Hospital Italià de Buenos Aires
El Hospital Italià de Buenos Aires és una institució privada de salut d'alta complexitat, fundada en 1853 per la Societat Italiana de Beneficencia en Buenos Aires, una organisació sense fins de lucre. S'eixercita com a hospital universitari, en activitats assistencials, de docència, investigació i desenroll en el camp de la medicina.
Història
La creació de l'hospital es remonta a 1853, quan immigrants italians varen conformar la Societat Italiana de Beneficencia en l'objectiu d'establir un centre de salut per a la seua comunitat. Eixe any es va colocar la pedra fonamental de la primera sèu en el barri de Barraques, a on es va brindar atenció durant la guerra en Paraguai i en les epidèmies de còlera i febra groga. En 1872 es reinauguró baix el nom d'Hospital Italià, en 150 llits d'internación.
En 1902 es va inaugurar l'actual sèu central en el barri d'Almagro, en terrenys que havien pertanygut a Dalmacio Vélez Sarsfield. Des de llavors, l'establiment ha tingut successives ampliacions i modernisacions.
En 1922 es va colocar la pedra fonamental de la Casa de Sant Just, que va funcionar com a asil i centre d'atenció per a malalts crònics. En el temps, eixe establiment es va transformar en l'Hospital Italià de Sant Just Agustín Rocca, inaugurat en 2002 com a centre d'aguts.
Desenroll institucional
Durant el XX, l'institució va ampliar la seua cobertura a beneficiaris d'obres socials i en 1979 va crear el seu sistema de medicina prepaga, denominat Pla de Salut de l'Hospital Italià. Actualment integra una ret conformada per les sèus Almagro i Sant Just, ademés de centres mèdics ambulatoris en la Ciutat de Buenos Aires i el conurbano bonaerense.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hospital Italiano de Buenos Aires» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.