Anar al contingut

Hua Hu Ching

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Hua Hu Ching (en chinenc: 化 胡 经 / 化 胡 经, pinyin: Huàhújīng; Wade-Giles: Hua Hu Ching), nom abreviat de Taishang lingbao Laozi huahu miaojing (太上靈寶老子化胡妙經 o "Maravellosa relació del Suprem Tesor Numinoso de Lao-Tse sobre la conversió dels bàrbars"), és un text taoísta escrit o compilado en el IV per un taoísta chinenc cridat Wang Fu, encara que atribuït tradicionalment a Lao-Tse.

Història

Si ben el Hua Hu Ching és atribuït tradicionalment a Lao-Tse, alguns estudiosos creuen es tracta d'una falsificació, ya que no hi ha referències històriques sobre este text fins a principis del s. IV d. C. Segons Louis Komjathy[1] (2004), el taoísta Wang Fu (王 浮) compiló originalment el Hua Hu Ching al voltant de l'any 300 d. C. Tant Komjathy com Charles Hucker[2] (1975) senyalen que l'orige del Hua Hu Ching s'emmarca dins del context de les controvèrsia entre taoístas i budistes sobre la relativa anterioritat de Buda o Lao-Tse en térmens històrics.

En eixe sentit, el Hua Hu Ching hauria segut compost per a recolzar els arguments taoístas en favor de la tesis de que Lao-Tse, despuix de retirar-se de China cap a occident, hauria travessat Àsia Central cap a l'Índia, a on es va convertir en Buda. Per tant, segons esta tesis dels seguidors del Tao, el budisme seria una versió distorsionada del taoisme, adaptada per a la comprensió dels "bàrbars" de l'Índia.

En 1992 Brian Walker[3] va realisar una versió lliure del Hua Hu Ching basat en la traducció del Mestre Ni Hua Ching, estructurat en 81 capítuls, a semblança del Tao Et King.

Referències

  1. ↑ Louis Komjathy, Daoist Texts in Translation
  2. ↑ Charles O. Hucker, Chinenca's Imperial Past, Stanford University Press, 1975, ISBN 0-8047-0887-8
  3. ↑ Brian Walker, Hua Hu Ching, Editorial Edaf, 2006, ISBN 84-7640-951-6