Harrisia tortuosa

Harrisia tortuosa és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Harrisia, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx pel noreste d'Argentina, Bolívia, centre-oest de Brasil, Paraguay i l'oest d'Uruguay.
Descripció
[editar | editar còdic]Harrisia tortuosa és una espècie de cactus de porte arbustiu que desenrolla tallos inicialment erectos, que en el temps poden estovar-se o inclús adoptar posició postrada. Els tallos alcancen fins a 1 m de llongitut, presenten secció prima, en diàmetros de 2 a 4 cm, i mostren una epidermis de color vert obscur.
El talle presenta entre 6 i 8 costelles de contorn redonejat, llaugerament tuberculadas i separades per una regata en llínea conspicua. Sobre elles se situen areolas que desenrollen entre 1 i 3 espines centrals, robustes, de color roig que en l'edat es torna casi negre; estes espines alcancen entre 3 i 4 cm de llongitut. Ademés, la planta presenta entre 6 i 10 espines radials, de forma subulada, color clar i de fins a 2 cm de llarc.
Les flors són de color blanc i d'obertura nocturna. Alcancen entre 19 i 22 cm de llongitut quan es desenrollen per complet. El pericarpelo presenta color vert parduzco i, en alguns casos, mostra areolas similars a les del talle, en espines i sense tricomas escamosos. El hipanto presenta color vert rosat pàlit i es cobrix en escamas roges, de forma ovada, acompanyades de pèls blancs; en ocasions, les areolas inferiors del hipanto presenten característiques similars a les del talle. Les escamas situades en la zona mija del hipanto medixen entre 5,7 i 7,6 mm de llarc i de 2,2 a 3,4 mm d'ample. Els sàpia'ls presenten color que varia de vert rosat pàlit a marró verdoso.
El frut presenta forma esfèrica, superfície tuberculada i color roig. Alcança entre 3 i 4 cm de diàmetro. Presenta poques espines o carix d'elles i mostra escamas caduques.[1][2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució natural d'esta espècie s'estén pel noreste d'Argentina —en les províncies de Chaco, Corrents, Entre Rius i Santa Fe—, aixina com per Bolívia, el centre-oest de Brasil, Paraguay —en els departaments d'Alt Paraguay, Central, Cordillera i President Hayes— i l'oest d'Uruguay. Ademés, l'espècie s'ha introduït en distintes regions del món, entre elles Suràfrica i Austràlia, especialment en Nova Gales del Sur i Queensland.[2][3][4]
Habita principalment en el bioma subtropical[3] i es distribuïx des dels 10 fins als 500 m s. n. m. Creix en zones montanyoses, entre arbusts, aixina com en boscs i àrees de tala. Les activitats humanes favorixen la seua expansió i establiment en nous ambients.[1][4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Cereus tortuosus, publicada en 1837 pel botànic anglés James Forbes en la revista científica Journal of a horticultural tour through Germany: 154.[5]
Més vesprada, els botànics nortamericans Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose varen traslladar l'espècie al gènero Harrisia, per lo que va passar a cridar-se Harrisia tortuosa. Varen registrar estos canvis en el seu llibre The Cactaceae; descriptions and illustrations of plants of the cactus family 2: 154 en 1920.[3][6][7]
- Harrisia: nom genèric otorgat en honor a William Harris, qui va ser superintendente dels Jardins Públics i Plantacions de Jamaica i va destacar per les seues importants contribucions al coneiximent de la flora d'eixa illa.[8]
- tortuosa: epítet específic que deriva del llatí tortuoso, el significat del qual és 'torçut' o 'sinuós'. Encara que Forbes no va explicar el motiu d'esta denominació, el nom provablement aludix a l'hàbit de creiximent retortillat de la planta.[9][10]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, lo que indica que actualment presenta un baix risc d'extinció. Esta classificació es deu a la seua àmplia distribució, la seua abundància i l'absència d'amenaces importants que l'afecten de forma significativa. Ademés, l'espècie es troba dins de vàries àrees protegides.[4]
Usos
[editar | editar còdic]L'espècie es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través d'esquejes o llavors.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Porte de la planta
-
Detall de les espines
-
Planta en fruts madurs
-
Detall del frut madur
-
Detall de les llavors en l'interior del frut
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Monograph of Harrisia (Cactaceae)».Phytoneuron.ISSN 2153 733X.Consultat el 16-4-2026.
- ↑ 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 341. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Harrisia tortuosa (J.Forbes) Britton & Rose | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-29.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Harrisia tortuosa: Oakley, L. & Pin, A.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152724A121546299».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152724A121546299.en.Consultat el 2026-04-29.
- ↑ «Cereus tortuosus J.Forbes | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-29.
- ↑ Britton; Rose, {{{nom2}}} (1920). [1], Washington: The Carnegie Institution of Washington, p. 154.
- ↑ «Harrisia tortuosa | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-04-29.
- ↑ «Harrisia» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-04-16.
- ↑ «Harrisia tortuosa» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-04-29.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer. ISBN 978-3-642-05597-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Harrisia tortuosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Harrisia
- Flora del sur de Sudamérica
- Flora d'Argentina
- Flora de Bolívia
- Flora de Brasil
- Flora de Paraguay
- Flora d'Uruguay
- Cactus i suculentes
- Plantes descrites en 1837
- Plantes descrites en 1920
- Plantes descrites per J.Forbes
- Tàxons descrits per Nathaniel Lord Britton
- Plantes descrites per Rose
- Flora d'Amèrica