Anar al contingut

Homeomería

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una homeomería Plantilla:Eti és tota part elemental igual al conjunt que en atres parts conforma, en a on el tot compost per les parts és similar a les parts més elementals i indivisibles de la matèria. Un metal com l'or, per eixemple, es dividix en parts que seguixen sent or.

Orige del terme

[editar | editar còdic]

Dins del atomisme, una de les corrents filosòfiques que circulaven durant el V en l'antiga Grècia, el concepte de homeomería, lliteralment «igualtat de parts»,[1] va ser falcat per Anaxágoras per a explicar la seua doctrina de la pluralitat infinita de realitats materials cualitativamente distintes. Plutarco menciona que el filòsof distinguia l'inteligència ordenadora del restant dels materials ordenats per ella: mentres que per esta es reconeix una diversitat qualitativa de parts, els materials mateixos són homeomerías, composts per parts que no es distinguixen cualitativamente del tot que componen.[2] Anaxágoras també es propon ampliar les reflexions entorn a aquelles “llavors” (spermata [σπέρματα], com les cridava Anaxágoras).

Segons ho aclarix Murray Bookchin, en el seu llibre titulat L'Ecologia de la Llibertat, el sorgiment i la dissolució de la jerarquia, les homeomerías, de fet, “suponen una sofisticació filosòfica d'una visió més primitiva en la que la substància de la terra és la terra mateixa, en els seus minerals, flora, i fauna”.

El terme és utilisat en la filosofia de la naturalea per varis autors de l'antiguetat. Aixina, és un terme utilisat per Aristóteles:


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Henry George Liddell. Robert Scott. Revised and augmented throughout by Sir Henry Stuart Jones with the assistance of Roderick McKenzie.. «A Greek-English Lexicon.». Oxford. Clarendon Press. 1940.
  2. (1916.) Plutarch's Lives with an English Translation by Bernadotte Perrin., Cambridge, MA. Harvard University Press. London. William Heinemann Ltd..