Hipospadias
El hipospadias és una anomalia congènita per la que el pene no es desenrolla de la manera usual. El resultat és que el meato urinari es localisa en algun lloc en la part inferior del glant o tronc, o més arrere, com en l'unió del ouera i pene.[1]
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Història
El hipospadias ha segut descrit des de l'antiguetat, ya havent-ho tractat Aristóteles, segons cita Galeno, qui proponia una intervenció quirúrgica per a la seua correcció, la que en l'actualitat es considera massa agressiva en la medicina moderna.
Pijor encara, trobem que en el II Heliodorus i Antillus descriuen l'amputació del pene com a solució per a alguns casos, si ben este tractament va deure abandonar-se pronte.
Ya en la Renaixença, Amato Lusitano insertava una cánula d'argent en l'uretra i la deixava durant algun temps en l'intenció de crear un trayecte fistuloso.
Un pas important va ser el realisat per Ambroise Vaig parar, puix va practicar una uretroplastia sense lesionar la llongitut del pene. En 1836, Dieffenbach va efectuar sutures d'uretres en casos lleus de hipospadias i va amprar túbuls de vidre per a canalisar l'uretra a una micció viable.
En 1874, Duplay va usar la pell prepucial vascularizada per a cobrir la cara anterior i fabricar una uretra nova. Ademés en una segona intervenció realisava una resecció de la corda fibrosa preuretral. Esta tècnica despuix seria descrita pràcticament igual per Dennis-Browne.
Les tècniques d'intervenció han millorat conforme alvançava la medicina, fins que en el XIX apareix una important publicació de Boisson en l'Acadèmia de Ciències de París, en la que descriu per primera volta la resecció de la corda fibrosa, de manera que es reconeix la possibilitat de correcció d'esta malformació.
En el XX, es varen escomençar a desenrollar tècniques que aprofitaven la pell prepucial, requerint vàries intervencions, començant per la resecció de la corda i diferint en la reconstrucció de l'uretra.
Russel va descriure per primera volta en 1900 una tècnica en una única intervenció, la qual es va popularisar a finals de la década dels anys 1950, aplegant en 1959 la tècnica de reparació per mig de l'uretroplastia en esgall de pell total.
En la década dels anys 1970 es varen desenrollar els colgajos pediculats de pell prepucial per a practicar l'uretroplastia en diverses tècniques, fins que en 1980 el Dr. Duckett descriu la seua tècnica de MAGPI, d'alvanç uretral, la més amprada en els hipospadias distales senzilles i modifica el Asopa i el Hogdson en el colgajo en illa prepucial transversa.[2]
Etiologia
La causa d'esta malaltia ha segut definida en claritat, si be s'ha intentat explicar des de diferents aspectes. Per un costat, s'ha relacionat en la gestació, en factors com l'edat de la mare, el número de fills i l'orde entre ells (ya que apareix en major freqüència en el fill primogènit), l'administració i ingesta de fàrmacs durant l'embaràs i fonamentalment en el primer trimestre (com en el síndrome de l'àcit valproico fetal), l'edat de començ de la menarquia, les malalties patides en este periodo per la mare, etc.
S'ha incidit en l'estudi de la pren de medicaments, i sembla provable que els progestágenos i els antiabortivos puguen representar un paper en el seu génesis. Chiquets en baix pes en nàixer (< 1500 grams) han cridat l'atenció per la freqüència en que presenten hipospadias. També alguns autors relacionen certs factors relacionats en l'hipòfisis en la seua aparició.
S'ha vist que en varons en mutacions en el gen HOXA13 es presenta este trastorn junt en l'acurtada del primer i del quint dits; produint una malaltia rara coneguda com a síndrome mane-peu-genital.
Factors ambientals, com a antecedents familiars, han estat subjectes a diverses interpretacions, si ben sí sembla haver una herència autosómica dominant o potser autosómica recesiva.
Per tot això, es parla d'una predisposició al hipospadias deguda a factors genètics poligènics.[3]
Vore també
Referències
- ↑ Nom de el DRAE
- ↑ Hadidi, Ahmed; A, Montgomery David (2013-11-11). Hypospadias Surgery: An Illustrated Guide (en en), Springer Science & Business Mija. ISBN 978-3-662-07841-9. Consultat el 2023-11-26.
- ↑ Shukla, AR; Patel, RP; Canning, DA(2004).«Hypospadias».Urologic Clinics of North America.31(3): 445-460.(en en)
Bibliografia
- Austin PF, Siow I, Fallat ME, Cain MP, Rink RC, Casale AJ. The relationship between mullerian inhibiting substance and androgens in boys with hypospadias. J Urol. 2002 Oct;168(4 Pt 2):1784-8; discussió 1788. PMID 12352359
- Patel RP, Shukla AR, Snyder HM 3º. The island tube and island onlay hypospadias repairs offer excellent long-term outcomes: a 14-year follow up. J Urol. 2004 oct; 172(4 Pt 2):1717-9. PMID 15371798
- Retik AB, Atala A. Complications of hypospadias repair. Urol Clin North Am. 2002 maig ;29(2):329-39. PMID 12371224
- Shukla AR, Patel RP, Canning DA. Hypospadias. Urol Clin North Am. 2004 ago ;31(3):445-60. PMID 15313054
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hipospadias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.