Hetmanat cossac
El Hetmanat (Гетьманщина, Hetmánschyna) fon un estat cossac localisat en les regions centrals i nort-occidentals de l'actual Ucrània durant 1649 i 1775. Es va establir com a resultat de la rebelió de Jmelnytsky dirigint als regiments cossacs del Sich de Zaporozhia i a tropes compostes per població ucraniana contra la Polònia-Lituània. El primer Hetman fon Bogdán Jmelnitski, que governà entre 1648 i 1657.
En 1654 passà a la sobirania dels sars de Rússia, com a resultat del Tractat de Pereyàslav (Pereyáslavska Rada), i pel Tractat d'Andrúsovo (Andrúsiv) en 1667, en el que es dividix el territori entre Rússia i Polònia. Esta divisió va causar la guerra civil en Ucrània, entre els distints partits cossacs, que termina al final del sigle XVII. En el sigle XVIII el territori del Hetmanat estava llimitat a Ucrània del marge esquerre.
En 1764 l'autonomia de l'estat cossac i el càrrec de Hetman fon abolit per Catalina la Gran. La seua capital fon Chihirin, despuix Baturin i Hlújiv[1].
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Orest Subtelny; Ukraine History; University of Toronto Press; 2000. ISBN 0-8020-8390-0. pág. 141.