Hesperis matronalis
La juliana[1] (Hesperis matronalis), també coneguda com matronal[1] i violeta dels jardins, és una planta fanerógama herbàcea pertanyent a la família Brassicaceae.
La juliana és una planta bienal o perenne de curta duració, nativa d'Eurasia, i cultivada hui en tot lo món per les seues atractives flors de primavera. En algunes zones s'han fet selvades i s'han convertit en males herbes.
Característiques
[editar | editar còdic]Hesperis matronalis alcança 1 m o més d'altura, en múltiples talles pilosos en posició vertical. Normalment el primer any de creiximent produïx un gran fullage, i la floració té lloc el segon any. Les plantes solen ser bienals, pero algunes varietats poden ser perennes de curta duració. Les plantes tenen flors vistoses des de començos a mitan de primavera. Els fulls, de forma lanceolada, estan dispostes alternativament en els tallos; per lo general posseïxen molt pocs pecíols o cap i tenen vores dentados. El fullage té pèls curts en el fes i el envés dels fulls, lo que li dona un tacte una miqueta asprós. Els fulls poden aplegar a tindre 12 cm de llarc i més de 4 cm d'ample. A principis de primavera es desenrolla un dens fullage inferior; durant la floració, la part inferior dels tallos sol quedar desprovista de branques i fullage, mentres que en la part superior de la planta es desenrollen una poques branques que acaben en inflorescèncias.
Les flors, abundants i fragants, formen grans i vistosos arracadas terminals que poden tindre fins a 30 cm d'altura. Quan els tallos estan carregats de flors i fruts poden aplegar a doblar-se baix el seu pes. Les flors tenen 2 cm de diàmetro i quatre pétals, en colors que varien des del blanc o el rosat a diferents tons de sirimomo i morat; inclús hi ha varietats en flors de colors mixts. Les flors tenen sis estams disposts en dos grups; els 4 més propencs als ovaris són més llarcs que els dos oposts. Els quatre sépals són erectos i formen una espècie de tubo al voltant dels pétals, i tenen un color semblant al d'estos.
Algunes plantes poden florir fins a agost, pero el clima càlit acurta prou la duració de la floració. Les llavors es formen en un frut prim en forma de baïna de 5-14 cm de llarc, que conté dos rencs de llavors separades.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Hesperis matronalis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 663. 1753.[2]
- Etimologia
Hesperis: nom genèric que deriva del terme grec que designa la nit, i provablement li va ser donat perque l'aroma de les seues flors és més acusat de nit.
matronalis: epítet llatío que significa "de Matronalia"[3]
- Varietats acceptades
- Hesperis matronalis subsp. adzharica Cullen
- Hesperis matronalis subsp. candida (Kit.) Hegi & Em.Schmid
- Hesperis matronalis subsp. cladotricha (Borbás) Hayek
- Hesperis matronalis subsp. nivea Kulcz.
- Hesperis matronalis subsp. voronovii (N.Busch) P.W.Ball
- Sinonímia
- Antoniana sylvestris Bubani
- Crucifera matronalis I.H.L.Krause
- Deilosma inodorum Fuss
- Deilosma matronale Andrz. ex DC.
- Deilosma niveum Fuss
- Deilosma runcinatum Fuss
- Deilosma sibirica Andrz. ex DC.
- Hesperis adenosepala Borbás
- Hesperis alba J.S. Muell.
- Hesperis albiflora Schur
- Hesperis bituminosa Willd.
- Hesperis euganea Marsili ex Tingues.
- Hesperis heterophylla Tingues.
- Hesperis hortensis Pers. ex Steud.
- Hesperis leucantha Schur
- Hesperis oblongipetala Borbás ex Murr
- Hesperis oreophila Kitag.
- Hesperis pontica Zapał.
- Hesperis pseudonivea Tzvelev
- Hesperis sabauda Rouy & Foucaud
- Hesperis sibirica L.
- Hesperis sibirica var. alba Georgi
- Hesperis umbrosa Herbich
- Hesperis unguinosa Schrank
- Viola matronalis Garsault[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ «Hesperis matronalis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 d'octubre de 2014.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Hesperis matronalis». The Plant List. Consultat el 18 d'octubre de 2014.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Hesperis matronalis.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hesperis matronalis.- Este artícul conté una traducció derivada de «Hesperis matronalis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.