Hiperión (Hölderlin)

Erro al crear miniatura:

Hiperión (Hölderlin)

Hiperión, o el eremita en Grècia, és una novela epistolar d'alt contingut líric escrita per Friedrich Hölderlin entre 1794 i 1795. Part d'ella va ser publicada per Schiller en la revista Thalia. És l'obra que millor acolliment i major fama va tindre en vida de l'autor. L'obra serà reivindicada pels romàntics en especial en la reedició de 1822.

Argument

Erro al crear miniatura:

Primera edició de Hyperion (1799)

Hölderlin confronta els seus desijos en la realitat que va experimentar en el seu temps. El protagoniste, Hyperion, a diferència de Werther, no escriu al seu amic Belarmino des de l'experiència immediata, sino despuix d'haver-se retirat en soletat a meditar-la en mig de la naturalea idílica de Grècia. La novela s'ambienta en la segona mitat d'el XVIII.

El jove Hyperion creix segons els ideals grecs de la paideia grega: l'individu es considera part de la totalitat i unit a ella en harmonia:

Ser un en el tot és la vida de la divinitat, és el cel del ser humà

En les seues aventures troba a Alabanda, un patriota revolucionari, un home d'acció que vol lliberar a Grècia del jou turc (en este personage Hölderlin encarna la filosofia de Fichte, les classes de la qual havia sentit en Jena, del Yo que s'elabora a sí mateixa). Pero encara que Hyperion compartix el credo republicà d'Alabanda, condena el seu us de la violència. Despuix s'enamora de Diotima, símbol de la seua unió armonizadora en la Naturalea:

¡Oh vosatres que busqueu lo més alt i bell! [...] ¿Sabeu el seu nom? ¿El nom de lo que és l'u i el tot? El seu nom és bellea

L'esclat de la Guerra rus-turca (1768-1774) dona fi a este idili. Alabanda ho convenç per a lluitar per la llibertat de Grècia, pero l'ideal i la realitat no són compatibles i els lluitadors recorren el país devastant-ho, sense que abdós puguen posar-els fre, aixina que Hyperion es retira resignat i, en enterar-se de la mort de Diotima, torna a Alemània. Pero ahí troba un atre horror: un estat de súbdits oprimits i torna a Grècia en l'idea de mantindre una idea d'un món millor com a poeta profètic per a les generacions futures de l'unió en la divina naturalea.

Hyperión és una novela en clau a molts nivells. Les figures protagonistes (Hyperion, Alabanda i Diotima) són personificacions dels ideals de la Revolució francesa. "I la solució no és política (varen fracassar els intents republicans en França) sino filosòfica, o millor, utòpica. El Yo, enajenado de la naturalea per la divinización de la Raó, ha de retrobar l'harmonia en la naturalea; açò és la premissa necessària per a una nova moralitat".

L'obra pren com a espai la Grècia contemporànea tan del gust de l'autor; els amors d'Hiperión i Diotima es funden en els de Hölderlin i Susette Gontard. En un espai idealizado se succeïxen les declaracions d'amor a modo de monòlecs junt en el desenroll d'una comunitat d'hòmens lliures en un món recent naixcut.

L'obra

Pese a ser una novela, l'obra sorgix d'una mentalitat poètica i té, en certs passages, un caràcter metapóetico a on explica la concepció de la creació artística com a punt d'unió entre l'home i els deus. L'amor és el motor de l'obra, l'home quan ama és un sol que tot ho veu i tot lo transfigura, i posseïx un profunt sentit polític. Com recorda Juliol Cortázar en Prosa de l'observatori, les reflexions sobre el sorgir d'un nou estat varen dur a Thomas Mann a senyalar que:

Les coses estarien millor si Marx haguera llegit a Hölderlin

Vore també

• Schicksalslied pro Johannes Brahms