Anar al contingut

Hesperis matronalis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
juliana (Hesperis matronalis)

La juliana[1] (Hesperis matronalis), també coneguda com matronal[1] i violeta dels jardins, és una planta fanerógama herbàcea pertanyent a la família Brassicaceae.

La juliana és una planta bienal o perenne de curta duració, nativa d'Eurasia, i cultivada hui en tot lo món per les seues atractives flors de primavera. En algunes zones s'han fet selvades i s'han convertit en males herbes.



Característiques

[editar | editar còdic]

Hesperis matronalis alcança 1 m o més d'altura, en múltiples talles pilosos en posició vertical. Normalment el primer any de creiximent produïx un gran fullage, i la floració té lloc el segon any. Les plantes solen ser bienals, pero algunes varietats poden ser perennes de curta duració. Les plantes tenen flors vistoses des de començos a mitan de primavera. Els fulls, de forma lanceolada, estan dispostes alternativament en els tallos; per lo general posseïxen molt pocs pecíols o cap i tenen vores dentados. El fullage té pèls curts en el fes i el envés dels fulls, lo que li dona un tacte una miqueta asprós. Els fulls poden aplegar a tindre 12 cm de llarc i més de 4 cm d'ample. A principis de primavera es desenrolla un dens fullage inferior; durant la floració, la part inferior dels tallos sol quedar desprovista de branques i fullage, mentres que en la part superior de la planta es desenrollen una poques branques que acaben en inflorescèncias.

Les flors, abundants i fragants, formen grans i vistosos arracadas terminals que poden tindre fins a 30 cm d'altura. Quan els tallos estan carregats de flors i fruts poden aplegar a doblar-se baix el seu pes. Les flors tenen 2 cm de diàmetro i quatre pétals, en colors que varien des del blanc o el rosat a diferents tons de sirimomo i morat; inclús hi ha varietats en flors de colors mixts. Les flors tenen sis estams disposts en dos grups; els 4 més propencs als ovaris són més llarcs que els dos oposts. Els quatre sépals són erectos i formen una espècie de tubo al voltant dels pétals, i tenen un color semblant al d'estos.

Algunes plantes poden florir fins a agost, pero el clima càlit acurta prou la duració de la floració. Les llavors es formen en un frut prim en forma de baïna de 5-14 cm de llarc, que conté dos rencs de llavors separades.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Hesperis matronalis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 663. 1753.[2]

Etimologia

Hesperis: nom genèric que deriva del terme grec que designa la nit, i provablement li va ser donat perque l'aroma de les seues flors és més acusat de nit.

matronalis: epítet llatío que significa "de Matronalia"[3]

Varietats acceptades
Sinonímia
  • Antoniana sylvestris Bubani
  • Crucifera matronalis I.H.L.Krause
  • Deilosma inodorum Fuss
  • Deilosma matronale Andrz. ex DC.
  • Deilosma niveum Fuss
  • Deilosma runcinatum Fuss
  • Deilosma sibirica Andrz. ex DC.
  • Hesperis adenosepala Borbás
  • Hesperis alba J.S. Muell.
  • Hesperis albiflora Schur
  • Hesperis bituminosa Willd.
  • Hesperis euganea Marsili ex Tingues.
  • Hesperis heterophylla Tingues.
  • Hesperis hortensis Pers. ex Steud.
  • Hesperis leucantha Schur
  • Hesperis oblongipetala Borbás ex Murr
  • Hesperis oreophila Kitag.
  • Hesperis pontica Zapał.
  • Hesperis pseudonivea Tzvelev
  • Hesperis sabauda Rouy & Foucaud
  • Hesperis sibirica L.
  • Hesperis sibirica var. alba Georgi
  • Hesperis umbrosa Herbich
  • Hesperis unguinosa Schrank
  • Viola matronalis Garsault[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. «Hesperis matronalis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 d'octubre de 2014.
  3. En Epítets Botànics
  4. «Hesperis matronalis». The Plant List. Consultat el 18 d'octubre de 2014.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons