Hell (cràter)
Hell és un cràter d'impacte situat en el sur de la cara visible de la Lluna, dins de la mitat occidental de l'enorme planicie amurallada del cràter Deslandres. Al surest, també dins de Deslandres, es troba el cràter més gran Lexell, i prop de 9° al sur apareix el prominent cràter Tycho.[2]
Hell és prou circular, pero presenta una protuberància cap a fòra a lo llarc de la vora occidental. El pis interior és laminado i desigual, en varis tossals i un pico central d'aproximadament 1 km d'altura.[3][4] La vora esmolada no és erosionat significativament, i té una paret interna estreta; És 2-3 voltes més alt en el noroest que en l'est a on puja prop de 820 metros.[5]
El cràter principal va rebre el seu nom en 1935, en memòria de l'astrònom i sacerdot jesuïta hongarés Maximilian Hell.[6][7][8] (1720-1792). El nom va ser utilisat per primera volta per Johann Hieronymus Schröter[9] per a tota la planura, que actualment es coneix com Deslandres, pero Mädler li'l reasignó al cràter.
Va ser reconegut oficialment en 1935[2][3][10] per Mary Adela Blagg i Karl Müller en la primera versió oficial[4] de la Nomenclatura Oficial de la UAI dels elements llunars.[11]
Cràters satèlit
[editar | editar còdic]Hell posseïx 19 cràters satèlit, en diàmetros compresos entre 3 i 22 km. Casi tots són relativament plans i poc profunts, en una vora esmolada i ben definit, i en una relació diàmetro/profunditat típica d'al voltant de 10/1.[12]
|
Mentres que molts d'ells es varen descriure en el XIX, el seu nomenament va ser reconegut oficialment per la IAU solament en 2006. Són etiquetats en lletres llatines mayúscules, d'acort en el criteri ususal[12] establit en els anys 1820 pel selenógrafo Johann Heinrich von Mädler. No obstant, la seua orde no és sistemàtic, ya siga en funció del diàmetro, de la distància al cràter central o de l'àngul assimutal, com es va acordar per a alguns atres cràters llunars. La seua forma és similar a la del cràter principal, en el fondo casi pla, forma pràcticament redona i una vora esmolada. Els cràters satèlit Hell A, B i C -els més grans- presenten alguna irregularitat en la vora de cada cràter, orientades cap al suroest, el noroest i el sur respectivament.
Mentres que la majoria dels cràters satèlit de Hell estan separats uns d'uns atres, Hell L i M es fusionen en una forma allargada. La vora és més be difuso en Hell T, V i W, i podria haver segut suavisat per les eyecciones del cràter principal. Les lletres I i O s'han omés en la nomenclatura moderna per a mantindre el número de símbols disponibles en 24, que és igual al número de sectors assimutals (sistema de 24 hores del rellonge).[13] No obstant, la raó per a carir de Hell D, F, i G és incerta. Hell Q té dos sub-satèlits, numerats 7 i 8. Estos tres cràters, tots de tamany similar, se citen a voltes com a Q, QA i QB, pero solament un va ser reconegut per la IAU en 2006, sent denominat Hell Q.[2] És un cràter relativament recent en una edat estimada menor que la de Tycho, que se sap alguna cosa més recent que els 108 millons d'anys d'antiguetat.[14]
Hell B va ser conegut prèviament com Schupmann i Hell Q com el Punt lluent de Cassini.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Selenocromatica».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Hell, The Gazetteer of Planetary Nomenclature, USGS Astrogeology Science Center
- ↑ 3,0 3,1 Mordechai Feingold History of Universities, Volume 24, Oxford University Press, 2010, ISBN 0-19-958212-2 p. 184
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Hell, May 24, 2010
- ↑ Naosuke Sekiguchi, 1972. Catalogue of Central Peaks and Floor Objects of the Llunar Craters on the Visible Hemisphere. University of Tòquio Press and University Park Press ISBN 0-8391-0649-1
- ↑ LAC 95 map, The Gazetteer of Planetary Nomenclature, USGS Astrogeology Science Center
- ↑ Ewen A. Whitaker Mapping and Naming the Lluna: A History of Llunar Cartography and Nomenclature, Cambridge University Press, 2004, ISBN 0-521-54414-9 p. 184
- ↑ Hell Q
- ↑ McEwenAbstracts of the Llunar and Planetary Science Conference.23
- ↑ Mary Adela Blagg, William Henry Wesley Named llunar formations, Volume 1, P. Lund, Humphries, 1935
- ↑ Ewen A. Whitaker Mapping and Naming the Lluna: A History of Llunar Cartography and Nomenclature, Cambridge University Press, 2004, ISBN 0-521-54414-9, pp. 123, 218
- ↑ 12,0 12,1 Edmund Neville Nevill The lluna, and the condition and configurations of its surface, Longmans, Green, and Co., 1876, p. 371
- ↑ Ronald Greeley Planetary Mapping, Cambridge University Press, 2007 ISBN 052103373X, p. 97
- ↑ Moutsoulas, M.. “Morphological characteristics of llunar craters with moderate depth/diameter ràtio I. /0.08 is less than d/D is less than 0.12/”. Moon and the Planets 25 (1): 51–66, 62. doi:. Bibcode: 1981M&P....25...51M.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hell (cráter)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.