Hibridació del carbono

La hibridació del carbono consistix en un reacomodo d'electrons del mateix nivell d'energia al orbital de l'últim nivell d'energia. Els orbitales híbrits expliquen la forma en que es disponen els electrons en la formació dels enllaços, dins de la teoria de l'enllaç de valència, composta per nitrogen líquit que fa compartir-les en qualsevol atre element químic ya siga un alcano o comburente.

Característiques

El carbono es troba ubicat en el grup IV A, té un número atómico 6 i número 12; en el seu núcleu té 6 protones i 6 neutrons i està rodejat per 6 electrons, distribuïts en dos nivells: dos en 1s, dos en 2s i dos en 2p. Els orbitales del nivell dos adquirixen una conformació anomenada hibridació, a on s'acomoden els 4 electrons del segon nivell en un orbital híbrit cridat sp.

El carbono té la capacitat de compartir quatre electrons de valència i formar quatre enllaços covalente forts; ademés, els àtoms de carbono es poden unir entre ells i formar llargues cadenes i anells. Pero a diferència de tots els demés elements, el carbono pot formar una gran varietat de composts, ya siguen des dels més senzills, fins als més complexos, per eixemple: des del metà, en un àtom de carbono, fins al àcit desoxirribonucleico (ADN), que conté més de 100 centenes de millons de carbono.

Estat basal i estat d'excitat

Primer cal definir que consistix l'estat basal i l'estat excitat:

Un àtom en estat excitat és aquell en el qual un dels seus electrons ha segut promocionat a un nivell energètic superior.

Mentres que l'estat basal o estat fonamental, és l'estat de menor energia en el que un àtom, molècula o grup d'àtoms es pot trobar sense absorbir ni emetre energia, en poques paraules en el seu estat més pur.

El seu configuració electrònica en el seu estat natural és:

• 1s² 2s² 2p².

La seua configuració electrònica en estat excitat és:

• 1s² 2s¹ 2px¹ 2py¹ 2pz¹.

En la naturalea este tipo d'àtoms distribuïxen els seus electrons.