Anar al contingut

Helicicultura

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Helicicultura
Erro al crear miniatura:
Caragols en una granja de caragols

La helicicultura (dels vocablos llatins “helix” (tipo de caragol) i “cultivara”) és la crío de caragolés terrestres comestibles en fins comercials. L'espècie que més comunament s'crío en les granges de caragols o granges helicícolas és Helix aspersa.

La captura massiva en algunes zones geogràfiques d'estos caragols ha posat inclús en perille d'extinció alguna de les seues espècies, com és el cas del iberus alonensis, comunament cridat "vaqueta", varietat molt apreciada en Aragó, sur de Catalunya i província de Castelló, a on poden aplegar a valorar-se a un euro el caragol.[1]

Els caragols varen estar presents a lo llarc de l'història de la humanitat, no solament com a part de la seua alimentació, sino també com a elements importants dins de les religions, les arts, la medicina i les tradicions de diferents cultures de diferents époques.

A principis de el XX, degut a que la demanda de caragols i el seu valor econòmic era cada volta major, alguns pioners varen realisar els primers intents de crío verdadera, és dir, controlant totes les fases del cicle del caragol, incloent la producció de crío.

Erro al crear miniatura:
Instalacions d'una granja de caragols

ActualmentPlantilla:Quàn ya es pot parlar de la cría de caragols terrestres o helicicultura com una activitat zootécnica reconeguda internacionalment pese a la varietat de sistemes de crío existents.[2]

Si be existixen vàries espècies de caragols terrestres de la família Helicidae que són comestibles i poden criar-se en captivitat, la majoria d'explotacions comercials, també cridades helicicultivos, treballen en l'espècie Helix aspersa, o caragol comú de jardí. No obstant, esta espècie també es comporta com una plaga agrícola que inflige greus danys a cultius, tant en Europa com en atres regions del món, i quan és lliberada de forma intencional o accidental al mig natural, pot convertir-se en una espècie invasora. Per este motiu, en molts països la helicicultura està restringida o condicionada a l'obtenció prèvia de permissos o llicències, en la finalitat de garantisar que no s'afecte l'activitat agrícola o l'equilibri ecològic dels ecosistemes.

Tipos de cicles

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Caragol terrestre

En independència de les diverses variables que nos podem trobar en les explotacions helicículas, podem trobar els següents tipos de crío:

Cicle complet

[editar | editar còdic]

S'assembla totalment a les condicions naturals en les que es desenrollen els caragols, sent puix una producció l'obtinguda de forma natural. L'alimentació que se'ls suministren als caragols és balancejada i vegetal.

Este tipo d'explotació es pot realisar baix hivernàcul per a controlar les inclemències del temps, en lo que tot el cicle biològic dels caragols es desenrolla en un ambient natural, iguals a les condicions naturals.

Sistema Intensiu (tancat)

[editar | editar còdic]

L'ambient es troba plenament controlat (llum, humitat, temperatura, etc.) a través de sistemes de calefacció, humidificadores, llum artificial, etc. durant tot el cicle biològic de l'animal. Es realisa en instalacions tancades.

Sistema extensiu (obert)

[editar | editar còdic]

S'assembla a les condicions naturals. L'alimentació és vegetal. En este tipo d'explotació es disponen parcs en protecció contra rosegadors i aus entre uns atres i es desenrolla a cel obert.

Sistema mixt

[editar | editar còdic]

Es requerix un espai obert i un atre tancat. En l'espai obert s'engordix als caragols i en el tancat es desenrollen els processos de reproducció i les fases inicials de creiximent dels alevines. L'alimentació és balancejada en la fase tancada i vegetal i balancejada en la fase oberta.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Món ganader.Consultat el 01/09/2023.
  2. «La producció espanyola no alcança ni el 5% del consum total».