Història del petròleu en Bolívia

Archiu:Mariano Melgarejo. Villavicencio, Antonio. c. 1864, Museo de Charcas, Sucre.png

El President de Bolívia Mariano Melgarejo Valéncia (1820-1871), qui va governar el país de forma dictatorial des de 1864 fins a 1871, es va convertir oficialment en el primer mandatari bolivià que es va interessar per l'exploració de petròleu en Bolívia ya des de el XIX, aplegant a concedir les primeres extensions d'hectàrees a persones particulars en fins d'explotació

La Història del Petròleu en Bolívia comença a partir de l'any 1865 quan escomencen a aparéixer les primeres i menudes exploracions particulars dins del territori bolivià durant el govern de Mariano Melgarejo (1864-1871).

Década de 1860

El 27 d'agost de 1859 el menut poble de nom Titusville que es troba ubicat en l'Estat de Pennsilvània en els Estats Units va passar a l'història de la humanitat per haver-se convertit en el lloc a on es va trobar el primer gran pou de petròleu del món, el qual va ingressar en producció a partir d'eixa mateixa data històrica donant començ d'eixa manera a la gran indústria petrolífera del planeta.

Primeres concessions petrolíferes en Bolívia

Sis anys despuix d'aquell gran acontenyiment mundial, els archius històrics de Bolívia varen conseguir registrar que en l'any 1865 un ciutadà bolivià de nom Juan Manuel Velarde es va presentar davant les autoritats d'aquell llavors per a solicitar formalment al estat bolivià que se li puga concedir grans extensions d'hectàrees en l'objectiu de poder explorar la provable existència de petròleu en territori bolivià. El president de Bolívia Mariano Melgarejo (1864-1871) qui governava el país de manera dictatorial durant aquella época, va decidir llavors otorgar-li grans extensions de terra en la província de Tomina i en la província de Azero en el departament de Chuquisaca aixina com també en la província Cordillera en el departament de Santa Creu. Encara que cal mencionar que en l'actualitat encara encara es desconeix si dit ciutadà va conseguir trobar petròleu o no, puix mai més es va saber res més d'ell.

Solament un parell d'anys despuix, dos empresaris alemans de nom Frank Hoskst i Ed Hansen, que en eixe moment residien en Bolívia, varen decidir en 1867 solicitar a l'estat bolivià que igualment se'ls puga concedir terres per a la busca de petròleu. El govern de Melgarejo també els va otorgar grans extensions d'hectàrees en la llavors denominada província de Salines (actual província d'Arce) en el departament de Tarija.

Estes primeres concessions que Melgarejo va concedir en la seua época a persones particulars no varen conseguir obtindre el resultat esperat, encara que si ben no varen ser exitoses, estes varen marcar un punt d'inici en l'història petrolífera boliviana ya des de el XIX, en convertir-se en els primers menuts passos del país per a l'exploració de petròleu en Bolívia.

Década de 1870

Archiu:Tomás Frías. Gorostiaga, Isaac. c. 1900s, Casa de la Moneda, Potosí.png

Durant el seu breu govern interí de solament a penes sis mesos, el President de Bolívia Tomás Fredes Ametller (1804-1884) va decidir oficialment per primera volta en l'història declarar al petròleu com a propietat de l'Estat Bolivià per mig del decret suprem del 31 de decembre de 1872.

Despuix de l'estrepitosa caiguda del poder de Mariano Melgarejo en giner de 1871 i el posterior i inesperat assessinat del president Agustín Morales Hernández ocorregut en novembre de 1872, immediatament l'assamblea va procedir a reúnirse i els asambleístas decidixen que l'advocat potosino Tomás Fredes Ametller de 68 anys d'edat, siga la persona que assumixca la Presidència de Bolívia de forma interina mentres es convoque a noves eleccions presidencials. Durant la seua curta gestió de govern interí, es va portar a terme la primera política pública estatal sobre la qüestió del petròleu bolivià que es té registrat en els archius històrics del país.

Petròleu com a propietat de l'estat bolivià (1872)

És d'eixa manera que el 31 de decembre de 1872, el president interí Fredes decidix firmar un decret suprem que declara per primera volta al petròleu com a propietat de l'estat bolivià emetent les primeres disposicions i regulacions llegals per a l'exploració i explotació del petròleu en Bolívia. En esta base llegal del decret de Tomás Fredes, es va donar la possibilitat de que l'estat poguera d'ara en avant otorgar per lo manco unes 54 concessions a privats en els departaments de la Pau, Tarija, Chuquisaca i Santa Creu. Encara que cal aclarir que una atra volta estes dites concessions tampoc varen produir resultats favorables en la producció de petròleu.

cal senyalar que en l'any 1875, es té registrat que una menuda empresa privada boliviana de nom "Companyia Corocoro" va ingressar a explorar a territori peruà i estant molt prop de la Frontera entre Bolívia i Perú va escomençar a buscar la possible existència de petròleu per les afores del Llac Titicaca que compartixen abdós països. L'empresa va conseguir perforar un pou a una profunditat de 182 metros baix la terra i immediatament va brotar a la superfície una erupció de 7000 litros de petròleu durant al voltant de 20 hores. Pero per una mala perforació ocasionada per la mateixa empresa, unes roques que es trobaven baix terra varen bloquejar de manera accidental l'eixida del petròleu a la superfície. Al final, els treballadors varen decidir abandonar les llabors de busca en aquell lloc del altiplano degut a que ho varen considerar en insuficients cantitats com per a explotar-ho comercialment. No obstant, este fet com tal passaria a l'història petrolífera del país per ser la primera volta que una menuda empresa privada boliviana va intentar eixecutar l'explotació de petròleu en territori estranger, encara que sense èxit.