Anar al contingut

Holobionte

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els holobiontes són entitats formades per l'associació de diferents espècies que donen lloc a unitats ecològiques.

El terme, introduït per Lynn Margulis en "Symbiogenesis and Symbioticism", deriva del grec antic ὅλος (hólos), que significa "tots", i βιὅς, que significa "organisme", "ser viu".[1] S'utilisa comunament per a referir-se a l'associació entre un macroorganismo[2] (animal o planta) i els microorganismes simbiòtics que componen el seu microbiota. Freqüentment, apareix associat al terme hologenoma, que s'usa per analogia en el terme genoma per a designar la totalitat del material genètic de l'hoste i de tots els microorganismes que componen el seu microbiota.

Història

El concepte "holobionte" apareix per primera volta en un breu artícul de Lynn Margulis titulat "Words as battle cries - symbiogenesis and the new field of endosytobiology".[3] En dit artícul, el terme apareix en una figura, i s'usa per analogia en el concepte de reproducció sexual, per a referir-se exclusivament als simbiontes que són transmesos intergeneracionalment de forma vertical junt en l'hoste. Posteriorment, en "Symbiogenesis and Symbioticism",[4] el terme s'utilisa per a referir-se al conjunt d'organismes que establixen entre sí una associació simbiòtica de llarga duració ontogenética.[5]


Despuix d'este us originari per part de Margulis, el terme serà utilisat per David Mindell en 1992 per a referir-se a les simbiosis entre un hoste i varis microorganismes.[6] Posteriorment, R. Jorgensen es referirà breument al mateix en 1993,[7] moment despuix del qual el terme sofrirà una letàrgia d'aproximadament una década, moment en que el concepte el seu utilisarà per primera volta en el context d'estudi dels corals en un famós treball de Forerst Rohwer i colaboradors.[8] En dit estudi, els autors adapten el terme utilisant-ho para conceptualizar les relacions entre els corals, la zooxantella, i els diferents microorganismes que constituïxen el seu microbiota, d'un modo tal que la zooxantella determinaria el nivell de llum requerit pel holobionte coralino i una complexa ret que involucraria bactèrias, Archaeas i foncs reciclaria el nitrogen.

El terme s'ha fet especialment popular despuix de la seua associació en el concepte d'evolució hologenómica, originàriament postulat per Eugène Rosenberg i Illana Zilber-Rosenberg en 2008.[9] D'acort en esta hipòtesis, tots els macroorganismos (animals i plantes) són en realitat holobiontes, consistents en l'associació entre un hoste més tota la seua microbiota, i dita unitat seria un individu biològic en sentit ple, aixina com una unitat de selecció. Recentment, s'ha propost una extensió al concepte de Holobionte per a considerar la teoria de la construcció de la caseta, donant lloc a una nova proposta d'ontologia evolutiva, el "Ecobionte".[10] No obstant, el concepte de holobionte no deu confondre's en la concepció del mateix que implica la teoria de l'evolució hologenómica ya que, si ben abdós estan relacionats, en primer no s'agota en el segon.[11][12]

Holobionte i hologenoma

Si ben el concepte de holobionte apareix freqüentment lligat al concepte d'hologenoma, abdós conceptes no deuen confondre's. Holobionte es referix a l'entitat ecològica que sorgix de l'associació simbiòtica d'un macroorganismo (animal o planta) en els microorganismes del seu microbioma. El hologenoma, en canvi, es referix a la totalitat dels factors genètics que, teòricament, codificarien el fenotip del holobionte, i com tal inclou tant el genoma del macroorganismo com el dels microorganismes del seu microbioma.[13][14] El concepte de holobionte és estructural per a l'estudi de les associacions simbiòtiques, la seua ecologia i la seua evolució.


Referències

  1. ↑ Valdespino, P.M., Merino Ibarra, M., Valdespino, V.M., Falcón, L.I. (2014). «seus%20microorganismes%20associats. ¿ES UNA PLANTA, UN ANIMAL O UN... HOLOBIONTE?». Consultat el 2024/05/02.
  2. ↑ O’Malley, Maureen A.; Dupré, John(20 de març de 2007).«Size doesn’t matter: towards a more inclusivament philosophy of biology».Biology & Philosophy.22(2): 155–191.ISSN 0169-3867.doi:10.1007/s10539-006-9031-0.Consultat el 26 d'agost de 2018.(en en)
  3. ↑ Margulis, Lynn(1990-10).«Words as Battle Cries: Symbiogenesis and the New Field of Endocytobiology».BioScience.40(9): 673.ISSN 0006-3568.doi:10.2307/1311435.Consultat el 23 d'agost de 2018.(en en)
  4. ↑ Press, The MIT. «Symbiosis as a Source of Evolutionary Innovation» (en en). The MIT Press. Consultat el 23 d'agost de 2018.
  5. ↑ Díaz, Javier Suárez(2015).«El mecanisme evolutiu de Margulis i els nivells de selecció».Contrastes: revista internacional de filosofia.20(1): 101–118.ISSN 1136-4076.Consultat el 29 de juny de 2019.
  6. ↑ Mindell, D. P.(1 de giner de 1992).«Phylogenetic consequences of symbioses: Eukarya and Eubacteria llaure not monophyletic taxa».Bio Systems.27(1): 53–62.ISSN 0303-2647.
  7. ↑ Jorgensen, R.(1 de giner de 1993).«The origin of land plants: a union of alga and fungus advanced by flavonoids?».Bio Systems.31(2-3): 193–207.ISSN 0303-2647.
  8. ↑ Rohwer, Forest; Seguritan, Victor; Azam, Farooq; Knowlton, Nancy(13 de novembre de 2002).«Diversity and distribution of coral-associated bactèria».Marine Ecology Progress Séries.243: 1–10.doi:10.3354/meps243001.
  9. ↑ Zilber-Rosenberg, Ilana; Rosenberg, Eugene(2008-08).«Role of microorganisms in the evolution of animals and plants: the hologenome theory of evolution».FEMS Microbiology Reviews.32(5): 723–735.ISSN 1574-6976.doi:10.1111/j.1574-6976.2008.00123.x.Consultat el 22 d'agost de 2018.
  10. ↑ «The rise of the technobionts: toward a new ontology to understand current planetary crisis» (en en). www.researchers.one. Consultat el 21 de març de 2019.
  11. ↑ Hester, Eric R; Barott, Katie L; Nulton, Jim; Vermeij, Mark JA(10 de novembre de 2015).«Stable and sporadic symbiotic communities of coral and algal holobionts».The ISME Journal.10(5): 1157–1169.ISSN 1751-7362.doi:10.1038/ismej.2015.190.Consultat el 22 d'agost de 2018.
  12. ↑ Suárez, Javier(28 d'abril de 2018).«‘The importance of symbiosis in philosophy of biology: an analysis of the current debat on biological individuality and its historical roots’».Symbiosis.ISSN 0334-5114.doi:10.1007/s13199-018-0556-1.Consultat el 22 d'agost de 2018.(en en)
  13. ↑ Theis, Kevin R.; Dheilly, Nolwenn M.; Klassen, Jonathan L.; Brucker, Robert M.(26 d'abril de 2016).«Getting the Hologenome Concept Right: an Eco-Evolutionary Framework for Hosts and Their Microbiomes».mSystems.1(2): i00028–16.ISSN 2379-5077.doi:10.1128/mSystems.00028-16.Consultat el 23 d'agost de 2018.(en en)
  14. ↑ Rosenberg, Eugene; Zilber-Rosenberg, Ilana(4 de maig de 2016).«Microbes Drive Evolution of Animals and Plants: the Hologenome Concept».mBio.7(2): i01395–15.ISSN 2150-7511.doi:10.1128/mBio.01395-15.Consultat el 23 d'agost de 2018.(en en)
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Holobionte&oldid=815786»