Hereret

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Representació d'Hereret en la quarta hora del Llibre de les Portes

Hereret és el nom de vàries deitats femenines en la mitologia egipcíaca. Solament es mencionen o representen en les tombes.

Registres[editar | editar còdic]

En la necròpolis d'Asiut[editar | editar còdic]

Hereret és mencionada dos voltes en les tombes de la necròpolis d'Asiut, concretament en la gran inscripció en la paret lateral dreta de la tomba III de Jtj-jb-j1​2​ i en la jamba de la porta de la tomba IV de Jety II.3​4​ En la Tomba III, Hereret du el determinatiu d'una deitat en cap de chacal. Per tant, es pot supondre que Hereret és una deesa en cap de chacal o llop, que podria representar la contrapart dels deus de la mort Upuaut i Anubis, adorats en Asiut.

En el Llibre de les Portes[editar | editar còdic]

En el Llibre de les Portes, les Hores frustren l'intent d'una serp hostil nomenada Hereret de produir poders anàrquics de sí mateixa, per a desafiar l'orde del cosmos creat per Ra. Hereret és representada en la quarta hora, escena 20 com una serp, enroscada de múltiples formes, 'la removedora'.​ En la descripció de l'escena, es fa referència dos voltes a la serp pel seu nom, Hereret.​

A abdós costats de la serp es poden vore dos plataformes inclinades, en cada una de les quals hi ha sis hores de la nit. Habita en el Llac de les cobres. El nom de la deesa termina en el determinatiu de serp.

En el Llibre dels Morts[editar | editar còdic]

Hereret també és mencionada en l'entrada de l'undècima porta del Llibre dels Morts, proverbi 145.7​ Està escrit complet en la tomba tebana TT353 de Senenmut. Hereret és la Senyora d'esta porta de l'esfera del cor, per qui un es regocija en el dia de l'audiència dels pecats.

Referències[editar | editar còdic]

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Hellmut Brunner: Die Texte aus den Gräbern der Herakleopolitenzeit von Siut. Augustin, Glückstadt/ Hamburgo/ Nueva York 1937, p. 17–26, 47
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
  • Wolfgang Schenkel, Memphis, Herakleopolis, Theben. Harrassowitz, Wiesbaden 1965, p. 75–81, línea 33

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • E. A. Wallis Budge: The Egyptian Heaven and Hell. vol. 2: The short form of the book Ȧm Ṭuat and the book of gates. Kegan, Paul, Trench & Trübner, Londres 1906, cap. 9, p. 140
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
  • Terence DuQuesne (2005). The Jackal Divinities of Egypt I: From the Archaic Period to Dynasty X. Oxfordshire Communications in Egyptology (en anglés) (VI). Londres: Darengo Publications

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons