Helicicultura


La helicicultura (dels vocables llatins “helix” (tipo de caragol) i “cultivara”) és la crío de caragols terrestres comestibles en fins comercials. L'espècie que més comunament s'crío en les granges de caragols o granges helicícolas és Helix aspersa.
La captura massiva en algunes zones geogràfiques d'estos caragols ha posat inclús en perille d'extinció alguna de les seues espècies, com és el cas del iberus alonensis, comunament cridat "vaqueta", varietat molt apreciada en Aragó, sur de Catalunya i província de Castelló, a on poden aplegar a valorar-se a un euro el caragol.[1]
Els caragols varen estar presents a lo llarc de l'història de la humanitat, no solament com a part de la seua alimentació, sino també com a elements importants dins de les religions, les arts, la medicina i les tradicions de diferents cultures de diferents époques.
A principis de el XX, degut a que la demanda de caragols i el seu valor econòmic era cada volta major, alguns pioners varen realisar els primers intents de cria verdadera, és dir, controlant totes les fases del cicle del caragol, incloent la producció de cria.

Actualment[quàn?] ya es pot parlar de la cria de caragols terrestres o helicicultura com una activitat zootécnica reconeguda internacionalment pese a la varietat de sistemes de cria existents.[2]
Si be existixen vàries espècies de caragols terrestres de la família Helicidae que són comestibles i poden criar-se en captivitat, la majoria d'explotacions comercials, també cridades helicicultivos, treballen en l'espècie Helix aspersa, o caragol comú de jardí. No obstant, esta espècie també es comporta com una plaga agrícola que inflige greus danys a cultius, tant en Europa com en atres regions del món, i quan és lliberada de forma intencional o accidental al mig natural, pot convertir-se en una espècie invasora. Per este motiu, en molts països la helicicultura està restringida o condicionada a l'obtenció prèvia de permissos o llicències, en la finalitat de garantisar que no s'afecte l'activitat agrícola o l'equilibri ecològic dels ecosistemes.
Tipos de cicles

En independència de les diverses variables que nos podem trobar en les explotacions helicículas, podem trobar els següents tipos de cria:
Cicle complet
S'assembla totalment a les condicions naturals en les que es desenrollen els caragols, sent puix una producció l'obtinguda de forma natural. L'alimentació que se'ls suministren als caragols és balancejada i vegetal.
Este tipo d'explotació es pot realisar baix hivernàcul per a controlar les inclemències del temps, en lo que tot el cicle biològic dels caragols es desenrolla en un ambient natural, iguals a les condicions naturals.
Sistema Intensiu (tancat)
L'ambient es troba plenament controlat (llum, humitat, temperatura, etc.) per mig de sistemes de calefacció, humidificadores, llum artificial, etc. durant tot el cicle biològic de l'animal. Es realisa en instalacions tancades.
Sistema extensiu (obert)
S'assembla a les condicions naturals. L'alimentació és vegetal. En este tipo d'explotació es disponen parcs en protecció contra rosegadors i aus entre uns atres i es desenrolla a cel obert.
Sistema mixt
Es requerix un espai obert i un atre tancat. En l'espai obert s'engordix als caragols i en el tancat es desenrollen els processos de reproducció i les fases inicials de creiximent dels alevines. L'alimentació és balancejada en la fase tancada i vegetal i balancejada en la fase oberta.
Referències
- ↑ Marcelo, José Antonio«La crío del caragol».Món ganader.Consultat el 01/09/2023.
- ↑ «La producció espanyola no alcança ni el 5% del consum total».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Helicicultura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.