Hospital General d'Aguts Dr. José María Ramos Mejía

Hospital General d'Aguts Dr. José María Ramos Mejía

El Hospital General d'Aguts Dr. José María Ramos Mejía (conegut simplement com a Hospital Ramos Mejía) és un policlínico ubicat en la ciutat de Buenos Aires. Depén del governe de la ciutat i el seu director al més de maig de 2019 és el mege Hugo Pandulo.

Història

L'hospital inicialment es va situar en una série de galpones que varen servir com a lloc d'atenció de malalts durant l'epidèmia de còlera en 1868 i més vesprada va ser un dels centres d'atenció per als soldats ferits durant la Guerra de la Triple Aliança.

El 12 d'agost de 1883 es va inaugurar formalment l'hospital en el nom de Sant Roque destinat a dònes, hòmens i chiquets. El conjunt d'edificis va ser proyectat per l'arquitecte municipal Juan Antonio Buschiazzo. Despuix de la Guerra de la Triple Aliança es va desnugar una epidèmia de febra groga en Buenos Aires introduïda pels soldats que eren evacuats del front i traslladats a la ciutat de Buenos Aires en 1868. En 1871 davant una atra feroç epidèmia de febra groga, l'hospital, cridat per llavors Lazareto de Sant Roque, es va convertir en el principal escenari de lluita contra la malaltia, a pesar de les seues insuficients condicions.

En 1886 l'atenció va escomençar a ser mixta i es va crear el servici de pediatria. Dos anys despuix es va iniciar la construcció de quatre nous pabellons. Davant la gran demanda produïda pel creiximent exponencial de la ciutat, es varen improvisar carpes en el jardí per a 600 malalts.

En 1884 l'intendent Torcuato d'Alvear va solicitar a la banca britànica un empréstito de 880 000 pesos forts (equivalent a 251 millons de dólars al canvi actual) per a ampliar l'hospital. No obstant, les obres no es realisarien i quatre anys despuix els fondos s'havien agotat, sense escomençar siquiera els fonaments, per lo que varen sorgir denúncies de corrupció per part d'aplegats i familiars de Torcuato d'Alvear que varen comprar terrenys en les afores a taxes trenta voltes més altes que el valor de mercat, abans de ser estos expropiats per a ampliar el nosocomio.

José María Ramos Mejía va fallir el 19 de juny de 1914. Eixe mateix any el Concejo Deliberante de la ciutat de Buenos Aires va determinar que l'establiment sanitari anara rebatejat en el nom de Ramos Mejía.

Entre el seu cos de meges varen passar noms célebres com el de [[José Ramos Mejía]], Juan B. Just (que va introduir l'asèpsia i després va ser expulsat per les seues idees polítiques), Cecilia Grierson (primera meja del país, que va donar els seus primers passos en l'hospital), Julián Aguilar, Enrique Corbellini, Pedro Chutro, Juliol Méndez, Francisco Sicardi i Ricardo Nolting.

En 1953, el ministre de Salut Pública de la Nació Ramón Carrillo va portar a terme la completa modernisació de la majoria dels pabellons de l'hospital, incloent un nou sector de contes especials, l'actualisació de tota l'instalació elèctrica; l'incorporació d'un panel de capçalera en oxigen, aspiració i aire comprimit per a cada catre hospitalari; i un sector per a pacients aïllats. aixina mateix es varen construir dos moderns anexos de 12.000 m² que serien derribats durant el govern de facto de Cacciatore

En 1977, Osvaldo Cacciatore, intendent de facto durant l'última dictadura militar, va decidir la destrucció de dos pabellons de l'hospital, abdós del costat del carrer Veneçola, per a estacionaments privats. Durant la intendencia de Carlos Grosso es va encarregar la seua remodelació al grup Sideco Americana, del grup Macri. Durant dita remodelació desapareixerien elements de bronze de les fronteres i encanyat, posteriorment esclataria una controvèrsia per sobreprecios en les refaccions que durien a ser investigats els directius de Sideco i l'intendent Grosso.

Docència

En l'Hospital es dicten les carreres tècniques d'Anatomia patològica, Esterilisació, Hematologia, Hemoterapia, Instrumentació quirúrgica i Neurofisiología. Ademés de residències i concurrència de distintes especialitats mèdiques.