Història de la astronáutica en Argentina

La història de la astronáutica en Argentina és la crònica que engloba temes relacionats en la proyecció, disseny, construcció i utilisació de vehículs aeroespacials argentins.

En la década de 1940 varen començar en Argentina els primers ensajos de cohetería amprant diferents combustibles. En la creació en 1960 de la primera agència espacial argentina, la Comissió Nacional d'Investigacions Espacials (CNIE), es varen iniciar activitats espacials en forma sistemàtica i experiments conducentes a la posada en òrbita de satèlits nacionals. Per mig d'acorts en diverses institucions nacionals i estrangeres, la CNIE va iniciar l'estudi de l'atmòsfera, posicionant a l'Argentina com un dels països líders en l'àmbit aeroespacial en la regió.

Entre 1960 i 1985, l'Argentina va conseguir importants fites en la seua història astronáutica, va desenrollar les seues pròpies eixides i motors, va anar el quart país en conseguir dur a ser viu a l'espai i retornar-ho en vida a la terra, tercer en llançar eixides des de l'Antàrtida i un dels primers països suramericans en exportar tecnologia de misilística.

Durant la década 1980, es va desenrollar un proyecte misilístico nacional ambiciós, el Programa Còndor, en co-participació en Alemània, Iraq i Egipte. El Còndor era un missil dissenyat en una càrrega útil de 0,5 Ton i un alcanç d'1.000 km.

El proyecte Còndor II es va cancelar en 1991 baix el govern de Carlos Saúl Menem, per pressions dels Estats Units i pels seus interessos en llimitar i controlar el desenroll de missils de llarc alcanç que varen poder utilisar-se per organisacions terroristes. En enguany es va dissoldre també la CNIE per a formar la CONAE.

La construcció i llançament d'eixides en el país es va estancar fins al 2007, quan es va llançar el Tronador en la ciutat de Baïa Blanca