Hemicyclaspis

Hemicyclaspis

Fòssil del Devónico.

Hemicyclaspis és un gènero de peixos agnatos molt primitius que varen poblar la mar des de finals del Silúrico i principis del Devónico, fa uns 420 millons d'anys. El nom significa 'escut semicircular', per la forma del seu cap. Va habitar, provablement, en aigua dolça.

Descripció

Hemicyclapsis tenia una llongitut total d'a penes 12-13 cm, en un cos baix i aplanado, lo que indica que era un morador dels fondos marins.

En l'extrem frontal presentava un escut cefàlic òsseu semicircular, en una boca a modo de ventosa en la part inferior per a arreplegar chicotetes partícules d'aliment en el fango i l'arena. Tenia dos ulls molt junts en la part superior del cap i les «banyes» en forma d'aleta, que es proyectaven cap a arrere partix des de cada costat de la part principal del cap. La part principal del cos estava envolta per seccions o segments de plaques òssees estretes i curvades, que podien moure's una respecte a l'atra. L'extrem cabal s'estretia fins a un punt a on s'expandia per davall en una aleta que funcionava com a coa.

Una proyecció rígida a modo d'aleta sobre l'esquena donava a Hemicyclapsis una certa estabilitat en moure el seu cos d'un costat a un atre, com els peixos actuals, en una combinació de serpenteo i natació, per a furgar en els llits fluvials o llacustres i ocasionalment per a alçar-se una miqueta per damunt d'ells.

Hàbitat i distribució

La seua dieta era de partícules comestibles en el llit marí. S'han trobat fòssils en Europa (Anglaterra), Àsia, Canadà oriental i l'est d'Estats Units.