Anar al contingut

Harrisia tortuosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Harrisia tortuosa (Harrisia tortuosa)


Harrisia tortuosa és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Harrisia, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx pel noreste d'Argentina, Bolívia, centre-oest de Brasil, Paraguay i l'oest d'Uruguay.

Descripció

[editar | editar còdic]

Harrisia tortuosa és una espècie de cactus de porte arbustiu que desenrolla tallos inicialment erectos, que en el temps poden estovar-se o inclús adoptar posició postrada. Els tallos alcancen fins a 1 m de llongitut, presenten secció prima, en diàmetros de 2 a 4 cm, i mostren una epidermis de color vert obscur.

El talle presenta entre 6 i 8 costelles de contorn redonejat, llaugerament tuberculadas i separades per una regata en llínea conspicua. Sobre elles se situen areolas que desenrollen entre 1 i 3 espines centrals, robustes, de color roig que en l'edat es torna casi negre; estes espines alcancen entre 3 i 4 cm de llongitut. Ademés, la planta presenta entre 6 i 10 espines radials, de forma subulada, color clar i de fins a 2 cm de llarc.

Les flors són de color blanc i d'obertura nocturna. Alcancen entre 19 i 22 cm de llongitut quan es desenrollen per complet. El pericarpelo presenta color vert parduzco i, en alguns casos, mostra areolas similars a les del talle, en espines i sense tricomas escamosos. El hipanto presenta color vert rosat pàlit i es cobrix en escamas roges, de forma ovada, acompanyades de pèls blancs; en ocasions, les areolas inferiors del hipanto presenten característiques similars a les del talle. Les escamas situades en la zona mija del hipanto medixen entre 5,7 i 7,6 mm de llarc i de 2,2 a 3,4 mm d'ample. Els sàpia'ls presenten color que varia de vert rosat pàlit a marró verdoso.

El frut presenta forma esfèrica, superfície tuberculada i color roig. Alcança entre 3 i 4 cm de diàmetro. Presenta poques espines o carix d'elles i mostra escamas caduques.[1][2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució natural d'esta espècie s'estén pel noreste d'Argentina —en les províncies de Chaco, Corrents, Entre Rius i Santa Fe—, aixina com per Bolívia, el centre-oest de Brasil, Paraguay —en els departaments d'Alt Paraguay, Central, Cordillera i President Hayes— i l'oest d'Uruguay. Ademés, l'espècie s'ha introduït en distintes regions del món, entre elles Suràfrica i Austràlia, especialment en Nova Gales del Sur i Queensland.[2][3][4]

Habita principalment en el bioma subtropical[3] i es distribuïx des dels 10 fins als 500 m s. n. m. Creix en zones montanyoses, entre arbusts, aixina com en boscs i àrees de tala. Les activitats humanes favorixen la seua expansió i establiment en nous ambients.[1][4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La primera descripció d'esta espècie va ser com Cereus tortuosus, publicada en 1837 pel botànic anglés James Forbes en la revista científica Journal of a horticultural tour through Germany: 154.[5]

Més vesprada, els botànics nortamericans Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose varen traslladar l'espècie al gènero Harrisia, per lo que va passar a cridar-se Harrisia tortuosa. Varen registrar estos canvis en el seu llibre The Cactaceae; descriptions and illustrations of plants of the cactus family 2: 154 en 1920.[3][6][7]

Etimologia
  • Harrisia: nom genèric otorgat en honor a William Harris, qui va ser superintendente dels Jardins Públics i Plantacions de Jamaica i va destacar per les seues importants contribucions al coneiximent de la flora d'eixa illa.[8]
  • tortuosa: epítet específic que deriva del llatí tortuoso, el significat del qual és 'torçut' o 'sinuós'. Encara que Forbes no va explicar el motiu d'esta denominació, el nom provablement aludix a l'hàbit de creiximent retortillat de la planta.[9][10]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, lo que indica que actualment presenta un baix risc d'extinció. Esta classificació es deu a la seua àmplia distribució, la seua abundància i l'absència d'amenaces importants que l'afecten de forma significativa. Ademés, l'espècie es troba dins de vàries àrees protegides.[4]

L'espècie es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través d'esquejes o llavors.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Monograph of Harrisia (Cactaceae)».Phytoneuron.ISSN 2153 733X.Consultat el 16-4-2026.
  2. 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 341. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Harrisia tortuosa (J.Forbes) Britton & Rose | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-29.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Harrisia tortuosa: Oakley, L. & Pin, A.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152724A121546299».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152724A121546299.en.Consultat el 2026-04-29.
  5. «Cereus tortuosus J.Forbes | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-29.
  6. Britton; Rose, {{{nom2}}} (1920). [1], Washington: The Carnegie Institution of Washington, p. 154.
  7. «Harrisia tortuosa | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-04-29.
  8. «Harrisia» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-04-16.
  9. «Harrisia tortuosa» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-04-29.
  10. Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer. ISBN 978-3-642-05597-3.