Homomonument
El Homomonument és un monument commemoratiu en el centre d'Ámsterdam, la capital dels Països Baixos. El monument recorda a tots els homosexualés, gays i lesbianas, que han segut subjectes a persecucions per la seua orientació sexual. Inaugurat el 5 de setembre de 1987, té la forma de tres grans triànguls roses realisats en granit, colocats en sol formant els vèrtiços d'un triàngul major en la vora del canal Keizersgracht, prop del històrica iglésia de Westerkerk.
El Homomonument va ser dissenyat per a «inspirar i recolzar a les lesbianes i els gais en la seua lluita contra la negació, l'opressió i la discriminació.» Va ser construït per una iniciativa de maig de 1979 del moviment LGBT neerlandés, en el respal de grups d'atres països.
Una versió en miniatura pot ser vista en el parc Madurodam d'El Haya. El model a escala va ser inaugurat el 24 d'octubre de 2006 per l'alcalde de Ámsterdam, Job Cohen, i el president del COC, Frank van Dalen.[1]
Orige
[editar | editar còdic]L'idea d'un monument permanent a les víctimes de la persecució gais i lesbianes data de 1970, quan activistes gais varen ser arrestats per intentar colocar una corona de llorers en el monument nacional que commemora a les víctimes de la guerra en la plaça Dam en el centre de Ámsterdam. La corona va ser retirada per la policia i denunciada com una vergonya.
Varen fer falta huit anys per a reunir els 180.000 € necessaris per a construir-ho. La majoria va provindre de donacions d'individus i organisacions. El parlament neerlandés donó 50.000 € i la ciutat de Ámsterdam i la província d'Holanda Septentrional també varen realisar contribucions.
En 1980, diversos artistes varen ser invitats a presentar els seus dissenys i un jurat, format per experts en art i disseny, va elegir un disseny presentat per Karin Daan, basat en el triàngul rosa. En el triàngul en l'aigua com a punt central, Daan va expandir el disseny per a fer la seua idea tan monumental com fora possible sense pertorbar les afores.
Descripció
[editar | editar còdic]
El tema del triàngul es basa en el símbol del triàngul rosa, que els homosexuals detinguts en camps de concentració devien portar durant l'época nazi i que més vesprada ha segut adoptat pel moviment de lliberació gai. Més de 50.000 hòmens varen ser condenats per la seua homosexualitat durant el govern nazi. De 10.000 a 15.000 varen ser enviats a camps de concentració, a on varen morir un 60%.[2] Encara que el Homomonument es descriu a sovint com un monument a les víctimes gais de la persecució nazi, l'intenció és de commemorar a tots els hòmens gais i lesbianes que han sofrit i continuen sofrint persecucions en tots els països i totes les époques. Ademés del triàngul en el canal, que té una série d'escales que duen a l'altura de l'aigua, a on es coloquen a sovint corones de flors, existix un triàngul de 60 cm d'altura i un atre a nivell del carrer. Els tres triànguls equiláteros, de 10 metros de costat, junts formen un triàngul major, conectats entre sí en un fi renc de rajoles de granit rosa. Este triàngul equilátero major té 36 metros de costat.
L'alliniació dels tres vèrtiços del triàngul major, tenen significat simbòlic. Un apunta cap al monument nacional de la guerra en la plaça Dam. Un atre apunta cap a la casa d'Anne Frank, una chica judeua que va ser deportada pels nazis i que va morir en el camp de concentració. El tercer vèrtiç senyala cap a la sèu de COC Nederland, el grup de lliberació gai neerlandés fundat en 1946, que ho convertix en l'organisació LGBT més antiga del món que seguix en funcionament.
En el triàngul que senyala cap a la casa d'Anne Frank està gravat un vers del poeta judeu i homosexual Jacob Israël de Haan (1881-1924): Naar Vriendschap Zulk een Mateloos Verlangen («Tal desig infinit d'amistat»). El text pertany al poema A un jove peixcador.
Vore també
[editar | editar còdic]- Monument els homosexuals perseguits pel nazisme
- Ángel de Frankfurt
- Persecució dels homosexuals en l'Alemània nazi
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Article from COC Nederland [1] archivat en Wayback Machine. (dutch)
- ↑ Segons Rüdiger Lautmann, vore "Homosexuals: Victims of the Nazi Era"
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Homomonument» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.