riu Rímac a 11 quilómetros del oceà Pacífic. Pertany a l'unitat hidrogràfica del riu Rímac. Les seues coordenades en el pla geogràfic són 12° latitut sur i 77° llongitut oest, a una altitut de 133 m s. n. m. La seua extensió és d'aproximadament 10 hectàrees, colindar en el centre deportiu La Florida - Sporting Cristal. Sobre l'accessibilitat, l'Huaca està ubicada en rodalia en assentaments humans i es troba en un lloc urbà.

Estudis

En Pacopampa es presencia la primera evidència de alfarería primerenca, ademés presenta l'arquitectura de plataformes aterrazadas i columnes, en el centre ceremonial Kotosh es presenta una plaça quadrangular en desnivelaació en foguer al mig, ara be estes característiques passa de la serra a la costa nort, a on observa esta tradició arquitectònica en Huaca Lucía i aledaño com és el cas de Caral en Vaig saber, i finalment estes característiques es juguen un paper tant en l'idolologia com en l'art i transcendixen per a donar pas en la costa central als temples en O, que presenten plataformes aterrazadas. Esta mezcolanza de construcció i orientació obedixen a factors místic de la fluctuació entre ideologies andino – amazónicas, medularment el cult al felino. La modele en O representaria la boca del jaguar,  lloc que es relaciona als astres, fecunda la terra i representa al cap suprem, s'entén que donava les pautes del que fer del home en el seu entorn, és el Kaypacha, este pensament al costat del caixer del riu que en la costa s'orienta al NE és la raó del seu direccionament espacial, degut a que en ser una societat depenent de l'agricultura orientarien la seua predisposició en els grans cerros o Apus, a on s'originen estos rius que donen vida a la vall baixa.

El context socioeconòmic que presenta en la costa central i la vall del Rímac, són concentracions de poblacions. parcialment grans, guardant principalment en la vall baixa i prop dels rius.

L'eclosió d'estes construccions s'obedirien a una forma d'organisació jerarquizada, el qual la part de major estructura estava dirigit per ideològics i polítics que tenien influències en les forces productives que vindrien a articular la societat, est colaboraven en les forces productives i pagava el tribut, i aixina construïen els centres ceremoniales, que provablement dur III sigles de resistència.

Una fotografia aérea presa en 1944, pel Servici Aerofotográfico Nacional del Perú, mostrava el montícul principal rodejat d'atres estructures més menudes, ocupant tot el conjunt un àrea extensa. Es trobava llavors en mig de terrenys agrícoles, que en els anys 1950, varen escomençar a ser urbanisats. Una companyia extractora de materials de construcció va escomençar a depredar l'huaca, lo que va posar al descobert a esta, provocant l'interés dels investigadors. Va ser explorada per Thomas C. Patterson en les décades de 1960 i 1970, sent Toribio Mejía Xesspe qui va publicar en 1978 un primer informe sobre l'huaca, en comentaris sobre l'aparició de l'arquitectura primerenca en la costa central.

El lloc va adquirir importància a mitan de la década del cinquanta, quan les operacions d'explotació d'una pedrera de roca, grava i ripio, realisades en el lloc, varen revelar l'existència de varis murs de pedra canteada i pisos d'argila en l'interior d'una piràmide.

L'investigador Carlos Willians va definir este patró arquitectònic. Segons, és un temple en O s'estructura de quatre parts: piràmide central, extremitat dreta, extremitat esquerra i cancha nivellada. La piràmide central es forma al mateix temps de quatre components arquitectònics: el núcleu, dos ales laterals, dreta i esquerra i finalment el vestíbul.

Referències

Bibliografia

• Kauffmann Doig, Federico: Història i art del Perú antic. Tom 1, p. 152. Lima, Edicions PEISA, 2002. ISBN 9972-40-213-4
• Patterson, Thomas C.: "The Huaca La Florida, Rimac Valley, Peru". En Early Ceremonial Architecture in the Andes. Washington (1985).
• Silva Sifuentes, Jorge E. T.: «Orige de les civilisacions andinas». Inclosa en la Història del Perú. Lima, Lexus Editors, 2000. ISBN 9972-625-35-4
• Tavera, Lizardo: Els Temples en "O" Patró Arquitectònic de la Costa Central del Perú.
• Williams, Carlos: Arquitectura i urbanisme en l'antic Perú Inclosa en “Història del Perú”, Tom VIII, Perú Republicà i processos i institucions, pp. 410-419. Lima, Editorial Mejía Baca, 1980.
• Augurto C. Santiago: Llima Prehispánica. Publicat per la Municipalitat de Llima Metropolitana, 1984.
• Augurto C. Santiago: Informe sobre els

documents arqueològics de Lima. Comissió dels monuments arqueològics,1962. Thomas C. Patterson: "L'Huaca La Florida del Valle del Rímac, Perú" Bolletí del Museu d'Arqueologia i Antropologia de l'Universidqad Nacional Major de Sant Marcos

• Mejia Xesspe, Toribio: "Importància prehistòrica de la "Huaca La Florida" en la vall de Llima

Vore també

• Formatiu Andino
• Garagay