Hipòtesis de Van Flandern-Yang
La hipòtesis de Van Flandern-Yang (Tom Van Flandern i Xin-She Yang) és una teoria que intenta explicar les inusuals anomalies gravitatorias d'aproximadament 7×10−8 m/s2 observades en l'eclipse solar del 9 de març de 1997.[1]
Esta hipòtesis conjectura que les anomalies de gravetat es deuen a un punt de major densitat que es desplaça en l'atmòsfera superior causat pel seu refredat durant l'eclipse solar (a pesar de que en les seues conclusions, este artícul admet que l'hipòtesis no pot explicar el denominat efecte Allais - contradient per això el seu títul).[2] L'hipòtesis requerix que la regió gelada tindria que viajar en una velocitat d'entre 500 i 1000 m/s.
Teòricament, un aument en densitat de 0.1% podria explicar les anomalies observades, pero estos efectes no tenen evidència directa en les observacions. Ademés, les variacions de pressió utilisades en els càlculs són valors extrems, i en realitat tals canvis de pressió no han segut observats encara. Estos vents d'alta velocitat i alta altura implicats per esta hipòtesis mai han segut detectats, a pesar de que potencialment serien perillosos per a les aeronaus.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Q.-S. Wang, X.-S.Yang, C.-Z. Wu, H.-G. Guo, H.-C. Liu and C.-C. Hua, Precise measurement of gravity variations during a total solar eclipse, Phys.
- ↑ T. Van Flandern and X.-S. Yang, Allais gravity and pendulum effects during solar eclipses explained, Phys.
- ↑ X.-S. Yang and Q.S. Wang, Gravity anomaly during the Mohe total solar eclipse and new constraint on gravitational shielding parameter, Astrophys.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hipótesis de Van Flandern-Yang» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.