Anar al contingut

Henge de Roda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ortofotografía del círcul lítico de Roda, al nort de l'autovia del Cantàbric.

El henge de Roda, també conegut simplement com A Roda, és una estructura megalítica situada en el llogaret de Roda, pertanyent al municipi de Barreiros, en Galícia. És la primera estructura d'estes característiques —un henge, estructura casi circular o ovalada que consistix en una excavació llimitada per una sanga i un terraplé— que es descobrix i investiga en la península ibèrica, si be des de llavors s'han identificat estructures similars en atres punts de Galícia[1][2]

Descobriment

Va ser descoberta en l'any 2006, quan es varen iniciar els desmontes del tram entre Barreiros i Reinante de l'autovia del Cantàbric. A pesar de que ya es tenia coneiximent de l'existència d'un jaciment arqueològic en A Roda, es pensava que era un castre més, pero els arqueòlecs que supervisaven els treballs varen trobar que les ceràmiques eren molt anteriors a l'época castreña i l'estructura era massa chicoteta per a tractar-se d'un castre.

Despuix del seu descobriment, el traçat de l'autovia va ser modificat i en l'actualitat el jaciment es conserva en una parcela pertanyent al Ministeri de Foment,[3] no obstant, en els últims anys l'estructura es troba amenaçada per la maleza i l'erosió.[4]

Descripció

Vista general del henge de Roda.

Es tracta d'un círcul lítico d'uns 50 metros de diàmetro, construït fa aproximadament 5700 anys.[5] Els restants del henge es troben en una planura en la baixada del mont, des de la que es controla visualment la zona. Consta d'un fos exterior d'entre tres i quatre metros de diàmetro i un de profunditat. El círcul està format per dos murs de pedra, entre els quals es va depositar la terra del fos. Junt a l'entrada existix una pedra que podria ser un dels menhirs que delimitaven l'accés.


Es correspon en un tipo d'estructures que en els últims anys escomencen a ser localisades i estudiades en Galícia, i que presenten una série de característiques comunes: no se situen en el cim de monts o tossals, sino en les ales, lo que els otorga una visibilitat directa sobre el terreny circumdant, tenen forma circular i un diàmetro que oscila entre els 40 i els 60 metros. cal destacar també que a diferència d'atres construccions prehistòriques de Galícia com els dólmenes o els castros, no formen part de l'imaginari popular a través de llegendes o expressions folklòriques.[6]

Vore també

Referències

  1. ↑ «A Roda, un henge en Galiza» (en gallec). Sermos Galiza. Archivat des d'el original, el 12 de juny de 2018. Consultat el 10 de juny de 2018.
  2. ↑ «Podería haver no nort de Lugo un pequeno Stonehenge?» (en gallec).
  3. ↑ «A Roda, el Stonehenge gallec». La Veu de Galícia.
  4. ↑ Isabel García Fernández. «Vos turistes sorpréndense ao vore esmorecer entre as silvas o Stonehenge galego» (en gl).
  5. ↑ «El carbono 14 revela que A Roda, el Stonehenge gallec, es va construir fa 3.700 anys». La Veu de Galícia.
  6. ↑ «Vos misteris dos “henge” ou “ringworks” en Galícia… atopan outro na Pobra do Brollón» (en gl). Consultat el 17 de setembre de 2025.


Referències