Anar al contingut

Holobionte

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els holobiontes són entitats formades per l'associació de diferents espècies que donen lloc a unitats ecològiques.

El terme, introduït per Lynn Margulis en "Symbiogenesis and Symbioticism", deriva del grec antic ὅλος (hólos), que significa "tots", i βιὅς, que significa "organisme", "ser viu".[1] S'utilisa comunament per a referir-se a l'associació entre un macroorganismo[2] (animal o planta) i els microorganismes simbiòtics que componen el seu microbiota. Freqüentment, apareix associat al terme hologenoma, que s'usa per analogia en el terme genoma per a designar la totalitat del material genètic de l'hoste i de tots els microorganismes que componen el seu microbiota.

Història

[editar | editar còdic]

El concepte "holobionte" apareix per primera volta en un breu artícul de Lynn Margulis titulat "Words as battle cries - symbiogenesis and the new field of endosytobiology".[3] En dit artícul, el terme apareix en una figura, i s'usa per analogia en el concepte de reproducció sexual, per a referir-se exclusivament als simbiontes que són transmesos intergeneracionalmente de forma vertical junt en l'hoste. Posteriorment, en "Symbiogenesis and Symbioticism",[4] el terme s'utilisa per a referir-se al conjunt d'organismes que establixen entre sí una associació simbiòtica de llarga duració ontogenética.[5]


Despuix d'este us originari per part de Margulis, el terme serà utilisat per David Mindell en 1992 per a referir-se a les simbiosis entre un hoste i varis microorganismes.[6] Posteriorment, R. Jorgensen es referirà breument al mateix en 1993,[7] moment despuix del qual el terme sofrirà una letàrgia d'aproximadament una década, moment en que el concepte el seu utilisarà per primera volta en el context d'estudi dels corals en un famós treball de Forerst Rohwer i colaboradors.[8] En dit estudi, els autors adapten el terme utilisant-ho para conceptualizar les relacions entre els corals, la zooxantella, i els diferents microorganismes que constituïxen el seu microbiota, d'un modo tal que la zooxantella determinaria el nivell de llum requerit pel holobionte coralino i una complexa ret que involucraria bactèrias, Archaeas i fongos reciclaria el nitrogen.

El terme s'ha fet especialment popular despuix de la seua associació en el concepte d'evolució hologenómica, originàriament postulat per Eugène Rosenberg i Illana Zilber-Rosenberg en 2008.[9] D'acort en esta hipòtesis, tots els macroorganismos (animals i plantes) són en realitat holobiontes, consistents en l'associació entre un hoste més tota la seua microbiota, i dita unitat seria un individu biològic en sentit ple, aixina com una unitat de selecció. Recentment, s'ha propost una extensió al concepte de Holobionte per a considerar la teoria de la construcció de la caseta, donant lloc a una nova proposta d'ontologia evolutiva, el "Ecobionte".[10] No obstant, el concepte de holobionte no deu confondre's en la concepció del mateix que implica la teoria de l'evolució hologenómica ya que, si ben abdós estan relacionats, en primer no s'agota en el segon.[11][12]

Holobionte i hologenoma

[editar | editar còdic]

Si ben el concepte de holobionte apareix freqüentment lligat al concepte d'hologenoma, abdós conceptes no deuen confondre's. Holobionte es referix a l'entitat ecològica que sorgix de l'associació simbiòtica d'un macroorganismo (animal o planta) en els microorganismes del seu microbioma. El hologenoma, en canvi, es referix a la totalitat dels factors genètics que, teòricament, codificarien el fenotip del holobionte, i com tal inclou tant el genoma del macroorganismo com el dels microorganismes del seu microbioma.[13][14] El concepte de holobionte és estructural per a l'estudi de les associacions simbiòtiques, la seua ecologia i la seua evolució.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Valdespino, P.M., Merino Ibarra, M., Valdespino, V.M., Falcón, L.I.. «seus%20microorganismes%20associats. ¿ES UNA PLANTA, UN ANIMAL O UN... HOLOBIONTE?». Consultat el 2024/05/02.
  2. Biology & Philosophy.22(2)
    155–191.ISSN 0169-3867.doi:10.1007/s10539-006-9031-0.Consultat el 26 d'agost de 2018.
  3. BioScience.40(9)
    673.ISSN 0006-3568.doi:10.2307/1311435.Consultat el 23 d'agost de 2018.
  4. «Symbiosis as a Source of Evolutionary Innovation» (en en). The MIT Press. Consultat el 23 d'agost de 2018.
  5. Contrastes: revista internacional de filosofia.20(1)
    101–118.ISSN 1136-4076.Consultat el 29 de juny de 2019.
  6. Mindell, D. P.. “Phylogenetic consequences of symbioses: Eukarya and Eubacteria llaure not monophyletic taxa”. Bio Systems 27 (1): 53–62. ISSN 0303-2647. PMID 1391691.
  7. Jorgensen, R.. “The origin of land plants: a union of alga and fungus advanced by flavonoids?”. Bio Systems 31 (2-3): 193–207. ISSN 0303-2647. PMID 8155852.
  8. Rohwer, Forest (13 de novembre de 2002). “Diversity and distribution of coral-associated bactèria”. Marine Ecology Progress Séries 243: 1–10. doi:10.3354/meps243001.
  9. FEMS Microbiology Reviews.32(5)
    723–735.ISSN 1574-6976.doi:10.1111/j.1574-6976.2008.00123.x.Consultat el 22 d'agost de 2018.
  10. «The rise of the technobionts: toward a new ontology to understand current planetary crisis» (en en). www.researchers.one. Consultat el 21 de març de 2019.
  11. The ISME Journal.10(5)
    1157–1169.ISSN 1751-7362.doi:10.1038/ismej.2015.190.Consultat el 22 d'agost de 2018.
  12. Symbiosis.ISSN 0334-5114.doi:10.1007/s13199-018-0556-1.Consultat el 22 d'agost de 2018.
  13. mSystems.1(2)
    i00028–16.ISSN 2379-5077.doi:10.1128/mSystems.00028-16.Consultat el 23 d'agost de 2018.
  14. mBio.7(2)
    i01395–15.ISSN 2150-7511.doi:10.1128/mBio.01395-15.Consultat el 23 d'agost de 2018.